Un compromís d'obligat compliment

Van ser els filòsofs els qui ens van explicar la injustícia del sistema social i van teixir l'argumentari teòric per a acabar amb el sofriment del 99% de la població en benefici del 1%. Van ser els intel·lectuals els qui, amb les seues belles paraules, van impulsar el progrés de les nostres consciències i van ser els polítics en als qui confiarem la plasmació pràctica dels nostres anhels de llibertat, igualtat i fraternitat.

Si els filòsofs han sigut sepultats per la cultura de la competitivitat i l'eficiència mal entesa, si els intel·lectuals es van jubilar, si els polítics governants s'han convertit en experts de l'engany i no saben no contesten, si els sindicats s'envoliquen amb maletins xinesos..., som la ciutadania la que estem obligada a prestar la nostra veu, suport i energia a les persones que més pateixen, i poden patir més, som la ciutadania conscient de la realitat de la crisi (recordem, ESTAFA), la única que podem canviar les coses.

És d'obligat compliment el compromís amb les persones que lluiten pel seu lloc de trebal; amb les activistes antidesnonaments; amb els estudiants que clamen pel seu futur; amb la marea blanca que defensa la sanitat de tots i per a tots; amb una RTVV, pública, de qualitat i en valencià; amb les persones depenents; amb les bugaderes madrilenyes que breguen per no perdre un salari digne, ... Hem d'estar amb elles, eixir amb elles, cridar amb elles. I en aquest moment clamar amb elles, contra la política que ens arrabassa tot per a enriquir a uns pocs.

Per què elles, som nosaltres