Una gota més i... quantes van?

L'Audiència Provincial de Palma ha condemnat aquest dilluns al exconseller de Comerç, Indústria i Energia de Balears Josep Juan Cardona (PP) a 16 anys de presó i una multa de 2,2 milions d'euros en el conegut com a cas Scala per diversos delictes de corrupció.

Recorrerà al Tribunal Suprem? Recordem que Jaume Matas (PP) expresident de Balears ho van condemnar a més de 6 anys i el Tribunal Suprem va reduir la condemna a nou mesos!

el got fa temps que desborda

Llig la noticia :
rtve
libertad digital
ABC

31 de juliol del 1826, València

A la ciutat de València hi ha una plaça, perifèrica (prop de l'av. dels Tarongers), amb el nom de "mestre Ripoll" encara que sense cap inscripció que indique qui va ser el titular de la plaça, i ... per què va morir.

Clica l'enllaç per a ubicar la plaça: pl. del mestre Ripoll

Ara que torna la religió a les escoles i l'esglesia torna a imposar la seua forma d'entendre la vida...

¡CIErrenlos!

 (Per Sara i Maika, dos exemples de compromis amb el seu poble, a la seua classe i amb les seues idees cristianes. Gràcies)

Segon llibre de Moises anomenat Èxode (22.20) “I a l'estranger no enganyaràs ni angoixaràs, perquè estrangers vau ser vosaltres en la terra d'Egipte” (La biblia del Oso)

Ningú pot tancar els ulls a les vergonyes de la seua casa. Menys que ningú els oprimits, els deseheretats, nosaltres. Les persones que vivim del nostre esforç quotidia i menys que ningú les seues organitzacions: els sindicats.

Molt bon article, per a conèixer que són els CIE i tota la ideologia que hi ha al darrere.

A veure si ho lligen les persones que ens governen. Les que veiem tots els diumenges donant-se colps en el pit.

Per llegir-lo clicla l'enllaç  ¡CIErrenlos!

Qui netejarà la brutícia?

La setmana passada s'han publicat per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) dades sobre les retribucions dels directius de les entitats financeres en 2011. Destaca que durant eixe any els directius de les entitats financeres espanyoles van ser els millor pagats d'Europa, amb una retribució anual mitjana de 2.439.546€. Simplement afegir dues dades: era el tercer any de crisi i eixos directius recomanaven que per a eixir de la crisi (no ens cansarem de dir-ho, l'estafa) era necessària la baixada dels salaris de les persones “currants”.

En definitiva, que mentre uns pocs omplien, encara més, les seues butxaques, la nostra butxaca minvava i havia de minvar més per a fer front en el futur al deute de 45.000.000.000,00€ que

La (contra)Reforma de l'Administració Local

Es tracta d'un atropellament més, a la ciutadania i als drets de les persones al servei de les administracions públiques, i aprofundeix en el deteriorament i abandó que el Govern està aplicant a l'Administració Local.

Com amb d'altres reformes, “la cosa” és tornar al passat, als anys negres del centralisme “mesetari”, es tracta de l'abandó de la població, sobretot en els municipis xicotets i durà, com a conseqüència, la despoblació de les zones de l'interior per falta de serveis.

Adéu, JJ Cale

"No es necessitem donacions però com era un gran amant dels animals, si ho desitgen, poden donar als refugis d'animals locals" recorda la seua pàgina web oficial.

 

La història de Cale està reflectida en el documental To Tulsa and back-On tour with JJ Cale, obra de Jörg Bundschuh, en el qual es mostren detalls que reflecteixen la personalitat introspectiva d'un músic que va arribar a viure en una caravana lluny de tota fama i ostentació, malgrat ser obertament admirat i profundament respectat per noms tan icònics com el propi Clapton, Mark Knopfler o Neil Young.

Els nostres mites juvenils s'en van, a poc a poc. Voldrà dir açò alguna cosa?

Com sempre, es enganyen!

 

 

 

Economía

El FROB sumó pérdidas por 26.060 millones al cierre de 2012

abc / madrid

Día 26/07/2013 – 19.33h

__________________________________________________________

Recordem: El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària o “FROB” és un fons que va ser creat amb motiu de la crisi financera de 2008 i aleshores se'ns va assegurar que, malgrat els diners públics injectats per a salvar a les entitats financeres, no ens anava a costar un euro als contribuents perquè tot l'invertit s'anava a recuperar.

Quatre anys després els responsables de crear l'engendre s'han anat i avui ja està en fallida, amb un desfasament patrimonial multi milionari i el préstec del Tresor Públic per art de màgia s'ha de convertir en capital. (No sabem si com a dèficit o no).

Quina pena... Quina vergonya!

- Es tracta de Rafael Maluenda Verdú, diputat del PP en les Corts Valencianes.
- Expresident de la comissió de recerca de l'accident de metre de València. (significatiu)
- A causa de les crítiques rebudes, va esborrar el missatge i va demanar disculpes.

Senyors i senyores del Partit Popular, Quines mesures van a prendre?

Una societat que mantinga com a gestors polítics a persones d'aquesta mena, no pot estar sana.

Un bon trimestre per al mercat laboral?

Els números de la

vergonya

Enquesta de Població Activa, 2n trimestre 2013

5.977.500 persones aturades

- 50.400 persones amb contracte indefinit
- 76.100 persones de població activa
+ 162.000 persones amb contracte precari
- 672.800 persones amb contracte laboral
+ 37.100 persones autònomes
▲23,12% la taxa de temporalitat puja un punt

- 2.600 llocs de treball destruïts al sector públic

1.821.100 famílies amb tots els membres aturats 

 +284.500 persones aturades que fa un any

 Ampli informe sobre les dades de l'EPA del 2n trimestre de 2013

Guió cinematogràfic

Localització: País amb monarquia d'opereta; règim polític de simulació parlamentària; govern en mans d'una màfia institucional amb la consciència d'impunitat d'una majoria absoluta que aspira a perpetuar; control mediàtic compacte.

Nus narratiu: Trauma en la família; al tresorer li enxampen els comptes a Suïssa. El Padrí li assegura que sempre estarà al seu costat. El tresorer aguanta mentre inventen “contes” sobre quadres, guanys en borsa, històries de negocis “emprenedors”. Les coses no milloren: “Luis, se fuerte”. El tal Luis, el cabró, arreplega papers. Tot està en ells. Incloses evidències que podrien donar amb el Padrí entre reixes. Les coses es posen negres: “yo no cargo con la responsabilidad de otros”, “yo sólo soy un “madao””, “sólo hice lo que me mandaron”. Paràlisi d'horror. El Padrí, com de costum, amaga el cap sota l'ala: “aquí no pasa nada nuevo” “yo no voy a estar desmintiendo ocurrencias de la prensa”. L'Omertà ha estat violada.

Desenllaç: L'opinió pública entra en una espiral de confusió sàviament potenciada. La ciutadania comença a naufragar en la certesa que tot està corrupte. S'esfonsa. L'única cosa important: que es jutge al traïdor que ha trencat el pacte d'honor. Açò és l'única cosa important. El poder judicial està en mans de la família. La pàtria està salvada.

I els comptes a Suïssa? D'on va eixir els diners? Per què no ho retornen? Els qui es van aprofitar d'eixa situació Per què no van a la presó? A més de retornar tot el que es van portar, clar … queden moltes preguntes per fer i resoldre, però açò serà en la pròxima pel·lícula.

Eso es to... eso es to... eso es todo amigos!

No, no els creiem

En política, només hi ha una cosa més mortífera que la mentida caçada: el ridícul públic.

Vaja paperot que han d'interpretar alguns dirigents del PP; però també del PSOE i de CiU.

La Reforma de la Administració Local: Notícies

CCOO i UGT exigeixen la retirada de la reforma de l'Administració Local

CCOO exigeix la retirada del projecte de llei de reforma de l'Administració Local

UGT i CCOO a Ceuta guanyen el conflicte per l'extra del personal laboral

AUGC i FSC-CCOO signen un protocol de col·laboració

Per un municipalisme democràtic i de servei públic 

Un llibre

No nos lo creemos. Una lectura crítica del lenguaje neoliberal.  

Pròleg de Carlos Jiménez Villarejo
Clara Valverde Gefaell 

Icaría, Barcelona 2013

104 pàgines, 104€

MANIPULACIÓ. Utilitzen la culpa, el dubte, la confusió, la mentida i la por, perquè la ciutadania pensem que el que fan les elits polítiques i econòmiques és "bo i necessari".
Ni "hemos vivido por encima de nuestras posibilidades" ni "el PP es el partido de los trabajadores", ni l'última reforma laboral és tan bondadosa com ens la presenten. Derrocar les mentides és el primer pas per a qüestionar el poder, mobilitzar-nos contra la injustícia i recobrar la dignitat.

 

La ferida

No deixe de donar-li voltes. Aquesta gent, fins ara, raonable. Gent que no suportaria que els seus noms, i molt menys les seues famílies, es veieren tacades del fem de la corrupció. Gent culta, civilitzada. Gent que avorreix el robatori i el lladronici. Gent que li agrada anomenar-se d'“ordre” Què pensaran ara? Com respondran? 

És cert que “la cosa” està molt dura i molta gent d'aquesta menja del que el règim els va tirant.

Però, encara així, caldrà cauteritzar la ferida, encara que faça mal o, la gangrena de la corrupció ens portarà a l'enviliment ètic del cos social.

Qui aplicarà el ferro candent en la ferida?

Creant SENTIT COMÚ

Per lliurar la batalla ideològica contra la classe opressora cal nutrir-se de reflexions que ens permeten assolir coneixements i així crear, sentit comú.

Quan un mitjà de comunicació ix al carrer a preguntar què opina la gent sobre un assumpte concret, COMPTE! No és bo deixar-se influenciar pel primer que es veu i s'escolta. 

Cal aturar-se una mica per observar, escoltar i poder pensar si allò que ens mostren respon al sentit comú o, en canvi, està subjecte a una mala praxis periodística per tal de crear opinió que justifique allò injustificable, i així, doncs, reconduir les voluntats ciutadanes cap el camí de la permissivitat legislativa que, ens duu, si més no, a la nostra pròpia destrucció. 

Mireu els vídeos següents: 

Pur cinisme

Entrevista de Hermann Rauschning a Adolf Hitler (1940).Pregunta; No tem vostè que es deteriore la imatge del seu partit i la seua pròpia?Resposta: “Jo concedisc als meus total llibertat. Feu el que vullgeu, però no us deixeu atrapar. O és que anàvem a traure el carro de l'encallament per a anar-nos després a casa amb les mans buides?. La consigna “Enriquiu-vos!” té a més una funció educativa. Gràcies a ella, dins de l'elit del partit, tots es troben en mans d'uns altres i ningú és ja amo de si mateix. He ací el resultat vingut de gust de la consigna “Enriquiu-vos!””

Complicitat col·lectiva en la violació de la llei. Blindatge mutu. Ocupació de les altes magistratures de l'Estat. Llei del silenci (a Sicília, Omertá), Tots pringats.

Que és açò que tant em recorda el present ? Cinisme

“És la paraula d'un delinqüent contra la del President del Govern”. Clamava Alfonso Alonso en la Diputació Permanent, La paraula d'un digne triat pel poble contra la d'un mentider i lladre.. “un delinqüent” van ser les seues paraules exactes.

“Un delinqüent” que va seguir rebent un sou monumental, encara quan no ho reconegueren. “Un delinqüent” que, a més, quan era un alt “funcionari” (Sr. Floriano dixit) del PP, sembla que va pastar una fortuna monumental a Suïssa de procedència, fins avui, desconeguda.

“Luis, sé fuerte”, “siempre estaré a tu lado”. Es va fer quant va ser possible per a evitar el seu processament, per a evitar l'encausament de Rosalía. Es pressionà al jutge Pedreira. Pobre home.

“És la paraula d'un delinqüent contra la del President del Govern”. Clamava Alfonso Alonso. Sí, es veritat, la paraula d'un “un delinqüent”, del vostre “delinqüent”, del vostre protegit. “Nadie prodrá (sic) probar que no son inocentes”, va dir el Sr. Rajoy amb la seua llengua de drap.

Ja no, ja no es la seua paraula... És un cúmul d'indicis i proves sòlides.

No diuen la veritat i ho saben. És pur cinisme.

Per la nostra desídia

Per què el cap de Bárcenas segueix com si res haguera passat, des d'un autisme al·lucinat, agarrat a la seua poltrona presidencial com paparra, decididament fantasma?

Novament tornem a reconèixer vells espectres en la política actual. Semblaria que l'última etapa del felipisme serviria de vacuna, per a no tornar, mai més, als abismes del lladronici i del saqueig institucional.

Alguns diuen que és el preu que hem de pagar per a mantenir un sistema polític com la democràcia. És el preu que hem de pagar per a alliberar-nos d'aqueixa pesada ocupació quotidiana que és la política. Tal vegada el nostre abandó va arrivar massa lluny. Tal vegada. El segur és que ells sí han anat massa lluny; al escurarnos les butxaques fins a eixos límits. Han anat massa lluny!.

Han assumit el risc. Han sigut caçats in fraganti i, ara què? És hora de pagar. Les regles del joc són així. Qui roba a de pagar. Tota la resta és retòrica, xerrameca barata i maniqueista Sr. González Pons.

Quan aprendrem que açò ocorre per la nostra desídia?

El cap de Bárcenas és Rajoy

Fa pudor al c/ Gènova, 13, de Madrid, seu el PP. Empesta a diners negre, a putrefacció ètica.

Diners negre en suficient quantitat per a blanquejar-ho tot. Diners negre irrastrejable, sense control. Diners negre, excrement, amb càrrec als nostres impostos. La negror d'eixos diners circula per tortuositats subterranies que desemboquen en Rajoy. Qui és el President del PP?... Qui és el màxim responsable, el cap, dels saquejadors?... Que no es faça l'ignorant?... Que no es faça l'ofès? El cap de Bárcenas és Rajoy.

Diuen que ells ja eren rics. Que gràcia!. Ara ho són molt més!. Recordeu a Esperanza Aguirre declarant que amb el seu sou no arribava a fi de mes. Pocavergonyes!.

Al més babau, a Bárcenas, ho van enxampar. Amb els seus comptes a Suïssa. Lliures d'impostos.

No oblidem que eixos diners són nostres. De totes les persones càndides que paguem a Hisenda a canvi d'unes prestacions que, aquests lladres, ara volen llevar: menys Educació, menys Sanitat, menys Serveis Socials, .... Només per a engreixar les seues butxaques.

- Però com els diners son negres, s'embrutarà els seus planxats vestits. No. No us preocupeu que para açò tenen a Montoro i les seues regulacions fiscals. Així podran llavar el seu negror per un mòdic preu. Lladres.

Hi hauria alguna cosa pitjor que la infàmia moral d'aquests delinqüents, que la ciutadania restarem emmordassada. Si vergonyosa és l'actitud del principal partit de l'oposició (clar, també té draps bruts que llavar) i timorata la dels sindicats, pitjor seria la nostra si no alçarem la cara per no veure.

Eixa pudor comença a semblar cadaverina.  

És la mort de la democràcia.

La sang desnonada

Llig la premsa i escolte la ràdio. Dia rere dia. Escolte la ràdio i llig la premsa. CORRUPCIÓ; CORRUPCIÓ; CORRUPCIÓ. Fa ja mesos que aquest vocable monopolitza totes les notícies. Ara, diuen, que fins i tot en les rotatives de la premsa internacional amb més prestigi.

Comence a pensar que la corrupció és l'arbre que no ens deixa veure el bosc. El bosc on, dia a dia, cauen les vertaderes víctimes d'aquesta crisi (diguem-ho clar, d'aquesta estafa). La corrupció, eixa mil·lenària plaga que pateix aquest país ens impedeix veure les profundíssimes ferides que pateix el nostre maltractat cos social. Ferides que sagnen en silenci, sense escàndol, amb una espècie de sang incolora, inodora i insípida. És la sang de les persones en atur, dels pensionistes, dels saquejats per les preferents, dels exiliats econòmics, dels becaris sempiterns, dels majors de 45 anys que mai tornaran a trobar treball, dels jòves explotats, dels famolencs; és la sang de la incertesa laboral, de la xenofòbia, del masclisme assassí, de la usura financera; sang de milions de persones que comencen el dia sense raó alguna per a obrir els ulls, sense raó alguna per a cercar un treball que no hi ha, sense raó alguna per a trobar una mica de diners amb que pagar la hipoteca, per a trobar menjar, o simplement, sostre per als seus fills i mantenir a cobert la seua desesperança. Sang de gent honrada, putejada pels governants passats, burlada pels presents i acollonada pel seu futur i el dels seus.

Però aquesta sang, és la sang dels pobres, dels que no es mereixen res, per açò, per ser pobres, i la seua sang ha sigut desnonada pels embornals de la història.

Ven més el perill que per a la democràcia suposa un Estat delinqüent i corrupte.

Des de l'horror sincer, passant per la repugnant hipocresia, el candor, la neciesa i l'interès personal, totes les persones de bona fe ens alineem contra els delinqüents que saquegen l'Estat del Benestar. I embargats per aquesta justa ira, adormim la nostra consciència i asserenem el nostre ànim enfront de la misèria que ens envolta.

l'hora ha arribat, passa la veu.

Obra Social la PAH

La campanya “Obra Social la PAH” presenta el manual de desobediència civil per a recuperar habitatges buits de les entitats financeres. Clica aci

Honor a totes eixes gents del poble. Honor a els qui deixen de ser serfs, a els qui la necessitat i la consciència ha convertit en ciutadania, en subjectes de drets i obligacions.

És la seua obligació, i com a ciutadania compleixen. Activistes de totes les edats i condicions. Persones conscients i valentes, anònimes cridant-se pel seu nom, honrades i sense por. A la vista de tots.

 

 Qui són eixos destacaments de bèsties amb els seus antifaços negres, els seus cascos, les seus porres i les seues pistoles, defensant els interessos de les màfies financeres?

Ah, ja ... només obeeixen ordres.

A l'OPINIÓ PÚBLICA

L'Aliança en Defensa del Sistema Públic de Serveis Socials manifestem nostra més radical oposició a la proposta de reforma de l'Administració Local que el govern d'Espanya vol aprovar, en Consell de Ministres, avui 19 de juliol.

Aquesta reforma denominada pomposament Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local és en realitat un procés de retallar competències als ajuntaments en matèries tan sensibles com l'Educació, la Sanitat i especialment els serveis Socials.

Així mateix, és un projecte que persegueix tornar al vell i caduc centralisme polític i administratiu, en detriment d'una gestió dels assumptes públics més propera a la ciutadania i que únicament poden garantir plenament els ajuntaments.

La democràcia va a patir una retallada sense precedents amb aquesta reforma i damunt ens volen fer creure que és una qüestió de caràcter tècnic per a racionalitzar la despesa pública. MENTIDA!!! Aquesta reforma va a posar en perill l'atenció bàsica a les persones i famílies més vulnerables socialment i que ara compten amb els Serveis Socials Municipals com a recurs bàsic per a donar resposta a les seues necessitats més urgents com l'alimentació adequada, atenció soci-sanitària, habitatge, ajuda a domicili, ingressos socials, etc.

Fins al Consell d'Estat ha elaborat un informe en el qual alerten sobre l'evident inconstitucionalitat de l'esmentada reforma de l'administració local.

I és que es tracta d'un atac frontal a la garantia dels drets individuals i col·lectius.

Per al govern del Partit Popular la cosa està clara: Aprovaran la reforma i para quan es vulga resoldre la constitucionalitat de la mateixa -en sis, set o vuit anys- ells pensen “a saber qui estarà llavors en el govern” i saben que moltes de les mesures que es prenguen –com a privatitzacions generalitzades de serveis que avui estan garantides per llei, per a tota la ciutadania- seran irreversibles.

Des de la iniciativa social, RECLAMEM la retirada del projecte de reforma del govern i que aquesta se substituïsca per una norma que regule les administracions locals i contemple:

• Major autonomia política de les Entitats Locals i una major capacitat de la Hisenda Local per a atendre directament les necessitats de la població.
• Actualització i ampliació del Pla Concertat de Serveis Socials, dotat de suficients recursos econòmics, materials, d'infraestructures i professionals.
• Recuperar el desenvolupament sostingut de la Llei d'Atenció a les Persones en situació de dependència i incorporar la seua gestió als Equips Socials de Base (Municipals), dotant a aquests dels recursos necessaris per a una atenció digna a les persones depenents i a les seues famílies.
• Plans Integrals Municipals de lluita contra la pobresa i l'exclusió social, que a més dels recursos necessaris per a lluitar contra aquesta xacra social i que s'està estenent a capes molt àmplies de la població, pot posar en perill -si no ho està ja- el model de convivència, benestar, cohesió social, qualitat de vida i participació democràtica de la comunitat en els assumptes públics.

Xirivella, 19 de juliol de 2013

La màfia

Fa uns dies parlàvem de la màfia (veure l'entrada "el vòmit") la gent de "juventudsinfuturo" han fet un bon vídeo:

"Fa setmanes que ens desdejunem les notícies de Bárcenas, de Cospedal, d'Arenas, Ana Mato, Aznar., del PP de Rajoy. Portem mesos desdejunant sobres, sobresous il·legals, comissions irregulars, finançament il·legal, comptes a Suïssa i indemnitzacions en diferit.

Des de fa dos anys Mariano Rajoy demana confiança, certitud i estabilitat per a eixir de la crisi. És probable que tinga raó i necessitem les tres coses. Però al seu torn, açò explica que no puga seguir ni un minut més al capdavant del Govern d'un país empobrit per la seua corrupció que va més enllà de cobrar sobres, que consisteix a governar per a l'elit financera i empresarial que els omplia.

Per a construir un futur per a totes i per a recuperar la democràcia necessitem tirar al govern juntes. Per açò anem a estar en els carrers, barallant cada pam de terreny al govern de la màfia per a recuperar cada dia del nostre futur"

Passejar per l'horta de Xirivella

Passejar per l'horta de Xirivella i observar la gran quantitat de terres abandonades em fa recordar allò de la terra per a qui la treballa i per a qui és capaç de posar-la en ús al servei de la comunitat. No es tracta de reviure velles consignes, es tracta d'aprofitar els nostres recursos d'una forma eficaç i amb projecció al futur.

El problema alimentari és un dels genets de l'apocalipsi que amenaça a la humanitat i semblaria mentida que disposant de terres d'excel·lent qualitat, un millor que bon clima, mà d'obra i consumidors deixàrem en l'abandó, açò que ara anomenen, “nínxols” de riquesa, d'ocupació i de futur.

Estem en un bon moment per a plantejar-nos, millor per a “replantejar-nos”, el futur de la terra, de la nostra alimentació i de la sostenibilitat mediambiental, propiciant la utilització d'aquesta terra abandonada i l'ocupació de molta gent avui en l'atur i sense futur.

Ara que des de la política europea es propicia l'abandó de l'agricultura, perquè les grans multinacionals de l'alimentació concentren milers i milers d'hectàrees de terra per als seus monocultius transgènics, ara que els grans partits estan més preocupats per rebre subsidis per terres ermes (amb enorme alegria de terratinents), és l'hora de la ciutadania. És hora de pensar i proposar noves formes d'empreses i propietats col·lectives, és hora de pensar i proposar que l'agricultura responga a les necessitats de la població que l'envolta, que es corresponga amb estratègies integrals i de consolidació d'un autèntic mercat intern, i amb la promoció del consum de proximitat i l'agricultura ecològica.

És l'hora, però qui li posarà el cascavell al gat?

Ja no podrem dir:“jo no ho sabia”

Quin és el delicte? Ser dona, ser negra, ser pobra?

Agrair a totes les persones, col·lectius i organitzacions que han lluitat, lluiten i lluitaran per un món més just, on no existisquen fronteres a la vida digna; on tots els éssers humans tinguen dret al pa i a les roses.

 Gràcies. Ho feu en el nostre nom

Llig l'informe de la campanya pel tancament dels centres d'internament: el cas de Sapadors (València)

Bárcenas o la dignitat

La declaració de Bárcenas d'aquest dilluns, és un examen que anem a passar tota la ciutadania, encara que molts preferisquen anar al Centre Comercial per a atordir-se amb els aparadors i no assabentar-se de res.

Aquesta societat amb l'atur en límits insuportables i l'economia en un fanguissar està demostrant que té més paciència que Job.

D'un costat, els que no s'atreveixen a pronunciar el nom de Bárcenas, o de Camps, o de Blasco, no es qüestionem el “trinque”, com mai es van qüestionar a Franco. Ací està el silenci de Rajoy. Diríem que porta un Bárcenas en la seua ànima, un Bárcenas metafísic. Com li deixen nomenarà al nou tresorer i nomenarà a un altre Bárcenas, perquè és el que ve en la seua educació sentimental i sap que és el que agrada al seu electorat: l'espoli dels diners públics per a l'enriquiment de les butxaques privades, i si són les seues butxaques, millor. De l'altre costat, Rubalcaba, inactiu i prudent, calla sobre els ERE's. Representa la justícia feudal del senyor i els serfs, del senyor que neteja la caixa pública per a repartir-la entre les seus sequaços. Constitueixen l'espectacle més lamentable, d'un costat i d'un altre, des de la plorera d'Arias Navarro en la tele.

L'honor perdut del Sr. Rajoy

¡Joder, que no bajan!

Estem sense president, per molt que el seu nom isca en els “papers” (em referisc a la premsa escrita. Ja sé que ix en altres papers).

Rajoy ja no és president. La corrupció que sorgeix al seu voltant, la seua biografia d'errors, des d'els “hilitos de plastelina”, al “a mi no me presiona nadie”, la seua mala gestió “a mi no me gusta hacer esto” i alguna mala fe (recordar les promeses de la campanya electoral) li inhabiliten i desautoritzen la seua gestió.

Democràticament un president que menteix està mort (Nixon). Però, i un que menteix i s'amaga?. Pot ser que ací açò faça gràcia a alguns. Però dins de Rajoy viuen les seues mentides polítiques, financeres, electorals i viuen els seus silencis, els seus plasmes, les seues fugides pels garatges.

A aquest home desnortat i desaparegut, políticament perdut, solament li queda una cosa: l'honor. Haurà perdut l'honor el Sr. Rajoy? A Rajoy solament li queda l'honor de prendre la paraula i explicar tot el que ha passat en 20 anys en el Partit Popular i després agafar les seus coses i cap a Santa Pola a tancar-se en el seu Registre de la Propietat.

El vòmit

Resulta insuportable. Aquest país s'ha convertit en una sénia, en un espectacle que gira i gira, i en cada gir ens mostra a mentiders professionals i “trileros” repetits fins al vòmit.

El nostres governants delinqüents o els nostres delinqüents governants, són de sessió contínua. Com en els cinemes de barri ens ofereixen velles pel·lícules, on tots parlen i menteixen massa. El que s'ha perpetrat des de certs cercles del poder és un assalt a la democràcia. Els nostres governants sabien des d'abans de començar que no estaven preparant-se per a accedir al govern, sinó per a assaltar la democràcia. Planeja sobre el país un totalitarisme controlat, implicant en l'invent a molta gent, que un delinqüent amb nòmina es redimeix i calla. Creuen en els diners i en el poder, creuen en la política com a estafa i no conceben una altra forma de governar. En comptes d'alçar la democràcia, han arruïnat la credibilitat democràtica per a molts anys. Són una màfia d'afeccionats i totes les seues culpes retornen. Ahir Filesa i González, avui Gürtel i Rajoy, demà els que estan sota el “tipex”?.

Ells diuen, els de la màfia, que tenen milions de vots i que poden governar així. Han decidit barrejar ambdues formes de governar, la mafiosa i la democràtica, i d'ací l'aldarull, l'embolic i la repetició. La repetició sobretot. Aqueixa sénia que gira i ens retorna el passat com a present ... 

Que mareig, aaaaaaaaaaaaahg

Vota i Calla (o açò de «tot per al poble, però sense el poble»)

La democràcia, tal com s'entén en el món occidental, és cridar a la ciutadania a votar cada quatre anys (el període varia segons països). Després a callar. Solament pots rectificar, o ratificar, eixe vot en la pròxima convocatòria electoral, per molt que del promès en la campanya electoral no hi haja res de res. 

No vull dubtar sobre la “bona voluntat” d'els qui així actuen. Encara que el dia a dia em porte a pensar el contrari. Però haurem de reconèixer que eixa “bona voluntat” no respon a les necessitats de la ciutadania, almenys en moltes ocasions, en moltíssimes. Aquesta reincidència en l'allunyament de les decisions dels governants de les necessitats de la ciutadania ens fa reivindicar, cada vegada amb major afany, en què l'aportació ciutadana és essencial perquè la democràcia adquirisca el seu vertader sentit, també l'etimològic “el govern del poble”.

Fomentar la participació ciutadana, i que aquesta siga el més directa i propera possible, suposa ampliar la qualitat de la democràcia i permetre que la ciutadania assumisca la seua responsabilitat en el govern de la cosa pública. Però, no solament per açò, si no també per raons d'eficàcia. Quantes vegades grans, o xicotets, projectes no han tingut cap profit social, però, açò sí, un gran cost econòmic?. 

Ja, ja, no tots tenim coneixements per a participar en la presa de decisions, que moltes vegades, tenen un marcat caràcter tècnic, però eixa és la funció del polític: saber transformar eixa necessitat, concretada en la participació de la ciutadania, en projecte real i final.

Allò de «tot per al poble, però sense el poble», hem d'enterrar-ho sota el pas (pes) de la història. Cada dia aquest treball és més urgent.

Diego Cañamero en llibertat

Des de les 9 del matí del dissabte centenars de militants i simpatitzants del SAT es van concentrar a les portes del TSJA, on va ser traslladat per efectius de la Guàrdia Civil el portaveu nacional del SAT Diego Cañamero.

Diego va ser detingut el 09/07/2013, a les 18:10 de la vesprada, després d'eixir de la seu local del Coronil on presidia una reunió de la direcció nacional del SAT. En la porta de la seu va ser abordat per oficials de paisà de la Guàrdia Civil, que van procedir a la seua detenció sense que ell oposara cap resistència.

Després de passar la nit en l'aquarterament de Montequinto va ser traslladat al TSJA de Granada on el jutge li havia de prendre declaració per l'ocupació de les Turquillas.

Una vegada dins de la sala Diego ha romàs mut davant el jutge. "Que nadie se tome esta actitud mía como una falta de respeto hacia el juez. No. No es eso. Es una protesta pacífica ante la mayor campaña de criminalización que se ha hecho en la historia contra el sindicalismo andaluz de clase. El SAT decidió en su día que nos declaráramos insumisos judiciales, no por capricho, sino para protestar contra la represión. Por eso permanecemos mudos ante los jueces." va declarar a l'eixida Diego, que va anunciar que seguirà en aquesta "actitud pacífica de no colaboración con la represión."

Dues coses

El Gobierno sale en defensa de Rajoy, que sigue mudo sobre Bárcenas y pide hablar de lo “importante”

 Primera: Un grup de gent s'organitza en “colles” per a amb diners públics engreixar la seua estupidesa i alhora la seua butxaca, maltractant amb les seues declaracions l'enteniment de la ciutadania.
Segona: Els cap de la “colla” miren per a un altre costat, no volen veure, fins i tot, algunes vegades, justifiquen eixes actuacions.

Què és açò?

En quin país vivim?

Estem fotuts!

Fa poc un amic, antic lluitador antifranquista, en saludar-ho en el carrer, em comentà amb certa sorna “i nosaltres volíem canviar el món!”. Clar, la conversa va girar entorn a les mesures econòmiques que estan enfonsant el país i sobre la resposta de la ciutadania davant tanta agressió... i entre al·lusions a tal cosa i tal altra, un dels allí presents sentència: «Ací el que manca són més collons. Mireu Egipte».

És llavors quan el debat s'encén: efectivament, uns reclamen més «mala hòstia»; uns altres el que troben a faltar és, simplement, «gent»; i algun altre al·ludeix al «seny, per açò el que es necessita és seny».

La veritat és que tots coincidim que la situació requereix d'una resposta molt més concorde a la cruesa de l'actual estat de les coses. I també en què ha de mantenir-se en el temps i que necessita d'una massa social important darrere.

El diagnòstic és comú: la gent treballadora, fotuda; el treball (ni tan sols està la cosa per a agregar-li l'adjectiu «digne»), fotut; els drets socials, fotuts. 

En definitiva, «estem fotuts». Perquè ací no s'albiren brots verds en l'horitzó. I no ho faran fins que ens posem primer a sembrar, i després a regar, i finalment a collir.

ESTEM FOTUTS! Ho sabem, no fa falta repetir-ho, cal reaccionar: No tenim por, ni anem a plorar. “Al carrer, al carrer que ja és hora de ...”, vaig recordar a Gabriel Celaya:

Xafogor

És essencial que el President de govern done explicacions. Si volem que els frèvols pilars d'aquest Estat de dret no es fonen com a mantega davant la iniquitat que ens mostren els papers.

Un delicte ho seguirà sent, encara que estiga prescrit i mai podran ser els jutges els qui retornen la credibilitat perduda. Quan la legitimitat de l'Estat de dret es trontolla, l'estabilitat d'un govern no pot ser excusa, per molt que Margallo ho diga.

Que seguisquen interposant querelles als mitjans de comunicació. A Bárcenas, cap. Així no van a donar proveïment. Tota la ciutadania els dóna com a culpables políticament, encara que penalment encara no l'estiguen. Quan s'està en un atzucac, el millor és reconèixer-ho i anar-se amb el plasma a un altre lloc. Encara que eixe lloc siga Soto del Real.

No ens mereixem a aquesta gentola!

El dret a la desobediència

Diego Cañamero i Sabino Quadra, conversen i ens expliquen les seues propostes i alternatives.
Aquest llibre no és un assaig ni una anàlisi política, sinó una eina o una guia de viatge cap a una societat més humana.
Una carta oberta a l'opinió pública.
Editorial Icaria

94 pàgines

9 euros

A la vostra disposició en la secció sindical

Cañamero Llibertat!

A les 18:05 EL PORTAVEU NACIONAL DEL SAT, DIEGO CAÑAMERO, HA SIGUT DETINGUT

8 Agents de la Guàrdia Civil de paisà s'han personat en la porta del Centre Obrer "Diamantino García", seu local del SAT en El Coronil i s'han portat detingut a Diego Cañamero. Diego Cañamero es trobava reunit amb la Permanent Nacional del SAT quan militants del sindicat i simpatitzants que es trobaven en la porta del local en una concentració de suport li van alertar de la presència policial.

La indignant repressió contra aquest sindicat té avui un nou i vergonyós episodi.

Prou de multes i de repressió contra el portaveu nacional i contra el SAT!

La reforma de l'Administració Local

El Govern té previst aprovar aquesta reforma en el pròxim Consell de Ministres del 19 de juliol.
Una vegada que el Consell de Ministres aprove el text, aquest serà remès al Congrés i el Senat per a la seua tramitació parlamentària, que no s'iniciarà fins al nou període de sessions, després de l'estiu.

Després de la "matraca" que estem donant exigint participació en els assumptes públics, estaria bo que passàrem d'aquesta reforma. Ens juguem molt, com a personal al servei de l'administració local, i molt més, com a ciutadania.
Fes-li una ullada a la documentació. Hi ha de tot: desmanegada, més desmanegada i molt més desmanegada. Ànim.

- Avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local

- Alegacions presentades pel nostre sindicat a l'avantprojecte

- Informe del Consell d'Estat a l'avantprojecte

- Noticies relacionades

"No us podeu imaginar el que suposa veure la plaça tan plena"

la plaça de la Mare de Déu abarrotada de gent

«No som herois. Mai ho haguérem sigut i ens haguera bastat un petit gest de la Generalitat, el cessament d'algun càrrec o el reconeixement d'alguna responsabilitat o la promesa d'alguna mesura de seguretat... Però ni es van atrevir a mirar-nos a la cara. Només menyspreu i oblit» (Beatriz Garrote presidenta de las victimas del accidente de metro-valencia)

 

També va acompanyar a les víctimes Honori Pascual, membre del Grup de Rectors dels Dissabtes, qui va exigir en la seua homilia en l'església de Sant Llorenç «no permetre que la tolla de la corrupció destrosse la democràcia» i va reclamar «moralitzar la política i l'economia en nom dels estudiants en barracons, els discapacitats sense recursos, les famílies desnonades, els immigrants del CIES i en nom de les víctimes de l'accident, evitable, del metre».

Honor a aquestes persones que han mantingut la seua dignitat, i també la de la societat valenciana, en peus davant l'oblit, i moltes vegades el menyspreu, dels nostres governants. No els deixem sols. Agost també té un dia 3.