Com oblidar els teus vint-i-set anys en la presó, com oblidar aquell 11
de febrer de 1990 i els vostres punys en alt... com oblidar.
Mandela va ser un lluitador per la llibertat, per l'emancipació, un
lluitador contra l'opressió. No va ser un pacifista dogmàtic, va ser un
lluitador. Fins fa quatre dies Nelson Mandela era oficialment un
terrorista per a l'ONU i per a EUA. Servisca com a dada il·lustrativa
que va ser en 2008 quan el Govern d'Estats Units va retirar el seu nom
de la llista de «terroristes».
Causa xafogor i bastant
indignació veure la reivindicació universal de la figura de Nelson
Mandela, que ara els qui sempre han sigut els esbirros del poder, per
criminal que aquest siga, es facen els commocionats, els inspirats pel
llegat de Mandela… explica molt de l'estafa intel·lectual que pretenen
endossar-nos, explica com intenten fer dels drets humans una bandera
blanca, compartida per tots, quan s'ha convertit en un instrument
revolucionari contra el qual lluiten feroçment la gossada de ploramorts
que es van apressar a lamentar la mort d'un home que fou a
Sud-àfrica el que són ara els seus enemics locals.
Un últim favor
a la humanitat de Mandela hauria sigut deixar explicat què va impedir
al Congrés Nacional Africà (CNA) desenvolupar el que defensaven quan van arribar al govern, què
van fer aquests poders que avui li ploren perquè l'assoliment de la
llibertat formal (que no és poca cosa) no vinguera acompanyada de les
profundes reformes socials a les quals Mandela i el CNA aspiraven i
l'oblit del qual fa que a Sud-àfrica seguisca havent-hi discriminacions
terribles. Potser que eixos ploramorts
del poder el que aplaudisquen
siga precisament el que Mandela no va aconseguir per a Sud-àfrica, en
cap cas els seus assoliments i moltíssim menys la seua lluita.
El
llegat que ens deixa Nelson Rolihlahla Mandela és un tresor imperible,
doncs ell ens va ensenyar que el nostre futur ens ho llaurem nosaltres
mateixos, que un no pot ser lliure si els qui li envolten no ho són, i
que per a alliberar a un poble a voltes és necessari lluitar, però
sempre és imprescindible guanyar els cors i les ments d'els qui ho
habiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada