Les destrosses de la reforma laboral

La reforma està tenint efectes perversos en el mercat de treball i en el bienni que porta vigent s'han destruït més d'1.354.700 ocupacions, sent un absolut fracàs en el seu objectiu de contribuir a la creació d'ocupació. Són la recessió i l'ajust dur el que destrueix ocupació, però la reforma laboral espenta al fet que eixa pèrdua afecte de forma especialment negativa als que vivim del nostre treball.

La brutal destrucció d'ocupació assalariada és la més alta mai patida mai en la nostra història, la qual cosa fa del bienni de la reforma laboral el pitjor per a l'ocupació assalariada des que existeixen estadístiques.
 

Les reformes laborals no han ajudat a fer més estable l'ocupació; per contra, en facilitar i abaratir el procediment de l'acomiadament, ha provocat que l'ocupació estable es reduïsca més que mai. Hi ha un canvi en el model d'ajust de les empreses, que ara, a més de no renovar contractes temporals, redueixen les seues plantilles fixes.

Aquesta reforma ja ha fracassat i, amb ella, tota l'estratègia d'austeritat, devaluació salarial, precarietat laboral i retallades en la despesa pública iniciada en la segona meitat de 2010 i portada a l'extrem a partir de 2012, que ha deteriorat l'economia, ha empitjorat greument les condicions de vida i treball de la majoria social, ha provocat una brutal destrucció d'ocupació i un empobriment d'àmplies capes de la ciutadania.

 Informe CCOO: Les destrosses de la reforma laboral sobre l'ocupació

Desenes de centenars de milers de milions volen envair-nos

clica ací per a sentir el Podcast

'Carn Crua 2.0' en 'Hora 25' (25/02/14) - Un bilió d'orcos de Mordor envaeix Espanya

CADENA SER
L'àcida mirada a l'actualitat de Javier Gallego i el seu equip en 'Hora 25'

 '300 mil', la pel·lícula de la invasió subsahariana. Última hora sobre la invasió d'immigrants. 'Debat sobre l'estat de la Nació', la pel·lícula. La nova sèrie policiaca 'Les verges de Jorge'

La urgència de fer política

#política via @ccoopv

Dia 27 de febrer, a les 19.00h, a la sala d’actes de CCOO PV (plaça Nàpols i Sicília, 5, València). La Fundació d’Estudis i Iniciatives Socials i Laborals de CCOO PV (FEIS) organitza el cicle ‘La urgència de fer política’, amb motiu del seu 25 aniversari. En esta segona sessió, la convidada és l’advocada Cristina Almeida, que intervindrà en la conferència titulada ‘La necessitat d’una comissió de la veritat sobre la repressió franquista’. Cicle de conferències organitzades per la Fundació d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals de CCOO PV. 

Este dijous, dia 27, tindrà lloc la segona sessió del cicle de conferències ‘La urgència de fer política’. Un programa que FEIS ha preparat per reivindicar la necessitat de la política i de l'ètica davant del totalitarisme econòmic i la globalització financera. La conferència de Cristina Almeida començarà a les 19.00h, a la sala d’actes de CCOO PV (plaça Nàpols i Sicília, 5, València). El format previst combina la conferència oberta amb el seminari, ja que es reserva un

ara més que mai: Drets de les dones

Resolució aprovada pel nostre Consell Federal sobre el Dia Internacional de la Dona.

Vivim en un país on la patronal i la banca, estan tirant un pols a la classe treballadora per a imposar un model antidemocràtic i injust de relacions laborals i drets socials. Però també és un país, el Govern del qual ha declarat la guerra a les dones contra les quals està llançant una ofensiva brutal, planificada i eficient, per a acabar amb els drets i avanços aconseguits i imposar un model de dona ranci i reaccionari que servisca als interessos del capital.

Hi ha senyals que avançaven el seu propòsit:

Primer, la reculada evident i permanent en matèria de polítiques d'igualtat. L'eliminació o buidatge de competències dels organismes que treballaven en el foment de les polítiques d'igualtat, la minoració de pressupostos i la retallada en els serveis socials que origina enormes manques en l'atenció a menors i la cura a dependents que les dones han de cobrir. Sense esmentar el desistiment criminal i immoral que l'Administració està fent en relació a la lluita contra la violència de gènere. La desigualtat salarial segueix sent una realitat indiscutible mentre que la protecció social a les dones evidencia una discriminació total: de les quasi tres milions de dones en situació de desocupació, solament 580000 perceben prestació. El 70 % de les pensions que cobren les dones està per sota del SMI.

La reforma de l'Administració Local a la MGN

La secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella, igual que s'ha fet en la Generalitat, ha sol·licitat la convocatòria d'una Taula de Negociació monogràfica perquè els diferents grups polítics que integren l'Ajuntament fixen la seua postura davant l'aplicació de la Reforma de l'Administració Local. De la seua aplicació depenen la qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania, el seu finançament i al remat la seguretat en l'ocupació de moltes persones. No podem estar de braços creuats,...

necessitem compromisos i responsabilitat. Les coses clares des del primer moment.

Llig l'escrit que presentarem:

UGT, CCOO i CSIF demandem una Mesa de Negociació

Èxit en la concentració del 20 de Febrer a les 12h davant el Palau de la Generalitat per a exigir una Mesa de negociació que controle el desenvolupament i aplicació de la Reforma Local

Uns tres-cents delegats i delegades de CCOO, UGT i CSIF s'han concentrat avui davant el Palau al crit de "Monagues escolta la local està en lluita" "La Local en lluita fins al final".

És imprescindible controlar l'aplicació i desenvolupament d'una llei que naix sense consens, que té per vocació l'opacitat i que afectarà de manera negativa a l'Estat del benestar social construït durant aquests anys.

Una llei que hem combatut pels seus previsibles efectes i que com sabem:

Iberdrola, si se'n volen anar que se'n vagen

Iberdrola responde a la reforma eléctrica llevándose la inversión de España

Iberdrola se lleva la inversión de España por culpa de la reforma energética

Iberdrola carga contra la reforma regulatoria de Soria 

Mientras que corta la luz a los consumidores con tan sólo 1 euro de deuda y declara unas ganancias de 2.571 millones de euros en 2013, Iberdrola amenaza con irse a Mexico o Brasil.

Aquest és el sistema econòmic i polític en què vivim, açò és capitalisme en essència. Llibertat total per als diners, llibertat total per als seus posseïdors, que passegen la seua cobdícia i avarícia sense pudor algun. Per contra, per a la gent que viu del seu honrat treball, retallades i emprobriment generalitzat

És cert que aquest govern (que no deixa de ser el representant del poder econòmic) és més maldestre que una clau trencada, que van publicar en el BOE una Llei de reforma del sistema elèctric, per a l'endemà passat, mitjançant un Decret (açò ja ho coneixem bé els empleats públics) tornar a canviar el que s'ha dit dos dies abans.

Si es volen anar que es vagen, és cosa seua, però des de la secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella, li demanaríem al govern que retornen tots els beneficis (privilegis) fiscals dels quals han gaudit.

Diuen que es van a Mexico o Brasil per què allí hi ha major seguretat jurídica.

Què pensaran les dones de Ciutat Juárez, els periodistes independents, les mares els fills de les quals apareixen escapçats, les treballadores de les maquilas... major seguretat jurídica en Mexico!!!...Què diran els habitants de les faveles, els indígenes de la selva amazònica expulsats dels seus territoris pels cercadors d'or, fustes nobles... major seguretat en Brasil!!!

Només pensen en ells, quanta superba, quanta avarícia... i el govern, aquest i els anteriors, als seus peus... i la ciutadania pagant els seus desvaris

Un desnonament col·lectiu

Seguim patint el lent desballestament de un disminuït estat de benestar que gaudíem. Sembla un desnonament col·lectiu.

Els drets i beneficis comuns arrancats després de segles de lluita deixen de ser de tothom per a canviar de mans, per a ser d'uns pocs, part d'un negoci privat. Hi ha nombroses denúncies en els jutjats que vinculen als privatitzadors amb els beneficiaris de la privatització. Encara que li diguen “llei del mercat” sembla més aviat la llei de la selva, del més fort.

Com explicar la mansuetud, el silenci de la majoria, caldria bussejar en el pou de la Història d'aquest país, en els segles d'educació sectària i amputada i, tal vegada, en la psicologia, en la por, el que se sent a perdre-ho tot, fins i tot el que no es té. Al costat de tantes derrotes i revessos resplendix la victòria recent en la batalla per salvar la sanitat de Madrid. És el resultat d'una lluita minoritària, del SÍ ES POT!. Un èxit de la “marea blanca” i dels jutges honests que apliquen la llei, però és només açò, una victòria parcial. Important, però parcial. La guerra contra els serveis públic no ha acabat.

Primer es deteriora el servei, després només cal dir que els serveis públics no funcionen.

En aquest país no va prosperar la cultura dels serveis públics, dels nostres, dels de tothom. Ací no hi ha tradició ni obstinació per situar al contribuent, a la ciutadania, en el centre del sistema. Ací cap gestor públic se sent obligat a rendir comptes. Ací, DIMITIR, segueix entenent-se com un nom rus.

La classe política triada en llistes tancades manca de la cultura del ben comú, en ells preval la fidelitat al lider, no a les idees i als valors. Tampoc la tenen la classe empresarial que voloteja en les rodalies del poder, dels concursos trucats, dels amics ben situats, de no emprendre gens d'utilitat pública o social. Després de quaranta anys de democràcia no s'ha desenvolupat una economia productiva i eficaç, només rajola, especulació, impunitat i frau. Excepcions, molt poques. 

Ara tenim la reforma de la Administració Local... Què farem?

Serem capaços d'alçar una altra marea blanca? o serem eixos éssers submissos, poregosos de perdre, fins i tot, allò que no tenim.

23 febrer 2014: Acte públic: Cap persona es il·legal

Que la vergonya i l'oprobi no caminen al nostre costat

"ningún ser humano es humanamente ilegal y si, aún así, hay muchos que de hecho lo son y legalmente debieran serlo, esos son los que explotan, los que se sirven de sus semejantes para crecer en poder y riqueza. Para los otros, para las víctimas de las persecuciones políticas o religiosas, para los acorralados por el hambre y la miseria, a quienes todo les ha sido negado, negarles un papel que les identifique será la última de las humillaciones”

JOSÉ SARAMAGO

A las 12h en Plaza de la Virgen, Valencia.
Lloc: Plaza de la Virgen, Valencia
Hora d'inici: 12:00h

La reforma de l'Administració Local

PERÒ QUÈ VOLEN FER?

Tan sols deu minuts i et fem cinc cèntims de la que ens tenen preparada. 

Si no tens deu minuts per a escoltar-ho, els tindràs per lluitar-ho? 

Solidaritat amb el "CIUTAT DE CREMONA"

la Consellera d'Educació Català (quina ironia)

La barbàrie de la Conselleria d'educació i dels seus sequaços està generant que els usuaris, pares i mares, alumnat i personal docent faça pinya contra la decisió de la senyora Català (quina ironia, aquesta dona que demana disculpes per parlar en valencià i mira tu quin cognom!) Aquesta, emparant-se en argumentacions sense trellat, està decidida de tancar el col·legi public “Ciutat de Cremona”, Alaquàs. El que aquesta senyora no sap és que ha pegat en pedra. Una lleugera mirada a l'ambient de treball i l'activitat desenvolupada pels protagonistes d'aquesta història, és suficient per a endevinar quantes ganes han posat en la lluita per defensar els seus drets, els dels seus fills i filles, els dels que hi treballen, els drets del veïnat. Perquè la desaparició, el tancament d'una escola, és un problema que afecta tota la població, no solament a qui fa ús d'ella. I és per açò què, aquesta senyora, s'empenedirà si no rectifica. La població afectada ho recordarà quan calga i aleshores ho plorarà.

Avui han decidit tancar-se de manera indefinida a les instal·lacions del col·legi. Avui, que ja ha estat publicada la cruenta decisió. Meditada, discutida i programada, la resposta no s'ha fet d'esperar! Feia goig de veure'ls.

Certament, han encetat un llarg viatge que no estarà exempt de perills, amb alguna rata claveguera se l'hauran de veure, però ben segur que el port on atraquen els acollirà de bon grat.

Des d'aquestes notes volem fer-los arribar tot el nostre suport i solidaritat a aquest grup de persones intrèpides, que no han dubtat ni un sol instant en defensar els seus drets de l'única manera que ens deixen, de l'única manera que entenen, lluitant.

No deixes d'estendre-ho, difon que la consellera Català vol tancar-los el col·legi.

Ànim i molta força.

Perquè ningú diga que van estar callats!

Quan el Sr. Fabra va tancar la RTVV, molta gent acusava als que allí treballaven d'estar callats. No era cert, com tampoc ho és que la gent que treballa en TeleMadrid l'estiga. Ací està la constatació. No és d'ara, es de desembre de 2012.

el que conta aquest vídeo és un calc del que va passar ací amb RTVV, i del que segueix passant en moltes empreses públiques. DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS. SON DE TOTHOM.

Visita:

enllaç amb salvemostelemadrid

Les nefastes conseqüències de dos anys de reforma laboral

reflexions i dades de la revista Fundación 1º de Mayo

Dos anys després de l'última reforma laboral, les conseqüències no poden ser més nefastes. L'objectiu de la reforma i de les diferents voltes de rosca que s'han vingut produint des de febrer de 2012, pretenen convertir l'acomiadament, en alguna  cosa socialment irrellevant, des del concepte ideològic de “depreciació del valor del treball” i aquesta, sens dubte, és una qüestió que en cap cas es pot obviar.

La destrucció d'ocupació assalariada s'ha convertit en una constant.

Destrucció que es concentra en les ocupacions indefinides de caràcter permanent.

La reforma laboral ha agreujat de forma dràstica la precarització de les condicions laborals en el nostre país, promovent un mercat laboral més ineficient i injust.

La reforma laboral, no ha contribuït a reduir la taxa de desocupació, més aviat al contrari, ha accelerat la seua destrucció.

Les reformes laborals no han ajudat a fer més estable l'ocupació; per contra, en facilitar i abaratir el procediment de l'acomiadament, han provocat que l'ocupació estable es reduïsca més que mai en la crisi. 

Els sindicats, i aquesta secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella, forma part del que més s'ha caracteritzat en els últims temps per la defensa integral de les condicions de vida de la classe obrera, és la primera de xarxa de solidaritat que tenim els qui vivim del nostre treball, som desenes de milers de persones en els centres de treball, que dia a dia, ens impliquem en la defensa dels drets de la clase obrera, de la nostra empresa i de les persones que viuen en la nostra ciutat o s'acosten a nosaltres demanant assessorament o simplement solidaritat. Impulsem mobilitzacions en defensa de l'ocupació, de l'educació i dels drets de les persones més desfavorides en aquesta societat.

Aquesta és l'acció del sindicat, encara que tal vegada hàgem de visibilitzar-la més i millor.

Com ens afecta la reforma local del govern en els Ajuntaments?

#espúblicoSálvalo

Vídeo de la conferència oferida en el centre Cultural "El Casino" de Quart de Poblet dimarts passat dia 11. Els ponents són el president de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez Navarro, i l'alcaldessa de Quart de Poblet.

visualització del vídeo

Ja són moltes les veus que avisen del que s'aveïna, i ho vénen fent des de fa molt temps.

Des de la secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella, estem promovent la reunió amb tots els grups polítics presents en l'Ajuntament, perquè donen suport a la moció en defensa de l'autonomia local. 

Com a ciutadania, que som primer, i com a personal al serveis d'un Ajuntament, l'administració més propera a la ciutadania hem de defensar-la.

Assemblea Oberta: La reforma de l'Administració Local i de la Llei de Seguretat Privada.

#ReformaLocal #PoliciaLocal
Assemblea Oberta:
La reforma de l'Administració Local i de la Llei de Seguretat Privada.

Açò si que es una chirigota

A aquesta gent, sí que cal riure'ls les gràcies:

"Ponme la mano aquí,aquí ponmela un poquito,Ponme la mano aquí,...y aquí ponme el sobrecito"

"La mirada" del naufragi

portada de "EL MUNDO" del 10/01/2010

No deixeu de sentir aquesta "la mirada" de Luis García Montero en la cadena SER. Amb la mateixa tendresa que posa en els seus escrits, la seua fràgil veu, que t'acaricia en les hores d'anar a dormir, et descriu el naufragi al que estan sotmetent a aquest país un govern sense ànima, ni cor.

LUIS GARCÍA MONTERO
La mirada del escritor Luis García Montero en 'Hora 25'

Basat en un informe de la fundació 1º de maig de CCOO (teniu l'enllaç en la nota del 10 de febrer "el gran fracàs"), amb pròleg i epíleg d'Antonio Machado cantat per Joan Manuel Serrat, et posa els pèls de punta... 

També pots consultar l'entrevista a Rajoy en "EL MUNDO" ajuda a fer-se una idea del que es pot dir amb tal d'arribar al poder.

Quan ens posarem en peus... Hi ha pressa per tardar!!!

l'Ajuntament de Xirivella duplica el índex d'accidents laborals

Informació de la reunió del Comité de salut i seguretat

Entre altres temes, hem comentat els resultats de l'estudi de sinistralitat, presentat pel tècnic de la mútua. Els resultats parlen per sí soles.

Parlarem d'accident laborals, és a dir, aquell incident que ha causat baixa laboral; no inclourem els “in itínere”, ni les recaigudes ni les malalties professionals.

Hem duplicat l'index d'incidència respecte de l'any 2012 (entre el 1 de gener i el 31 de desembre). Si l'index del 2012 era 42,08, el de 2013 ha estat 92,59 (estem parlant d'índex, que s'extreuen d'una sèrie de càlculs). Respecte del sector no tenim dades generals, excepte els referents als ajuntaments que també tenen aquesta mútua com a Servei de prevenció, i no són millors. Estem 4 punts per damunt.

Però què està passant? S'ens oblida com cal fer la nostra feina, els esforços? Seran massa continuats aquests esforços, massa temps del treball? Potser siga cosa de la formació / informació? Serà per la (des) motivació laboral? Estem treballant amb més pressió que altres anys?

Ens haurem de pensar. I tu també!!!

Algunes dades curioses.

Total de dies de baixa: 403

Total dies de baixa més llarga: 79

Total dies de baixa més curta: 1

Part del cos més lesionada: esquena, columna i vèrtebres 148 dies de baixa

Causa de l'accident: sobreesforç físic 209 dies de baixa

Respecte de l'escrit que presentàrem en desembre al voltant del control de la legionel·losi. L'empresa diu que no ha contestat perquè no ho ha considerat. Que els conserges no faran cap control i que aviat l'empresa contractada començaran a passar pels edificis. “Però que conste que si ho faig no és per la pressió del sindicat, és per què em bé de gust” (o paregut!).

Si en voleu saber més, d'aquest tema, solament haureu de preguntar.

El gran fracàs

Dos anys de reforma laboral del Govern de Rajoy

“Menys ocupació, més desocupació, més precarietat i més desigualtat”

Un estudi de la Fundació 1 de Maig de CCOO confirma que dos anys després del Reial decret-Llei de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, hi ha exactament 1.354.644 persones ocupades menys.

Després de 52 les reformes que en major o menor mesura han afectat al marc regulador de les relacions laborals, avui es compleixen dos anys del Reial decret-Llei 3/2012 de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, un vertader programa de regressió de drets individuals i col·lectius, tant en matèria d'accés a l'ocupació, contractació, flexibilitat, acomiadament, modificació de condicions laborals i del sistema de negociació col·lectiva.

En dos anys la taxa de protecció per desocupació ha disminuït tres punts, del 37 al 34,1%, perquè mentre la reforma laboral ha oferit mecanismes de liquidació i ajust de plantilles, tant en el sector privat com en el públic, s'ha accelerat la creació de llars pobres, en particular quan tots els seus membres estan aturats.

En definitiva, el balanç no pot ser més demolidor: 

-1.354.644 ocupacions menys; augment de les hores treballades il·legalment de manera habitual per sobre de les 42 hores setmanals –es podrien haver creat 326.838 ocupacions-; 

- 459.620 contractes menys per a joves menors de 30 anys, un 8,5% menys; 

- 363.600 actius menys; el 50,8% de les persones aturades porten més d'un any sense ocupació (3.043.546 persones), el 32,7% porta més de dos anys i el 22,1% més de tres; el 86% dels joves menors de 30 anys no percep prestació alguna o el 65% de les dones majors de 30 anys; la despesa en prestacions per persona aturadada ha passat de 5.966 euros/anys en 2011 a 5.011 euros en 2013, un 16% menys; i la inversió per persona aturada en polítiques actives ha disminuït un 52%, des dels 1.544 euros en 2011 fins als 740 euros en 2013. En definitiva, menys ocupació, més desocupació i major precarietat.

Beteta i la mamella de l'Estat

Una mica més d'un mes ha tardat el Sr. Antonio Germán Beteta Barreda a adonar-se que quan hi ha dos festius que cauen en dissabte cal “reconèixer” dos dies de permís addicional, retribuït. Doncs bé, en la resolució de 28/12/2013 va reconèixer un, i ara un mes després ha de reconèixer l'altre.

Quant van a tardar a reconèixer que la paga de desembre de 2012, és nostra i l'han de retornar completa i amb els interessos corresponents? Segur que prompte... ja s'acosten les eleccions

Antonio Germán Beteta Barreda

Secretari d'Estat d'Administració Pública

Aquest Sr. que amenaçava amb que els funcionaris s'havien d'oblidar del “cafelito" i de llegir el "períodico” porta una llarga vida vivint de la mamella de l'estat, mira que currículum:

Va nàixer a Madrid en 1955. Llicenciat en Dret per la Universitat de Deusto. No coneguem cap tipus d'experiencia laboral, pero promte es va ficar en política i... fins avui.

1983 va ser triat diputat d'Aliança Popular en l'Assemblea de Madrid, càrrec que va revalidar en successives convocatòries electorals de 1987, 1991, 1995 i 1999. En 1995, amb la arribada del PP al poder en la Comunitat de Madrid, va ser nomenat conseller d'Hisenda, fins a la seua dimissió en 2000 en ser nomenat Secretari General de Política Fiscal, Territorial i Comunitària del Ministeri d'Hisenda.
En 2003, va ser inclòs de nou en les llistes a l'Assemblea de Madrid, sent triat en les eleccions de maig i octubre d'aqueix any. Durant la crisi institucional en l'Assemblea de Madrid durant l'estiu de 2003, va ser portaveu del PP en la comissió d'investigació. Amb l'arribada al poder d'Esperanza Aguirre, va exercir el lloc de portaveu del PP en la càmera regional, i després de les eleccions de 2007, va ser ratificat en el càrrec. Al juny de 2008, va ser nomenat conseller d'Economia i Hisenda de la Comunitat de Madrid, càrrec que va exercir fins a 2011 quan va ser nomenat conseller de Transports i Infraestructures.
El 23 de desembre de 2011 és nomenat pel Consell de Ministres Secretari d'Estat d'Administració Pública en el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

30 anys de lucrativa “carrera” empalmant alts càrrecs, a voltes simultanis. Tots a dit. Sense oposicions... Quants “cafecitos” i “períodicos” haurà llegit?..

"Lo lladre es pensa que tots roben"

la desesperança feta gràfics

SOBRE LES DADES D'AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

És mirar els seus propis documents (els del govern), els que publiquen en les seues pàgines web, i que l'esperança et caiga pel sòl.

És sentir-los en les seues rodes de premsa (la dels baladrers del govern), i t'entren unes ganes de llevar-te la boina i embolicar-te a gorrades amb ells.

Mireu, mireu, les dades de l'afiliació a la Seguretat Social i fixeu-vos, les persones que tenen un treball que cotitza, és a dir, amb dret a pensió, a protecció per malaltia, a protecció per desocupació, etc, etc,.. fixeu-vos com segueix i segueix caent. Però per al govern i, torne a dir-lo, els seus baladrers, per a tots ells,... CADA VEGADA ESTEM MILLOR!

desembre de 2013 (Vuere la nota que publicarem  l'11/01/2014)

 i mireu la de gener de 2014 (veure la nota del 05/02/2014)

 

Que poca vergonya. 

Serà per què segueixen en les seues poltrones aferrats com a paparres?... Per cert, com es lleven les paparres?...

Què?... amb gasolina!!!!

Pensa-ho!

A propòsit del pagament de la part devengada de la paga extra de nadal de 2012 (què correspon als dies que han passat des que generarem el dret fins el dia que l'ordre entra en vigor) i que hem cobrat aquests dies, us voldria fer cinc cèntims d'unes reflexions, sobretot a tu, que continues pensant que l'afiliació al sindicat resulta inútil, que són diners tirats, que són tots iguals, no si jo ja me solidaritze quan cal, ...

Molt probablement aquestes notes no et facen canviar d'opinió i per tant no t'organitzes al sindicat, el nostre o qualsevol altre, no és eixe l'objectiu principal d'aquest escrit. Hauràs d'entendre que els que sí ho estem volem fer-te partícep.

Sabràs que el pagament, el que has cobrat, ha estat gràcies al treball i la tossudesa de les companyes del sindicat, malauradament solament hem tingut força suficient per a exigir la part devengada. El nostre desig fóra cobrar-la tota, sencera, i fins i tot amb els interessos que hagen generat, tot siga dit. Perquè és nostra!

A l'estil d'alguns estats americans, on la legislació laboral permet que les millores aconseguides pels sindicats solament siguen satisfetes als seus afiliats, caldria que ara la paga la cobrarem solament els afiliats del sindicat que ha aconseguit la millora, en aquest cas la part de la paga.

Tampoc no estaríem d'acord amb això, suposaria “de facto” l'afiliació obligatòria. Pensem que l'afiliació i la participació ha de ser voluntària, sense cap obligatorietat, fruit de la reflexió, de la raó i no de la força. Però entendràs que estàs aprofitant-te dels esforços que fem els que estem organitzats, que no ens sap gens greu que te n'aprofites. Tu també ho sabràs, doncs ho estaràs patint en les teues carns, que passem per un moment històric gens agradable per als que no tenim més que la nostra força de treball. Fa molt de temps que la classe obrera no perdia tants drets en tant poc de temps i amb la connivència de tants afectats, és per això que et demanem que et repenses la teua actitud envers l'organització, la manera d'afrontar les agressions que pateixes. Aquest sí és el sentit d'aquestes reflexions, si estigueres, estiguéreu afiliades, organitzades, tots tindríem més força i per tant millors condicions laborals.

Segueixen enfonsant el país

Entrem en el sisè any de la crisi (no l'oblideu, l'ESTAFA) no solament amb el rècord d'atur ja habitual en les estadístiques sinó també amb altres fenòmens addicionals, i més silenciosos, producte de la cronificació de la crisi (que no, que no, l'ESTAFA). Segons les últimes dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), l'antic Inem, des de 2010 el nombre d'aturats que no cobren cap tipus de prestació ha augmentat en quasi un milió. Al desembre de 2013 quasi dos milions de persones –dels 4,8 milions d'aturats registrats en l'Inem– sense cap protecció. Mentrestant:

Los ricosespañoles mejoraron su patrimonio en bolsa en 7.000 millones deeuros

• El ejercicio 2013 cerró dando alegrías a los ricos españoles que han visto por fin cómo se recuperaban sus posiciones en empresas cotizadas

• El grueso de la mejora se lo lleva Amancio Ortega, que incrementó su fortuna en Inditex en más de 3.000 millones de euros

• Los Botín, Villar Mir, o Koplowitz han visto por fin un alivio para sus cuentas en empresas que habían sufrido la crisis bursátil

Al País Valencià solament un de cada tres aturats percep prestacions, un 32,8%, tres punt menys que fa un any. Hi ha quasi mig milió de persones parades que no perceben cap prestació. Les dones tenen una taxa de protecció deu punts inferior a la dels homes.

La menor taxa de protecció la tenen els joves menors de 30 anys: solament un de cada nou percep prestació, l'11,7%. Hi ha més d'un cent setanta-cinc mil joves sense prestacions. En aquesta edat la taxa de les dones és 1,6 punts inferior a la dels homes.

Les persones entre 30 i 44 anys tenen una taxa de protecció del 33,9%. Un de cada tres percep una prestació. Hi ha quasi cent vuitanta mil persones d'aquesta edat que no perceben cap prestació. La taxa femenina és 1,3 punts superior.

Els majors de 45 anys són els que compten amb una taxa de protecció major i, encara així, alguna cosa solament un de cada dues està protegit. Les dones tenen una taxa trenta-tres punts inferior als homes.

Al País Valencià la taxa de protecció per desocupació es del 32,8%. Les persones jovens pateixen la menor taxa, solament un de cada nou.
Les dones tenen una protecció deu punts inferior als homes.

L'Informe 74 arreplega el treball d'Enrique Negueruela, membre del Consell d'Ocupació, Economia Social i Relacions Laborals de la Fundació 1º de Maig, en el qual analitza les recents dades de desocupació de l'EPA (4t Trimestre 2013) per comunitat autònoma, edat, sexe, relació amb l'Oficina d'Ocupació i prestacions per desocupació. [DESCARREGAR PDF]

Fundación 1r de maig (centre sindical d'estudis)

+ desocupació + precarietat - afiliacions = reforma laboral

Eixa es la terrible ecuació:

El mes de gener es va tancar amb 12.163 nous aturats, amb el que la xifra d'aturats al País Valencià s'eleva ja a 559.523 . No obstant açò, la gravetat d'aquesta xifres es dispara en comprovar que les afiliacions a la Seguretat Social han caigut en 25.574 persones i que la precarietat creix sense fre, tant per la temporalitat de la majoria de les noves contractacions com perquè la meitat dels aturats no cobra cap tipus de prestació social.

Alhora, en gener el nombre de contractacions en la Comunitat ha pujat a 110.174, fet que suposa 753 menys que el mes anterior, un 0,68%. D'ells, 9.276 han estat indefinits i 100.898 temporals.

Diuen que anem eixint de la crisis (ESTAFA, no l'oblideu) 

De la pobresa

Dia sí i dia també no deixen de difondre's dades que ens informen de l'estat de l'economia: Que si la prima de risc puja, … que si baixa; que si la borsa puja,... que si baixa; que si la macroeconomia redreça en rumb,... que si la macroeconomia no alça cap; que si la dada desestacionalitzada tal puja o baixa; que si el percentatge, el número relatiu o el número absolut; que si la inflació; que si la desocupació; que si el PIB...

No obstant açò, no és tan habitual que ens informen de la pobresa, de la quantitat de gent que s'ha vist abocada a la misèria, quan probablement no hi haja un indicador més fiable que aquest per a conèixer com està el teixit social i familiar del nostre país. I la veritat és que està malament. Molt mal. Però que molt malament.

Si considerem que en menys d'un lustre el nombre de persones en risc d'extrema pobresa pràcticament s'ha duplicat, i que es tracta d'una xacra que amenaça no solament a exclosos i aturats de llarga durada, cada vegada més nombrosos, sinó fins i tot a gent amb treball el sou de la qual és tan minso que amb prou faenes els serveix per a sortejar el risc de la indigència. Cada vegada hi ha més gent pobra, i cada vegada hi ha més gent que caminem sobre el filferro sense saber quan anem a caure. I aquesta és una realitat que no pot atribuir-se a la «crisi» (no pararem de dir-ho, “l'ESTAFA”), paraula comodí que d'un temps ací es fa servir per a explicar-ho tot, sinó a la gestió que d'ella han fet partits i institucions, i les polítiques que s'han aplicat al dictat del capital.

La pobresa no és un cosa natural, imprevisible o irrefrenable, sinó el resultat de decisions polítiques, preses per polítics amb noms, cognoms i cara, les conseqüències de la qual mai els afecten.

Cal exigir un gir radical en les polítiques causants de tanta penúria, un canvi de sistema que està plenament justificat doncs hi ha recursos suficients perquè a ningú se li furte la possibilitat de portar una vida digna. No és un problema que s'atalle amb sacs terrers, fa falta molt més per a combatre la galerna capitalista.

Fa falta la nostra veu, la nostra ràbia, les nostres mans i la nostra voluntat...

Abans que sigues pobre, no permetes que ningú el siga.