- La Seguretat Social articula l'obligació d'alta i cotització de becaris que va guanyar CCOO davant el Tribunal SupremFinalment, encara que amb un retard injustificat - la Resolució ha sigut publicada en el BOE del 30 d'agost de 2013 -, la Seguretat Social ha regulat les condicions per a restablir l'afiliació i la cotització dels becaris universitaris que realitzen pràctiques acadèmiques en empreses públiques o privades sempre que per elles reben una contraprestació econòmica. CCOO es congratula d'açò, si ben no comparteix que la data d'inici de l'obligació siga el 28 de juny de 2013, data de publicació de la sentència del Tribunal Suprem, que anul·la la regulació que excloïa als estudiants universitaris de la seua inscripció en la seguretat social.
Som el poble, no l'enemic
divendres, 30 d’agost del 2013
CCOO celebra que es restablisca l'obligació de cotitzar pels becaris que realitzen pràctiques en empreses
El Constitucional portuguès anul·la la llei que facilita l'acomiadament dels funcionaris
El Tribunal Constitucional de Portugal ha considerat il·legal la llei que facilita l'acomiadament de funcionaris lusitans per violar la garantia de l'ocupació i el principi de confiança i força així el Govern a buscar una altra alternativa d'estalvi per reduir el pes dels funcionaris, tal com li demana “la troika”. El primer ministre del país, Pedro Passos Coelho, va qualificar aquesta llei com "fonamental".
dijous, 29 d’agost del 2013
L'Administració Local perd 100.000 llocs de treball en dos anys
Aquesta destrucció d'ocupació està posant en risc la prestació de serveis elementals per a la ciutadania i donant un colp mortal als ajuntaments com a motors i dinamitzadors de l'economia local. Aquesta “contribució a la desocupació”, va ser molt intensa en el primer any, i continua produint-se en el segon, encara que en menor mesura.
dimarts, 27 d’agost del 2013
Altra campanya indigna
Últimament la SELAE (Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat ) s'està lluint. Primer va ser una campanya-imitació del lamentable “que inventen ellos” que va sumir aquest país en un endarreriment històric. Ara una altra més lamentable:
La campañya ha estat retirada.
Dimitirà algú?... Bé, doncs que ho cessen!
Esperem les vostres opinions.
diumenge, 11 d’agost del 2013
Preguntes insolents
Canal 9 comprarà programes fins a 11,4 milions d'euros després d'acomiadar a un miler de persones
Anunci en el BOE (10/08/2013)
Algú que estiga mitjanament informat ja no es sorprèn.
- Les persones afectades per l'ERO de RTVV passaven comissions al partit en el govern?- Ho faran les empreses adjudicatàries d'aquests contractes?- Serà el 3%, el 10%?..Quant serà?- A qui se li lliuraran en sobres?
Entenem ara que sentit té estigmatitzar i criminalitzar allò públic per privatitzar-lo?
El Govern endureix la reforma laboral
El Govern, amb l'excusa que cal "fer ajustos menors", ha donat una "nova i profunda volta de rosca" a la reforma laboral de 2012, segons ha denunciat el secretari confederal d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz. Amb les "millores tècniques" introduïdes "els empresaris, i en especial les multinacionals estrangeres, tindran més fàcils els acomiadaments col·lectius", adverteix.
CCOO rebutja la proposta de la CEOE
"Volen generalitzar la precarietat en l'ocupació"La proposta de la CEOE que els empresaris puguin convertir unilateralment contractes a temps complet en contractes a temps parcial representa una aposta per generalitzar la precarietat en l'ocupació i per la reducció salarial, alhora que un pas més per imposar la figura totpoderosa de l'empresari en les relacions laborals que l'última Reforma Laboral ha propiciat.
dijous, 8 d’agost del 2013
11:02, 9 d'agost. Nagasaki
La tragèdia d'Hiroshima i Nagasaki contínua indeleble en la memòria col·lectiva. Tothom empal·lideix de vergonya davant el que va ser capaç de fer el gènere humà. No ens equivoquem: Hiroshima i Nagasaki no són un crim que es puga atribuir només a la desraó de la guerra, ni tan sols és atribuible als estatunidencs, és un crim de la humanitat i hem de repartir-nos culpes entre tots. Sabem que de no haver-ho fet Truman, ho haurien fet Hitler, o Stalin; que Churchill no ho haguera dubtat, o els mateixos japonesos si hagueren disposat de tan poderosa arma.
La ciutadania som els qui hem de llavar eixa deshonra que pesa sobre nosaltres com a espècie.
Que el llegat que les víctimes deixen a la posteritat siga una crida permanent per la pau i el desarmament.
Pocavergonya
La sessió va ser un intercanvi de monòlegs. Rajoy ens deixà anar un discurs que portava escrit. No respon a cap de les preguntes que li van fer. La rèplica també la portava escrita.
No sorprèn, doncs fa temps que el parlament va deixar de fer honor al seu nom per a convertir-se en meres tribunes d'oradors, en les quals cada intervinent recull l'aplaudiment entusiasta de la seua bancada i l'esbroncada o el menyspreu de la contrària. De fet, la falta de respecte que van mostrar ahir molts diputats i diputades, que van aprofitar que els seus líders ja havien intervingut per a armar aldarull o directament absentar-se de la Càmera, resumeix perfectament l'ànim amb el qual els dos grups majoritaris afrontaven la jornada.
dimecres, 7 d’agost del 2013
Més pistoles... Estan bojos!
El primer que aprenem sobre economia és que els recursos són escassos (sobretot per als què vivim dels nostres treball) i que, per tant, és necessari triar: mantega o pistoles. Aquest govern ha tornat a triar: pistoles. Es a dir, que parlant de les retallades pressupostàries, opta perquè es realitzen en les anomenades despeses socials.
La casa de cites
Uns condemnats, altres inculpats, altres processats. En mans de qui està el PP?. En mans de qui està el partit que vol representar a la dreta? El ve i va, de nyaps i lladronici, és tan gran que alguna vegada caurà i quan caiga...
Paparres agafades a les seues prebendes, gallejant-se per delictes més o menys passats han convertit l'Estat de Dret en una casa de cites: arriba el client, paga; es beneficia l'obra pública i se'n va. Però que no se sàpia. Açò és el que importa, QUE NO SE SÀPIA.
dimarts, 6 d’agost del 2013
La compareixença de Rajoy
De savis és reconèixer
els errors. Però si tan savi era, podia haver advertit que la merda
li arribava fins a les orelles. No fa tant temps que van ovacionar a
Bárcenas tots ferms, en rajada... Que ho van indemnitzar de forma
diferida... Que li van animar per a que
fóra fort...
Collons, macagoendeina.
Hi ha una campanya acuradament muntada per a fer-nos creure que “la cosa” s'està arreglant. Però res, la gent no ens ho engolim. Segons l'última enquesta del CIS un 89,9% valoren la situació econòmica actual com a Dolenta o Molt Dolenta.
La xiqueta d'Hiroshima
En dies com aquests, després del naufragi de bona part dels ideals de tota una generació, sorprèn, gratament, que encara resten veus i braços compromesos amb la solidaritat que va nàixer del dolor alié, compromesos en la lluita per la pau i el desarmament. Per totes eixes persones.
Són les 8:45, 6 d'agost, 1946.
dilluns, 5 d’agost del 2013
La corrupció
La corrupció enfonsa les seues arrels en les pròpies essències de la societat en la qual vivim. Un sistema assentat sobre l'ànim de lucre, l'individualisme i la competència més descarnada i no en la cooperació, la solidaritat i el ben comú, no és d'estranyar que les colzades i travetes, les mentides i falsedats i la prestància per a ficar la mà en qualsevol caixa formen part del paisatge diari.
Existeix un alt grau de corrupció en els poders constituïts per l'existència d'un alt nivell de complicitat activa d'alts càrrecs i la col·laboració d'una xarxa de «professionals de la fe pública».
No oblideu cap nom: ...
...serà necessari fer memòria
per a no repetir el pas de la Història.Les Tretze Roses Roges és el nom col·lectiu que se'ls va donar a un grup de tretze xiques, set d'elles menors d'edat (llavors la majoria estava establida en 21 anys), afusellades per la repressió de l'exèrcit de la dictadura franquista a Madrid, el 5 d'Agost de 1939, poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola.
diumenge, 4 d’agost del 2013
Una nova edat mitjana
Hacia un capitalismo feudal
Antonio Baños Boncompany
Antonio Baños Boncompain
Antonio Baños Boncompain
Antonio Baños Boncompain
Los libros del lince. Colección El rojo y el negro.
252 pàgines, 19,50€
252 pàgines, 19,50€
ECONOMÍA. Un assaig sobre el “tot inclòs” del nou capitalisme feudal on ens han enviat. Un treball de documentació, lectura entre línies i anàlisis benhumorat que aconsegueix: fer-nos sonriure mentre entenem amb precisió quina ens està matant i, de propina, ens dóna una clau per a sobreviure. Es diu anticapitalisme.
“Quan la misèria siga la teua millor companya, no et lamentes... passa la veu”
una Nueva Edad Media
L'estadística
No deixa de ser grotesc l'actuació del govern obstinat a intoxicar a l'opinió pública, fent-nos creure que s'està solucionant el problema de l'atur. Fins al punt que estan disposats a confiar en les xifres de l'atur registrat, oblidant-se de l'Enquesta de Població Activa.
La plaça, plena. Fabra, on està Fabra?
Un altre dia 3, aquest d'un calorós agost valencià, una altra vegada centenars de persones han acudit a la crida de la dignitat. Novament la pl. de la Mare de Déu ha sigut l'escenari d'un nou crit silenciós: ´Les millores en la seguretat no han d'aplicar-se a costa de tragèdies´ ... “l'ocorregut abans, durant i després de l'accident del 3 de juliol de 2006 és l'exemple del que mai un govern ha de realitzar”
Tant fil té el catxirulo de la justícia que moltes vegades s'embolica en els esbarzers de la política. Barrejar ambdues coses només valdrà perquè es trenque la corda i el catxiluro escape. No serà la primera vegada que açò ocorre.
Que siga l'última, en les nostres mans està.
dissabte, 3 d’agost del 2013
Que l'esperança no ens abandone
43 morts
47 ferits
0 responsables
Avui també és dia 3. A les 19:00 la plaça de la Mare de Déu està esperant-nos perquè l'esperança no ens abandone. Avui també és dia 3. Una altra calamitat brutal ens aixafa el cor. Novament moltes famílies viuen els efectes devastadors de l'inexplicable... Perquè a nosaltres? es pregunten.
Creiem que poc podem fer, però no és cert, la nostra presència avui en la plaça de la Mare de Déu, la nostra solidaritat amb totes les famílies que han patit l'assot d'aquestes desgràcies es fa imprescindible perquè fets com aquests deixen de succeir.
La nostra societat té els mitjans suficients, econòmics i materials, per a evitar-los. És responsabilitat dels poders públics l'engegar-los. El nostre deure és exigir-li-ho.
Sabem que no pot haver-hi un únic responsable. Tampoc ho va haver-hi el 3 de juliol de 2006. Celeritat en la recerca del succeït, amb serietat i profunditat, és el que fa falta i demandem tota la ciutadania.La nostra presència es l'esperança
divendres, 2 d’agost del 2013
Dolors, la de Flores Valen
Benvolgudes companyes i companys:
No és el meu costum escriure en el bloc, però aquest matí, després de conèixer la trista notícia de la defunció de Dolores Lis, més coneguda com “Dolors, la de Flores Valen”, crec que el menys que puc fer és escriure unes línies com a homenatge a aquesta “xicoteta”, però “gran dona” que ens ha deixat.
No deixe de pensar l'injust que aquest món. Hi ha tanta falta de persones com ella i no obstant la destinació fa que desaparega de les nostres vides, quan encara és tan necessària.
Per les que vam tenir la gran sort de conèixer-la, sabem de la seua lluita contra la malaltia, sempre amb eixe positivisme que la caracteritzava. La seua valentia, optimisme, humilitat i sobretot la seua gran generositat, valors en desús en la nostra societat.
La seua passió pel seu treball i la defensa dels drets humans i sobretot en els últims temps, la seua implicació en favor de la igualtat de gènere i defensa de les dones, ha fet d'ella un exemple a imitar.La vaig conèixer de xiqueta, la vaig retrobar en la maduresa i em sent orgullosa d'haver compartit amb ella idees i compromisos.
Avui estic molt trista per aquesta gran pèrdua, i no solament per l'amistat que ens unia sinó perquè Xirivella ha perdut a una de les seues millors veïnes i el món a una gran persona.
No ha deixat descendència, però sí un llegat d'ensenyament i de vida que ens farà recordar-la per sempre.Teresa Villaescusa
Dolors Lis Pardo, ens ensenyares a ser fortes
Perdona’ns que parlem de tu (que ja sabem que no t'agrada). Deixa'ns que et diguem que avui aquesta calorosa Xirivella, que tant estimaves, es troba més sola.Deixa’ns que et diguem que som depositàries dels teus somnis, de les teves il·lusions, del teu compromís. Deixa’ns dir-te que no et fallarem, que continuarem la lluita amb l’alegria que tu impregnares als nostres cors, que el dia que tornem a veure’ns podrem mirar-te als ulls i dir-te: “ho hem fet”Fins sempre, Dolors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)