El govern rebutja totes les mesures de millora d'ingressos a la Seguretat Social

 

Prossegueix la caiguda d'afiliats: 25.000 en l'últim any i 3 milions des que va començar la crisi

CCOO critica que el Govern rebutge totes les mesures de millora d'ingressos a la Seguretat Social mentre utilitza el Fondo de Reserva

Per cada milió d'afiliats perduts, el sistema deixa d'ingressar uns 5.000 milions d'euros, i el Govern ja ha utilitzat més de 18.000 milions del Fons de Reserva en el que va de legislatura. Para CCOO l'objectiu del comportament del Govern és intentar justificar el fals argument que les retallades plantejades en la seua reforma són l'única alternativa possible. No obstant açò, les retallades no solucionaran l'actual desajustament entre ingressos i despeses que justifica l'ús del Fons de Reserva, per la qual cosa és urgent adoptar mesures de millora d'ingressos en el sistema de Seguretat Social per a no esgotar el Fondo de Reserva abans que finalitze la dècada.
05 de desembre de 2013

El secretari confederal de protecció social de CCOO, Carlos Bravo, ha valorat les dades d'afiliació a la Seguretat Social del mes de novembre i l'anunci fet pel Govern d'utilitzar 5.000 milions d'euros del Fons de Reserva per a pagar la nòmina i la paga extraordinària del mes de desembre, com una “situació molt preocupant, ja que l'Executiu s'està negant a afrontar que el vertader problema del sistema de pensions és d'ocupació i lluny d'acceptar les propostes de millora d'ingressos que li fem sindicats es limita a utilitzar el Fondo de Reserva sense tenir en compte que a aquest pas corre el risc d'esgotar-ho abans que finalitze la dècada”.

Per al responsable de CCOO “és urgent adoptar mesures de millora d'ingressos en el sistema de Seguretat Social per a no esgotar anticipadament el Fondo de Reserva”.

Les mesures de retallada plantejades pel Govern en la reforma que està ara en tramitació parlamentària no serviran per a solucionar l'actual desajustament que es registra entre ingressos i despeses que justifica l'ús del Fons de Reserva. Els efectes econòmics d'aquestes mesures seran molt profunds en el mitjà i llarg termini (33.000 milions d'euros fins a 2022), però no tindran un efecte significatiu de forma immediata (amb prou faenes 800 milions en 2014) pel que no serviran per a reconduir l'actual dèficit derivat de la pèrdua d'ocupació.

No obstant açò, lluny d'enfrontar el vertader problema, l'Executiu i el Partit Popular han rebutjat totes les propostes d'increment d'ingressos del sistema en el tràmit parlamentari de la nova reforma de pensions. En el seu lloc, el Govern imposarà en aquesta norma una nova fórmula de revaloració de les pensions que, malgrat haver-se modificat lleument en el Senat, no ha canviat en els seus elements essencials i condemnarà a totes les persones pensionistes, actuals i futurs, a una congelació en la pràctica en els pròxims anys que suposarà una pèrdua del poder de compra de les pensions d'entre el 12% i el 28%.

El nou sostre de revaloració aprovat en el Senat segueix provocant pèrdua de poder adquisitiu de les pensions. L'efecte que tindrà la modificació parcial aprovada en el Senat en la fórmula de revaloració de les pensions suposarà una pobra millora amb prou faenes perceptible respecte de la proposta inicial. Es manté una revaloració mínima del 0,25% per als anys de dificultat econòmica del sistema i s'estableix una revaloració màxima de l'IPC+0,50% per als exercicis de clara bonança econòmica.

L'efecte pràctic serà que per a una persona pensionista que veja revaloritzada la seua pensió utilitzant el mateix nombre de vegades els límits mínim i màxim, es reduirà el poder adquisitiu de la seua pensió un 12% (amb la fórmula anterior la pèrdua era del 14%); situació, no obstant açò, poc probable segons el quadre macroeconòmic del propi Govern que augura més anys de revaloracions més baixes. En el cas que es revaloritzara la pensió sempre amb el límit mínim, la pèrdua del poder adquisitiu seria del 28%.
La conclusió, per tant, segueix sent que la fórmula de revaloració de les pensions suposarà una pèrdua considerable del poder adquisitiu dels pensionistes actuals i futurs, sense que açò servisca per a solucionar l'actual problema d'ingressos que presenta el sistema de Seguretat Social com a conseqüència de la desocupació derivada de la crisi i les equivocades polítiques de retallades.