Ací teniu la versió digital d'un conte, d'una història, que no podeu perdre-us.
De:
Llegiu també:
El Govern no pot legislar per a agradar al seu electorat més conservador
Deu raons per a no canviar la llei de l'avortament
Isabel Serrano/María Luisa Soleto i més
Cada dia ens acostem més a un canvi en sentit restrictiu de l'actual llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, aprovada per àmplia majoria en 2010, que el Partit Popular vol modificar des del mateix moment en què va arribar al Govern. Sens dubte hi ha raons per a canviar-la o millorar-la, però el moment social, econòmic i polític no sembla el més apropiat per a empitjorar-la. Espanya passa per mals moments i utilitzar l'avortament, pel qual tant pateixen les dones, com a moneda de canvi per a acontentar als sectors més conservadors del seu electorat, no és just amb les dones ni amb la societat.
La norma, que arriba amb la signatura del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, eliminarà el sistema actual de terminis, en el qual l'avortament és un dret de la dona durant les primeres 14 setmanes d'embaràs, i reprendrà l'anterior sistema de supòsits: el mateix que va regir entre 1985 i 2010; però, previsiblement, amb supòsits més restringits. Seria, així, la llei més dura en tres dècades.
No tinc tele, però pensava que açò era una serie de televisió amb el Imanol Àrias (vaja, vaja) i l'Ana Duato (guau), però sembla que no, que no, la ficció és que vivim i la serie s'ha tornat realitat.
ResponEliminaBo, sempre tindrem a Gabriel Celeya i el seu:
¡A la calle! que ya es hora de pasearnos a cuerpo...
doncs, això... al carrer, al carrer ...