Pensions privades i SICAV

El poder polític no és més que un mitjà per a organitzar la convivència ciutadana. Per este motiu els polítics han d'exercir la seua funció de forma exemplar. Però quan abusen de la seua posició i cerquen només el lucre o el prestigi personal; quan convertixen el

poder en un fi per si mateix; quan la meta principal d'els qui ho gaudixen es seguir mantenint-se en ell coste el que coste agafats a les seues “poltrones” com a paparres, aleshores la política es desnaturalitza, transformant-se en una activitat

antisocial i innoble, que ha perdut el nord de les conviccions i de les ideologies...

Només cap ja un dràstic moviment de regeneració i dignificació, que sols pot ser encapçalat per la ciutadania.

 Fóra tots el que estan en política per a enriquir-se!

Alberto, el retor que s'enfada amb Déu

Si en este món hi haguera justícia, no farien falta notes com esta. Ni homes com Alberto Picó. Eixe capellà que quasi ningú coneix, però que els qui ho coneixen, ho coneixen de debò. 

Alberto, eixe home. Alberto eixe capellà “roig, però molt perdut”. Alberto l'amic d'“els de baix”, Alberto que va parir les antigues Comissions Obreres de Cantàbria, les que eren més Comissions, més Obreres i menys Sindicat.

Alberto, poca gent et coneixia, però els qui et coneixien, et volien. Este país (no la ciutadania, sinó els qui ho manen, abans i ara) mai ha sigut just en vida amb els qui exigixen justícia. 

En nom de tantes coses perdudes i, sobretot, en nom de les que mai podran perdre's, et recordarem.

PD: Alberto, tu que tantes vegades t'has enfadat amb Déu per permetre que passe el que passa, no perdes l'ocasió. Sé que no ho faràs. Fins sempre.

Resistència

De tots és coneguda la campanya mediàtica que, des de fa anys, es va impulsant des dels sectors conservadors darrere de menyscabar la confiança de la ciutadania pel que fa als representants sindicals.

Per a això, s'ha anat utilitzant els mitjans de comunicació tradicionals que els són afins, en un descarat intent de soscavar la confiança d'estos en els únics que, hui dia, defensen els drets que, a cop de Reial decret, s'estan retallat pel Govern de forma sistemàtica.

Després de l'atac a la negociació col·lectiva i l'intent de fer fallida el marc global de relacions laborals en els sectors productius, la fiscalia ha emprés una labor de persecució i sanció contra l'exercici de l'activitat sindical com no s'havia vist mai en democràcia.

En un estudi elaborat per la Confederació Sindical de CCOO s'han detectat, en l'actualitat 49 procediments oberts i 147 imputacions a representants i dirigents de CCOO, en el que és un atac directe a un dels pilars de la nostra democràcia i dret bàsic contemplat en la Constitució, com és el dret a la vaga, amb peticions de penes que en la majoria dels casos excedixen les penes mínimes contemplades en la llei.

Per a la secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella resulta inacceptable la persecució que s'està duent a terme al sindicalisme de classe, en un clar intent de coartar, a través de l'amenaça personal que suposen les penes de presó, l'exercici del legítim dret a la vaga que tenim reconegut.

Esta secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella, igual que la resta de les Comissions Obreres, NO cedirà a l'amenaça, doncs creiem legítima estes actuacions en la lluita sindical.

Com a Sindicat durem a terme la nostra tasca sense por, amb la fermesa que ens conferix ser persones que vivim del nostre treball, que tenint per bandera el diàleg, sense abandonar la resta d'instruments que la legislació ens conferix i mantenint la nostra consciència de classe.

La secció sindical de CCOO-PV de l'Ajuntament de Xirivella ha estat i seguirà sent un instrument de resistència i de lluita per aconseguir una societat més democràtica, més igualitària i més justa. Som una pedra més en el dic de contenció imprescindible perquè els desaprensius que mouen els fils de la nostra desesperança no acaben, com somien, amb la il·lusió d'una vida millor. 

Dona suport al Manifest 

Açò ha d'acabar

Diguen el que diguen els bocamolls del govern, les coses estan cada vegada més negres. Diuen que l'economia millora i tindran raó, l'economia millorarà per a ells. Es fan cada vegada més rics a força de pagar-nos salaris de misèria amb jornades de semiesclavitud.

Com creure a un govern amb majoria absoluta dirigit per un partit corrupte.

Informe OCDE

Panorama de la Societat 2014. Resultats Clau: ESPANYA

La crisi i les seues conseqüències

- Només un 54% dels adults en edat de treballar té treball, sent esta la tercera taxa d'ocupació més baixa entre els 34 països de l'OCDE (la mitja OCDE és de 65%).

- Espanya acumula el 55% de l'alça en la desocupació de tota l'Eurozona: entre el 2007 i el 2013, l'atur es va incrementar a un ritme de més de 13 mil aturats per setmana. Dels 5.8 milions d'aturats, 45% són aturats de llarga durada.

- 1 de cada 6 adults en edat de treballar - el doble que abans de la crisi - viu en una llar on ningú treballa.

- El 10% més pobre ha vist disminuir els seus ingressos en un 14% anual (la pèrdua d'ingrés mitjà entre les llars de baixos ingressos de l'OCDE va ser de 2% anual). Mentre que els ingressos del 10% més ric a Espanya van disminuir en aproximadament 1% a l'any.

- La despesa, per aturat, en programes d'activació (com l'ajuda a la cerca d'ocupació o la formació) va disminuir en més de dos terços entre 2007 i 2011, d'uns 390€ al mes a 160€ al mes.

- 4 de cada 10 aturats no rep prestacions de desocupació,

- La taxa de pobresa infantil va pujar en 3 punts percentuals a 21% (la mitjana de l'OCDE és de 13%) i la taxa de pobresa entre els joves va registrar un salt de 5 punts.

- 1 de cada 5 adults entre 15 i 24 anys no té treball ni està preparant-se per a la vida laboral.

- La feblesa i desigualtat del mercat laboral ha tingut com a conseqüència la destrucció d'ocupacions sense precedents entre els treballadors poc qualificats i els joves.

- En 2012, per primera vegada, la desocupació juvenil va superar el 50% i ha seguit augmentant durant 2013. A més, una quantitat creixent de joves a emigrat.

 

Els de dalt, els de baix

 

L'Audiència Nacional anul·la l'ERO presentat Coca Cola Iberian Partners per haver incomplit completament les obligacions d'informació i consulta dels representants sindicals. 

 - Per NO precisar les causes que permeten justificar un ERO quan s'obtenen beneficis milionaris. 

- Per absència de bona fe en la negociació. 

- Per pràctiques de “esquirolage”, 

- Per vulneració del dret de vaga, i 

- Per pressionar als treballadors perquè s'adscrigueren “voluntàriament” l'ERO.

Carmen i Carlos, que estaven en el carrer defensant els drets de la gent treballadora van ser condemnats a 3 anys de presó i el tribunal ha ordenat ja el seu ingrés en la presó. Se'ls va jutjar per la seua participació en un piquet informatiu. Ana i Tamara han sigut condemnades a 3 anys de presó pel crim de tirar pintura a una piscina durant una vaga; Carlos i Serafín s'enfronten a altres tres anys per paralitzar camions, per a 8 treballadors d'Airbus demanen 8 anys de presó!; a la secretària general de CCOO a Balears, Katiana Vicens, se li demanen quatre anys i mitjà per, suposadament, (ella ho nega) trencar una finestreta. Tots estan acusats d'un delicte contra els drets dels treballadors.

Algú ha sentit la condemna per als representants de Coca Cola que van negociar l'ERO d'una forma tan trapella?

Per Carmen i Carlos, per Ana i Tamara, per Carlos i Serafín, pels 8 d'Airbus, per Katiana, per nosaltres, per tothom; perquè açò és realment insuportable. No esperem més, pot ser que ja siga una mica tard.

TCL

No hi haurà programes glossant la seua vida. En pocs dies ens oblidarem d'ell. No usava arnesos. En un primer moment es va dir que era autònom, que estava subcontractat. Era mentida. Senzillament no tenia cap tipus de contracte. La seua mort no és la primera i reflectix una cultura empresarial que solament mira en abaratir al màxim els costos de seguretat laboral i optimitzar al màxim els seus beneficis.

Resulta barat jugar amb les nostres vides, amb la vida de la gent treballadora i els és fàcil sortejar les obligacions legals, màxim quan les mateixes institucions públiques fan d'açò una pràctica comuna.

Les notícies, l'anomenen TCL. Que vergonya.

Fallece un trabajador en la UPV en Leioa al caerse del tejado de labiblioteca 

La víctima, de 52 años y nacionalidad española, ha muerto en el acto por un traumatismo craneoencefálico. Todo apunta a que no llevaba arnés

 En quanta obra pública s'està treballant així?

ASSASSINS!

Ho sent, açò és el que són.

El 18 de juny, tothom a l'una.

El destí d'este país i, en definitiva, el nostre destí, ho decidixen uns pocs amagats en els seus confortables despatxos, però de les seues conseqüències participem tots. Des dels desarmats usuaris d'uns serveis públics deteriorats a consciència, fins als sofridors de una Sanitat depredada, cada vegada més semblant a l'antiga Beneficència. Des de l'ensenyament públic ensorrat a poc a poc, a les persones depenent ignorades i les cuidadores clamorosament oblidades. Des dels pensionistes aclaparats per la desolació, als contribuents més pobres arruïnats per una tributació bandolera. Des dels desvalisats per una banca saquejadora, als que tenim el treball en la corda fluixa, que ja som quasi tots. Des dels aprenents malvenuts, als becaris sempiterns, als aturats que veuen arribar la dalla de la misèria... 

Tothom a l'una patim açò que ells anomenen crisi (i nosaltres ens obstinem a anomenar-li ESTAFA!)... Tothom a l'una, assenyalem als que l'han provocat amb la seua fastigosa cobdícia i la seua insolidària avarícia.

Tothom a l'una ens toca acabar amb este desvergonyiment. Som-hi!

18 de juny, a les 12. Envolta el Palau!

No els deixem sols, firma i difon

La ciutadania es troba desenganyada. Però el desànim no pot portar-nos a la paràlisi. Hem de demostrar que el poble -la ciutadania, en el més ampli i noble sentit- estem junts, tant les persones que tenen treball com les que no ho tenen, i que coneixem els nostres drets i coneixem també els nostres enemics. 

Ningú pot governar en contra de la ciutadania, ni tan sols un Govern triat per ella. Ningú pot falsejar la justícia ni en patents de cors, ni en un despotisme més aviat poc il·lustrat.

Cal governar de debò per al poble però a més amb la seua aquiescència i que tots siguem iguals davant la llei, però ni el govern, ni alguns jutges estan donant la talla.

Ací el que no fem la ciutadania es queda sense fer i la ciutadania no oblida a aquelles persones que la defensen. No oblidem ni a Tamara ni a Ana, tampoc a Carmen i Carlos, ni a Serafín y Carlos, totes elles persones que per defensar els drets de tota la ciutadania els volen empresonar.

No els deixem sols, firma i difon.

 Ana i Tamara

 Carlos i Serafín

 Carmen i Carlos

L'ESTAFA contínua (açò que ells criden CRISI) III de III

El passat 27 de maig, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va facilitar la “Enquesta de Condicions de Vida (ECV).Resultats definitius. Any 2013”. Tot el triomfalisme econòmic del govern de Madrid, com el del Sr. Fabra per terra.

Us recomanem la seua lectura, són 18 pàgines, de les quals les 8 últimes són la nota metodològica. Conté, diversos gràfics i bastants taules, vinga, que no és desmanegat a l'hora de llegir-ho, però sí, molt interessant. De totes maneres, per als que tingueu poc temps us farem un resum en tres lliuraments. Ací teniu el tercer i últim.

 L'ESTAFA contínua (III)

Continuem llegint l'enquesta i passem a la situació de la Comunitat Autònoma, governada pel Sr. Alberto Fabra, la cosa empitjora. Recordeu, que vivíem en el motor de l'economia, que érem l'enveja del món sencer, que el nostre sol, la nostra paella, la nostra Fórmula 1, la nostra Ciutat de la Llum, la nostra Terra Mítica, el nostre aeroport sense avions, els nostres polítics imputats, tot, tot el millor estava en aquestes terres, doncs bé, com us déiem, llegint l'enquesta, estem per sota de la mitjana nacional en TOTES LES TAULES, comprovar-ho:

Ja siga en dificultats econòmiques de les llars per CCAA. Any 2013 (Percentatge)(pàg.5)

	No pot permetre's anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any	No té capacitat per a afrontar despeses imprevistes	Retards en els pagaments relacionats amb l'habitatge principal	Molta dificultat per a arribar a fi de mes
Mitjana Estatal	45,8	41,O	9,3	16,9
Comunitat Valenciana	50,8	41,6	11,6	19,9

Com en Ingrés mitjà anual net per persona. (ECV-2013).(pàg.9)

Mitjana Estatal	10.531,00 €
Comunitat Valenciana	9.375,00 €

I finalment en Taxa de risc de pobresa. (ECV-2013). Percentatges.(pàg.10)

Mitjana Estatal	20,4
Comunitat Valenciana	23,6

Conclusions: Seguix augmentant la pobresa de la població, incrementant-se la desigualtat entre eixe 1% de la població i el 99% restant. Abaixen els salaris, pugen els beneficis. La precarització avança. Les persones joves amb formació han d'abandonar el país.

Què futur ens espera?

Si tens 50 anys i perds el treball, segurament, si les coses seguixen així, ja no ho trobaràs i, llavors, com serà la teua pensió?

Podràs pagar-te les medicines?

Tindràs recursos perquè algú t'ajude o et cuide?...

L'ESTAFA contínua (açò que ells anomenen CRISI). Uns pocs se seguixen omplint les butxaques, mentre la gent mor en els passadissos d'urgències!

Recordeu la nota: Y, además, nos votaréis

"Os frustraremos los sueños, os haremos depresivos, robaremos el futuro y, además, nos votaréis.

Os bajaremos los sueldos, os quitaremos derechos, nos llevaremos la pasta y, además, nos votaréis..."

De genolls

EL PP, a qui Déu perdone, mai podrà reconéixer la malvada i inhumana que va ser la seua política d'"austericidi", i mai es penedirà, ni demanarà perdó davant la ciutadania. Però la ciutadania ja sabem ixes coses. No obstant açò, este PP, amb tal de no abaixar-se de les seues poltrones, es morirà sense donar a torçar el seu braç: ni el fracàs de la seua política econòmica d'empobriment generalitzat; ni en la privatització de la sanitat en benefici dels seus amics de barrila; ni en la volta a l'obscurantisme de la seua llei de l'avortament; ni en la ruïna de l'escola pública; ni en altres temes humaníssims com el de la dependència. 

Amb la qual cosa, d'aquí a un no res, si és que açò seguix així, un altre PP haurà de tornar a demanar perdó de genolls davant la ciutadania i esta vegada serà per molts anys. 

Temps al temps. De nosaltres depén.

L'ESTAFA contínua (açò que ells criden CRISI) II de III

El passat 27 de maig, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va facilitar la “Enquesta de Condicions de Vida (ECV).Resultats definitius. Any 2013”. Tot el triomfalisme econòmic del govern de Madrid, com el del Sr. Fabra per terra.

Us recomanem la seua lectura, són 18 pàgines, de les quals les 8 últimes són la nota metodològica. Conté, diversos gràfics i bastants taules, vinga, que no és desmanegat a l'hora de llegir-ho, però sí, molt interessant. De totes maneres, per als que tingueu poc temps us farem un resum en tres lliuraments. Ací teniu el segon.

L'ESTAFA contínua (II)

Ara sí, com 99% de la ciutadania som més pobres ens anuncien a so de bombo i platerets que “En l'últim any la població en risc de pobresa va disminuir al 20,4%, enfront del 20,8% de l'any anterior.” Clar mires el següent gràfic i et cau l'ànima als peus

Evolució de les dificultats econòmiques de les llars. Percentatges (gràfic, pàg.4)

No pot permetre's anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any

No té capacitat per a afrontar despeses imprevistes

Molta dificultat per a arribar a fi de mes

Retards en els pagaments relacionats amb l'habitatge principa

Només un dels indicadors no ha empitjorat!

Situació econòmica de les llars

• El 45,8% de les llars no es pot permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any. Este percentatge és 0,7 punts major que el registrat en 2012.
• Per la seua banda, el 41,0% de les llars no té capacitat per a afrontar despeses imprevistes enfront del 41,4% de l'any 2012.
• El 16,9% de les llars espanyoles manifesta arribar a fi de mes amb “molta dificultat” en 2013. Este percentatge supera en 3,4 punts al registrat l'any anterior.
• El 9,3% de les llars té retards en els pagaments a l'hora d'abonar despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, electricitat, comunitat,...) en els 12 mesos anteriors al de l'entrevista. Este percentatge és 0,9 punts major que el de l'any anterior.

Recordeu la nota: Y, además, nos votaréis

"Os frustraremos los sueños, os haremos depresivos, robaremos el futuro y, además, nos votaréis.

Os bajaremos los sueldos, os quitaremos derechos, nos llevaremos la pasta y, además, nos votaréis..."

continuarà...

enllaç a L'ESTAFA contínua (I)

Apunta't!!

 Els poders dominants solament reconeixen com a drets els seus propis. Però la ciutadania, està exposada sens dubte al sofriment. Però, malgrat açò, el poder es manté ferm i sencer.

La ciutadania, a diferència dels súbdits, són eixes persones que en circumstàncies adverses, fins i tot terribles, decidixen resistir i ser fidels a una idea, un pensament, una causa, a tot allò que ha orientat la seua vida en defensa d'uns valors. La ciutadania, a diferència dels súbdits, és aquella gent que no permet que se li humilie o s'aixafen amb el recurs de la força la seua dignitat i les seues conviccions. La ciutadania, a diferència dels súbdits, son aquelles persones que no toleren que decidisquen per ells ni per la coacció directa del «pal» ni per la persuasió dolça de la «carlota». La ciutadania, a diferència dels súbdits, són la que mai es considera «cansada», políticament parlant, ni desmoralitzada pel que succeïx al seu al voltant, és la que no sucumbix a l'apatia, la desídia o la impotència que l'ambient transmet.

L'autèntica ciutadania, la vertadera humanitat, a diferència dels súbdits, són aquelles persones  que combaten fidelment i permanentment a favor de la igualtat, la justícia i la llibertat. L'autèntica ciutadania, són aquelles persones que rebutgen veure's reduïdes a la condició de víctimes de l'economia, dels poders polítics o dels sistemes dominants. 

Eixes persones són la vertadera ciutadania. Apunta't!