l'estafa continua (II)

Segon lliurament de l'Informe de la fundació 1r de maig de CCOO: El mercat de treball en Espanya 2013.

Mentre els informes elaborats per diferents organismes internacionals coincidixen a apuntar que l'any 2013 s'ha tancat amb indicis d'una feble recuperació, en el carrer, en les butxaques de la gent treballadora, eixa feble recuperació queda molt lluny.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) estima que a la fi de 2013, la desocupació havia patit un increment de quasi 5 milions de persones respecte de l'any anterior.

És més, de continuar les tendències actuals, la OIT preveu que la taxa mundial de desocupació es mantindria en termes generals constant durant els pròxims cinc anys.

Continua en 2013 la deterioració de la situació laboral i social a Espanya

El mercat de treball a Espanya ha registrat una destrucció d'ocupació molt més intensa. En 2013, es va registrar un descens dels nivells generals d'ocupació i −per primera vegada des de l'inici de la crisi− d'activitat.

font: El mercat de treball en Espanya 2013

L'anàlisi sobre l'evolució del mercat de treball a Espanya en 2013 permet apuntar en definitiva els següents elements generals:

• L'any s'ha tancat amb una lleu recuperació de l'activitat econòmica, però sense evidència suficient que permeta confirmar la seua sostenibilitat; és més, existixen indicis fundats sobre la fragilitat d'aquesta recuperació (màxim si es continua aprofundint en l'aplicació de polítiques que tenen un impacte negatiu en la demanda agregada).
• La feble recuperació de l'activitat econòmica no s'ha traduït en una millora de la situació del mercat de treball, abans al contrari, s'ha produït un agreujament dels indicadors bàsics relacionats amb l'evolució de l'ocupació, l'activitat i l'atur.
• La dinàmica seguida per l'ocupació apunta a una major precarietat, que es posa en relleu tant en aspectes com la destrucció de llocs de treball indefinits, a l'augment de l'ocupació a temps parcial no voluntari i la contractació temporal, l'elevada rotació laboral i les modificacions en la jornada de treball.
• Una dinàmica afavorida en una gran mesura per la reforma laboral adoptada unilateralment en 2012 pel govern.
• L'augment de la desocupació i la seua major durada, en combinació amb l'esgotament de les prestacions socials i les retallades de la despesa pública i polítiques de privatització, han provocat un augment de la desigualtat social i l'empobriment general de la població.

En este sentit, la tesi central que es planteja a partir d'estos resultats és que les polítiques d'austeritat aplicades en Europa estan afavorint una recuperació fràgil i socialment injusta de la crisi a Espanya i els efectes més negatius estan recaent en els grups més vulnerables de la població.

Llavors, on estan eixos indicis d'una feble recuperació? On sempre, en les butxaques dels mateixos, en el compte corrent dels rics del món.

Parlant de violència:“Quo Vadis” Rajoy

Ara, que a qualsevol persona que es queixe de la situació del país i, res vull dir, d'aquelles que gosen protestar, se'ls acusa de nazis, radicals, en definitiva de violents, volem fer un recompte sumari de factors de violència que ha acumulat el Sr. Rajoy com a cap de govern:

• S'han perdut un milió d'ocupacions segons l'última EPA, batent rècords d'atur amb més de 6 milions i una taxa històrica del 26%.
• S'ha registrat la primera caiguda en democràcia de la població activa i 400.000 persones han abandonat el país per a intentar cercar-se la vida.
• En quasi dos milions de llars tots els seus membres estan en atur.
• Els costos salarials baixen i els beneficis empresarials pugen.
• Cauen els contractes indefinits i s'incrementa la contractació temporal.
• Han augmentat substancialment els impostos per a tota la ciutadania (IRPF, IVA i altres indirectes com al tabac o als hidrocarburs).
• Van engegar una amnistia fiscal per als defraudadors.
• El deute públic està ja en el 94,2% del PIB, és a dir, 25 punts més que quan va desembarcar Rajoy.

S'ha produït un minvament de drets:

• Retallada de les prestacions per desocupació,
• Abaratiment de l'acomiadament,
• Copagament farmacèutic,
• Pujada de les taxes judicials, també de les universitàries i enduriment dels requisits per a accedir a les beques.
• Devaluació de les pensions.
• Voladura de la llei de Dependència i de les seues prestacions…

I ara un projecte de llei "de seguretat ciutadana" que porta el camí de convertir-se en una llei mordassa contra les protestes.
El Consell d'Europa va alertar que les retallades en despesa social, educació i salut “han conduït al preocupant increment de la pobresa de les famílies a Espanya” i “els xiquets s'han vist desproporcionadament afectats” pel que insten a Rajoy a escrutar “l'impacte de les mesures d'austeritat”.
Càrites va avisar que en 2012 “el mercat de treball va registrar el que probablement poden caracteritzar-se com a pitjors resultats de l'etapa democràtica”.

En fi, ha convertit a Espanya en un forn sense control que la Moncloa maneja per a cremar heretges o produir ninots de ceràmica sense el més mínim valor polític.

“Quo Vadis” Rajoy, César solitari d'un país estúpidament incendiat?

Parlem de la violència i van...

A qui li va sorprendre el que va passar el dissabte al final de la manifestació? Després de quatre hores en les quals milers de persones es manifesten de forma pacífica, sorgixen els disturbis… a temps per a entrar en els telenotícies. Mai es va veure violència major, diu la delegada del govern. Pot ser, fins i tot, cert, no seria rar -motius sobren-, tampoc aclarix qui la va provocar; el pitjor és el cúmul de dubtes que ens assalten. 

És que a este govern i tots els seus adlàters ja no els creiem. El de sempre. Des del moment en què la Delegació del Govern va anunciar un desplegament policial poques vegades vist, i va alertar de la presència de violents, es va engegar l'habitual profecia d'autocompliment. Que per descomptat es va complir. I una vegada més, avui la delegada i els seus afins poden repetir el de “ja ho vam dir”.

Dos articles interessants:

La credibilidad rota es irreparable

Lo de siempre

D'allò que no es parla, no succeeix. Parlem de la violència masclista!

No ens cansem de dir-ho: és un problema que sembla ser cosa de dones. Però, i els homes?, que fem els homes?,... o prenem partit per les agredides de forma activa, o no deixarem de ser còmplices d'eixa violència. Doncs, prenguem ja una decisió.

Resum de l'article publicat el 22/03/2014: Sis demandes de les dones contra la xacra de la violència masclista

A qui han entrevistat estes llumeneres?

Els experts de l'ONU, establixen vuit indicadors de la felicitat: renda mitjana, ràtio de repartiment dels ingressos, desocupació de llarga durada, esperança de vida, abandó escolar primerenc, capacitat per a afrontar despeses inesperades, taxa d'homicidis, bretxa de gènere en salaris, qualitat ambiental i nivell de satisfacció amb la pròpia vida. Realitzades les enquestes i els estudis corresponents resulta que els espanyols, es troben entre els europeus més contents amb la seua vida.

A qui han entrevistat estes llumeneres?

En el país de l'entorn europeu amb majors desigualtats socials i en augment, de salaris més baixos, amb major fracàs escolar, amb sis milions de persones aturades, amb major bretxa salarial entre home i dones, amb menors cobertures socials, amb major índex de corrupció en totes les seues institucions i d'impunitat dels corruptes, amb major nombre de persones empresonades i les lleis més repressives, amb major precarietat laboral, amb menys transparència, és el país on els seus habitants es declaren més contents amb la seua vida i més felices amb el lloc de treball que desenvolupen, «una mica més feliços que l'any passat».

Fet i fet, a l'endeví de Freud no li faltava raó: «Existixen dues maneres de ser feliç en esta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho». 

Així ens volen, persones imbècils, explotades, despreocupades i contentes.

Es mereixen una puntada al cul!

La rebaixa dels salaris dels altres, no dels seus, és des de 2008 una exigència permanent del Govern, la banca i els empresaris, la condició sine qua non per a ser competitius i superar la crisi (l'estafa, l'estafa, no es cansarem de repetir-ho). Només en 2012 els salaris van baixar un 8,5% de mitjana, un descens que no s'havia produït en els 40 anys precedents, mentre que els beneficis empresarials van créixer un 1,4%, segons dades de l'INE. Malgrat tot, eixe any es van destruir 850.000 llocs de treball, gràcies a la inestimable ajuda de diverses Verges i, sobretot, a la ministra Fátima Bañez.

Seguim amb l'INE. Segons les últimes dades facilitades el salari mitjà en 2011, va ser de 22.899,35€, però el salari més freqüent va estar al voltant dels 15.500,00€ bruts anuals. La diferència? L'existència d'un grup de persones amb salaris exageradament alts que influeixen en el càlcul del salari mitjà.

Un altre indicador del salari de la gent que viu de la seua nòmina són les dades tributàries. Els de 2012 diuen que dels 19 milions de persones que van fer la declaració de la renda eixe any, 13 milions, el 68%, tenia salaris entre 10.000 i 20.000 euros bruts anuals. Amb salaris fins als 30.000 euros bruts anuals, les persones declarants ascendeix a 16 milions, el 84%. Per sobre de 100.000 euros hi ha només 194.000 declarants, i d'ells només 7.000 reconeixen salaris per sobre dels 600.000 euros. Una xifra ridícula. I SEGUEIXEN SENSE SABER ON ESTÀ EL FRAU FISCAL?.

D'altra banda el mateix INE, en nota de premsa del 17/09/2013, deia que el cost laboral de les empreses havia baixat un 0,3% en el segon trimestre de 2013, que les hores de treball havien crescut un 2,1%, i que com a conseqüència d'açò el cost laboral havia disminuït un 2,4% per hora.

Mentrestant hem de suportar que el sr. Montoro diga que els salaris estan experimentant un “moderado crecimiento”, que el sr. Rajoy ens parle de la “todo el mundo se pregunta cuan grande será el crecimiento de la economia española”, el ministre sr. de Guindos (el que va ser president executiu de Lehman Brothers per a Espanya i Portugal, detonant de la crisi financera i que no es va assabentar de res, o, almenys, no va avisar, si per ventura ho sabia) que es "comienza a ver la luz al final del túnel", etc, etc.

Es mereixen, o no es mereixen, un puntada al cul? 

Enquesta anual d'estructura salarial 2011

Pàgina de l'INE sobre l'enquesta d'estructura salarial

Enquesta Trimestral Despesa Laboral 2n tri 2013

Pàgina de l'INE sobre l'enquesta anual de despesa laboral

 

Espanya, campiona europea en desigualtat.

Font: FMI amb dades d'Euromod i Eurostat.

El divendres 14 de març, el grup d'experts que assessora al govern en l'assumpte de la reforma fiscal, fa públic el seu informe. En ell es proposa la reducció dels impost directes com l'IRPF i la pujada dels indirectes. Curiosament un dia abans, el 13 de març, el FMI, divulgava un informe sobre la desigualtat en el qual col·locava Espanya com l'economia de la UE on més ha augmentat les diferències entre rics i pobres. En el document es recordava que els impostos directes són més redistributius (més justos) que els indirectes, al contrari del que proposa el grup d'experts. Poc després, el 17 de març, es l'OCDE 'Panorama de la societat 2014', l'OCDE assenyala que els ingressos mitjans de les persones més riques a Espanya van ser 13 vegades més alts que els ingressos mitjans de les persones més pobres, en contrast amb la mitjana de l'OCDE, que es va situar en 9,4 vegades.Però, qui a nomenat a aquests “experts”?

En què són experts? A posar una taula en el carrer i jugar amb tres gobelets? A fer-se el ximple amb un sobre ple de bitllets falsos?Però com, després de sentir-los i llegir el seu informe, no se'ls exigix una fiança per dormir en la seua casa.

 És açò el que es fa amb els delinqüents, no.

Ja està bé!...Acabem amb açò!

Seguixen les reformes. Ara la fiscal, i no oblideu que a principis de març els capitostos del FMI (capitosta, en este cas), BM, l'OCDE i grans empresaris (ací, sí, tots són homes), van ordenar a Rajoy retallar salaris i augmentar la precarietat.

Altra vegada ens volen fer pagar més! Encara que estem en precampanya de les europees i ens anuncien que estem entrant en el paradís amb dades positives. Ja ens diuen que per a, justament, la meitat de maig ens retornaran el que hem pagat de més en el rebut de la llum però, no oblidem que eixos diners ens els retornaran al juny. Que van a modificar l'estadística de l'EPA... Hi haurà algú que caiga en eixe parany?

Però anem a la reforma fiscal (que ara està de moda), sentirem, dia rere dia, que ens abaixen els impostos,... per al 2016 però, no caiguem en l'engany, les seues idees estan clares: que siguem la ciutadania els que paguem impostos, mentre se'ls perdonen a les grans empreses, que no es castigue als qui utilitzen els paradisos fiscals i no s'actue contra el frau fiscal.

En l'època de fort creixement (catorze anys seguits) abans de l'inici de la crisi (no l'oblideu, l'ESTAFA) de 2007, van decidir rebaixar els impostos, també, als més rics (xe, quina casualitat).

Ara el govern del PP, seguint els consells de l'elit empresarial, elevarà la pressió fiscal a costa de la gent treballadora i per la via de l'IVA, que perjudica, en tots els seus aspectes, a les rendes del treball.

• La progressivitat i la justícia fiscal comencen perquè pague més qui més té.
• Les rendes del capital paguen entre «zero i res».

Tots els anys, d'altra banda, veiem que les rendes del capital tributen menys que les de la gent que treballem; no obstant açò, els nostres governants, els d'ara i els anteriors, miren a una altra banda.

No actuen, perquè no volen importunar al poder, perquè són els seus representants, no els nostres, ens ho demostren dia a dia.

NO HO OBLIDEM.

Assassinades a mans del terrorisme masclista

Les alarmants xifres continuen

Gener de 2014, passarà a la història com el mes més tràgic per a la violència masclista en els últims 10 anys. En tan sol quatre setmanes, nou dones han perdut la vida, víctimes de la violència de masclista. Des de gener del 2006 no es produïa un mes tan mortal per a les dones.
A 18 de març 2014, les alarmants xifres continuen i són ja 20 les dones assassinades, i cal sumar tres casos que estan sent investigats per la policia i dels quals segurament no tornarem a saber.
A este augment del nombre de dones víctimes mortals per violència cal afegir les víctimes indirectes: tres persones assassinades entre les quals es troba una xiqueta de vuit anys, a més de tretze menors que han perdut a la seua mare.
La secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella denuncia la violència que s'exercís contra les dones i exigix el complet desenvolupament de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, de 28 de desembre de 2004, i denuncia les perilloses retallades que està aplicant el Govern del PP en esta matèria en totes les administracions.

L'estafa contínua (I)

Tots recordem els MILERS DE MILIONS D'EUROS que els nostres últims governs van concedir “graciosament” al sistema financer perquè superaren la seua suposada crisi (mai ho oblidem, és diu ESTAFA) i que la gent treballadora estem pagant  l'escot. Mentre ells segueixen incrementant els seus beneficis, els seus privilegis i els seus extraordinàriament esplèndides retribucions, nosaltres seguim veient com se'ns redueixen els salaris, es precaritzen les nostres ocupacions, es retallen els nostres drets, es generen grans borses de pobresa i augmenta la bretxa social entre "els pocs" que ho tenen tot i "els molts" que no tenen res.

La fundació "1º de mayo", en el seu últim “Informe 87- marzo de 2014”, elaborat per Fernando Rocha Sánchez i Enrique Negueruela Cortés, realitza una anàlisi de la crua realitat que vivim:

• Estancament de l'activitat econòmica.
• Deterioració de la situació laboral i social.
• Les polítiques d'austeritat estan promovent una recuperació fràgil i socialment injusta de la crisi.
• Intensa destrucció del'ocupació des de l'inici de

Creant sentit comú: "Feminismo para principiantes" de Núria Varela.

¿Para qué sirven las gafas? 

[...]para dejar de ser miopes las feministas se pusieron las gafas violetas. Sirven para ver las injusticias y una vez descubiertas, nombrarlas.[...] 

Al seu llibre, Feminismo para principiantes, Núria Varela titula el primer capítol La metáfora de las gafas violetas. En ell, l'autora explica com el feminisme ens fa veure el món d'una forma totalment diferent. 

A través del feminisme podem veure l'opressió que vivim les dones constantment, des dels micro-masclismes (actituds de la quotidianitat) fins al masclisme institucionalitzat. Varela ho explica amb senzillesa; el feminisme és com les ulleres, tu te les poses i veus les coses diferents. I, són violetes perquè estan carregades d'història i de lluites, de reivindicacions, de llàgrimes i de sang; estan carregades de dones.

El llibre resulta, des de l'inici, una lectura atractiva. En ell, Núria Varela narra tots els tòpics relacionats amb el feminisme i el moviment de dones, la seua història, els seus avanços i retrocessos, les batalles, les conquestes, el que falta aconseguir. L'autora tracta amb molta intensitat temes molt sensibles, sobretot per a nosaltres, les dones. 

De lectura àgil i dinàmica, el llibre es convertix, sens dubte, en eina creadora de sentit comú. 

FEMINISMO PARA PRINCIPIANTES 

NURIA VARELA , EDICIONES B, S.A., 2005
ISBN 9788466620628

En viu: l'odi misogin

Concentració feminista davant el Palau Arquebisbal rep en viu, "l'odi misogin"

La convocatòria del Moviment Feminista de Sevilla, s'enquadrava en les activitats al voltant del 8 de març i demanava l'excomunió de les participants, així com també que l'Estat no legisle "sobre els cossos".

En un moment de la performance, un vianant  va començar a insultar a les activistes amb crits com "assassines, putes i nazis".

El 'discurs' espontani contra l'avortament va discórrer, més o menys, així: "No al aborto, sí a la vida. Asesinas, putas, cerdas. El feto es de nuestro cuerpo, tiene nuestro ADN, es otra persona. Tiene derechos como ustedes y como yo. Lo digo y lo sostengo, asesinas, putas y nazis. Viva la vida, abajo el aborto. Claro, vosotras que sois asesinas, que asesináis bebés, seres vivos, egoístas, porque sólo queréis hartaros de follar y no queréis ocuparos de las consecuencias".

Recomanem la relectura de la nota de l'1 de febrer "la fúria de la raó" en la qual s'inseria una entrada del blog "Elles" de "El Mundo" de Cristina Fallaràs

Així fan els seus diners

En l'Europa rica, així:

El major sindicat suís acusa a “Zara” de pagar salaris brossa a espanyols contractats a Zuric

Treballadors es concentren en les obres de Zara

• La principal organització sindical suïssa assegura que la tèxtil espanyola, paga als espanyols que construeixen la seua nova tenda de luxe en la ciutat entre 900 i 2.000 euros.
• Els treballadors, que reclamen l'aplicació del conveni sectorial que estableix un sou mínim de 3.690 euros, han paralitzat les obres a l'espera que aquest dilluns comencen les negociacions

i en Bangladesh, així:

El Corte Inglés, Inditex i Mango no han indemnitzat a les víctimes de Bangladesh mig any després de la tragèdia

Bangladesh: un miler de treballadors morts.

• Aquest dissabte es compleixen sis mesos de l'ensulsiada de l'edifici Granota Plaza, en el qual van morir més de 1.100 treballadors
• Cap de les tres empreses espanyoles que fabricaven a Dacca, ha compensat a les víctimes i als seus familiars
• Molts dels empleats de la indústria tèxtil bengalí perceben el salari mínim fixat en 38 dòlars, el més baix del món

Per a què valen els sindicats?

Rebutgem enèrgicament eixa pregunta, sobre tot, si ve de personatges que tenen més diners que pesen com puguen ser, per exemple, els amos d'estes empreses. No ens fiem d'ells perquè mentre  s'anomenen humanistes, van explotant tot el que poden i a qui es pose pel davant. 

I  al company o a la companya que també pregunte el mateix, expliquem-li que sense unió la gent treballadora, així, una a una, no som ningú, però quan ens unim... Ai! Quan ens unim... A eixa unió s'anomena “SINDICAT”.

Com en tota organització humana en els sindicats hi ha gent millor i pitjor; als millors cal recolzar-los i als pitjors, fer-los fora sense contemplacions. El sindicat no és el seu lloc.

Ànim! Cal unir-se i afiliar-se, lluitar per la JUSTÍCIA. No sols pel meu o pel nostre reduït, per a açò no estan els SINDICATS. Els SINDICATS estan per a lluitar pel que és de tots, per qui té treball, però sobretot per qui no en té; per qui està fix, però sobretot per qui està en precari... Ànim! Unim-nos per defensar-nos del què se'ns ve damunt.

La (contra) reforma de l'Administració Local a debat

 XERRADA-DEBAT: LA NOVA LLEI DE REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL... EL NOU MARC NORMATIU LIQUIDARÀ ALS AJUNTAMENTS

12/03/2014CENTRE JOVE, 18:00

Hem combatut la nova  Llei 27/2013 de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, des de que era un avantprojecte, ara seguirem combatent els seus previsibles efectes, que com sabem:

- Buiden la capacitat de gestió dels Ajuntaments. Exclou directament de les competències municipals tot el relatiu a serveis socials, educació i sanitat, minvant, en definitiva, els serveis a la ciutadania que des de l'àmbit local es presten.

- Potencien la supressió i les privatitzacions de serveis, per al compliment de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat financera.

- Implica una important pèrdua de capacitat política i econòmica dels Ajuntaments, així com una pèrdua de participació social directa acabant amb el municipalisme de proximitat i allunya a la ciutadania de l'Administració més propera, tornant així a la situació existent en els anys 40 del segle passat.

- Subordina el paper dels Ajuntaments a les Diputacions i Governs Autonòmics, recentralitzant competències de control i normativa a favor de l'Estat.

- No aborda el finançament de l'Administració Local adequada als serveis que presta a la ciutadania, llevant competències en lloc de finançar-les.

El combat serà llarg i, ens pertoca lliurar-lo en cada centre de treball, en cada Ajuntament,. Estan en joc mols serveis que avui prestem a la ciutadania i, molts llocs de treball. Ara ens toca a nosaltres.

Vine i participa en la Xerrada-debat, que del proper dia 12/03/2014, al Centre Jove de Xirivella.

L'autonomia local fa perla, per Diego Gómez

Què ens fa cinc cèntims de com veu la reforma que se'ns bé al damunt

 
... Des del passat 31 de desembre de 2013 està en vigor la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Aquesta llei, apel·lant a l’aplicació dels principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera o eficiència en l’ús dels recursos públics locals, fa unes modificacions importants a la Llei de Bases del Règim Local de 1985...
... el senyor Montoro guanya la partida imposant el seu control del deute i de les comptes per damunt de tot i mentrestant la Generalitat continua sense liquidar els deutes municipals...

http://opinions.laveupv.com/diego-gomez-i-garcia/blog/lautonomia-local-fa-perla?id_butlleti_enviar=418&utm_source=butlleti_blog&utm_medium=butlleti&utm_campaign=lautonomia-local-fa-perla

Diumenge 9 de març, vine a rebre la "Marxa de la dignitat"

L’alta taxa d’atur, les successives reformes laborals posades en marxa pel Govern, les retallades socials i la corrupció són alguns dels molts motius que els han portat a organitzar-se de forma conjunta per realitzar aquesta marxa, la data d’arribada a Madrid està fixada per al 22 de març i que ha pres com a nom definitiu ‘Marxes de la Dignitat (contra l’atur, la precarietat, les retallades i la repressió)’.

Els objectius que es recorden són quatre:

1.- Rebuig frontal al pagament del deute, que consideren il·legítim per pertànyer a entitats privades com els bancs.

2.- L’oposició a les retallades socials és un altre dels punts fonamentals d’aquesta marxa, en entendre que vulneren aspectes de la Declaració dels Drets Humans.

3.- La dimissió d'un Govern, que està al servei de la Troica.

4.- “Pa, Sostre i Treball” per a tothom.

La ‘marcha de la dignidad’ recorrerá el domingo Xirivella, Aldaia, Alaquàs y Torrent en su largo camino hasta Madrid

Les persones que vivim honradament del nostre treball, la classe obrera, no podem deixar sols als qui que lluiten defensant el nostre dret a una vida digna.Vine a rebre'ls com es mereixen. El diumenge dia 10 de març, a les 14:00 en Camí Nou (entrada de València a Xirivella) i acompanyem-los en el seu camí cap a Torrent, final de la primera etapa.

http://marxadignitat.blogspot.com.es/

 

Amb els nostres drets no es juga

a Xirivella
DIVENDRES 7 DE MARÇ, a les 19:00 hores, Manifestació amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, eixida i arribada a la porta del Ajuntament, Pl. Concòrdia 6.

Un 8 de març reivindicatiu, que enguany ve marcat per una forta mobilització i contestació social contra la nova llei de l'avortament (un atac sense precedents a la llibertat i al dret de les dones a decidir sobre la seua sexualitat i la seua maternitat), i per a exigir al Govern l'avanç de la igualtat efectiva, lluitar contra la discriminació per raó de sexe, afavorir la creació d'ocupació digna, un model educatiu igualitari i combatre la violència contra les dones.

Gaceta sindical

En CCOO també hem d'agranar el pati

En CCOO també hem d'agranar el pati. Per a quan Toxo? Per a quan el teu "striptease" fiscal? 

Las prebendas de CCOO en Caja Madrid incluían entradas de ópera para José María Fidalgo

Nosaltres la gent treballadora, les persones afiliades a CCOO, totes les gents que creiem en la necessitat de l'existència de les organitzacions obreres, som les primeres interessades en què s'aclarisquen aquesta actuacions.

Atur, eleccions i maquillatge

 A aquest ritme, en 2220 acabem amb l'atur!!!

Preparem-se per a rebre en els pròxims mesos un bombardeig estadístic sense treva, amb dades parcialment filtrades, maquillatges comptables i molta ocupació brossa per a convèncer-nos que, encara que quasi ningú ho note, la recuperació ja està ací. 

“No permetrem que ningú ens amargue l'any electoral. Perdó, volia dir l'any de la recuperació.” Semblen dir-nos.

Açò sí: vagen amb compte en manipular, que ho facen, però sense passar-se. No siga que els desanimats es creguen el conte i acaben apuntant-se de nou en l'oficina de l'atur, i es fastiguege l'invent.

Ja ens ho va dir el Sr. Rajoy: “les xifres de l'atur registrat seran bones”. Notar que va dir el “atur registrat”. El meu amic Vicent, innocent ell, va córrer a internet a veure les dades i en entrar en la pàgina del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social va començar a lligar les dades...

Vicent que malparlat eres !!!

Dissabte 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich i Georg Michael Welzel (Heinz Chez) executats

Dissabte 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich i Georg Michael Welzel (Heinz Chez) eren executats a Barcelona i Tarragona. 

A Salvador Puig Antich un tribunal militar franquista l'havia condemnat per la mort d'un agent de policia durant un tiroteig en un portal del carrer Girona de Barcelona. S'organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no en concedí l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9:40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2.737 (agrupació 14) del cementiri de Montjuïc.

Les autoritats franquistes van decidir l'execució a Tarragona, i també a garrot vil, el mateix dia que Puig Antich, de l'alemany Georg Michael Welzel (tot i que sempre fou presentat a l'opinió pública com a polonès), conegut com Heinz Ches, en un intent de confondre l'opinió pública i d'intentar identificar violència comuna amb violència per motius d'ideologia política.

El desembre de 2013 una de les germanes de Puig Antich va declarar davant de la justícia argentina, on es va querellar contra el firmant de la condemna de mort de Salvador Puig Antich José Utrera Molina, entre altres. L'escriptor i periodista Jordi Panyella va escriure un llibre titulat Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial, 2014) que, a partir de nous testimonis, mostra les irregularitats del judici de Puig Antich i revela que el sumari va ser alterat perquè es van fer desaparèixer proves clau que podrien haver evitat la pena de mort. Tot i això, el Tribunal Suprem d'Espanya es mostra contrari en revisar el procés.

Ni oblit, ni perdó

 

El 1976 Joan Isaac compongué A Margalida, una cançó dedicada a la mallorquina Margalida Bover i Vadell, l'enamorada de Salvador Puig Antich.

 

El 1974 Lluís Llach escrigué la cançó I si canto trist, com a homenatge a la persona i en record de la seva tràgica mort.

És temps de dir-los que se'n vagen. Que se'n vagen i ens deixen en pau.

3 de març de 1976, Vitòria-Gazteiz: “Aquí ha habido una masacre. Oye, pero de verdad, una masacre”... Així s'expressava un policia a través de l'emissora mòbil. El resultat, cinc obrers morts. La seua condemna, lluitar per un millor salari, per millors condicions de vida i per la llibertat. Qui no recorda “Campanades a mort” de Lluís Llach.

 3 de març de 2014, Bilbo: Es reuneix el «Fòrum Global Espanya 2014: de l'estabilitat al creixement», amb els principals dirigents internacionals que van marcar les retallades i l'austeritat. PROVOCACIÓ? Es reuneixen, el 3 de març, el mateix dia en què van ser assassinats cinc treballadors precisament per mantenir una llarga lluita en favor de la millora de les condicions de treball i salarials. Els qui només cerquen l'opressió contra la classe obrera per a seguir en el poder, guanyant cada vegada més, mentre empobreixen a la majoria del planeta. Els qui han posat tots els avantatges en mans dels empresaris per a reduir els salaris i imposar els seus criteris a la majoria social, es reuneixen el 3 de març.

Eixa gent no pot ser ben rebuda. Ni la directora gerent del FMI, Christine Lagarde; ni el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría; ni el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem; ni el comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia; ni ningú dels que col·laboren amb ells en esta política devastadora pot ser ben rebut.

Els responsables de les polítiques d'empobriment, de l'atur, de la corrupció, de la falta de democràcia real. La mateixa gent que s'ha d'amagar a Grècia o a Portugal. Es reuneixen a Bilbo els qui han decidit que anem a salvar a la banca amb els nostres diners (i més que volen donar en el futur) desenes de milers de milions d'euros de diners públics, que no es va a recuperar. Per descomptat, estaran al seu costat els presidents de les grans empreses de l'estat espanyol (Telefónica, BBVA, Inditex, Iberdrola, etc.), que tants diners guanyen gràcies a les polítiques dels diferents governs. Estaran junts els responsables que el 99% de la població viva cada vegada pitjor. I damunt volen que els aplaudim. És temps de dir-los que se'n vagen. Que se'n vagen i ens deixen en pau.

El poble no perdona. Visca la lluita de la classe obrera

Al carrer!...al carrer!... al carrer companya, al carrer company, per Pedro, per Francisco, per Romualdo, per José, per Bienvenido. Per la sang de tots els ferits en aquells dies i la de tota la gent obrera que han lluitat per la llibertat.

ASSASSINS! ASSASINS, DE RAONS, ASSASSINS DE VIDES!

Cartell manifestació de Bilbo