Set
anys de crisis (recordeu,
l'estafa)
han fet que el deute públic de l'Estat espanyol s'incremente del 36%
en 2007 al 100% previst per a 2014, la qual cosa suposa, junt als
interessos que genera, un llastre per a les finances públiques de
l'Estat, que es veu obligat a endeutar-se més per a poder fer front
als pagaments, en una espiral que amenaça amb portar a l'Estat a una
fallida. Clar, després d'ofegar primer a la ciutadania.
 |
| El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, "amistosament"
escanyat pel llavors president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker. |
Els
pressupostos de l'Estat d'enguany destinen quasi 40.000 milions
d'euros al pagament dels interessos del deute, el diners que es gasta
en tots els ministeris.
El
deute públic de l'Estat espanyol segons els Pressupostos Generals de
l'Estat per a 2014, arribarà al 100% del Producte Interior Brut
(PIB). És a dir, si haguera de pagar de colp tot el deute, es
quedaríem més pelats que una rata. Es tracta de la xifra més alta
des de 1910 i contrasta sobretot amb el 36% de deute que existia
l'any 2007, abans de l'inici de la crisi (recordeu, l'estafa).
Què ha passat en aquests anys?
La
versió oficial assegura que el dèficit és el principal responsable
de l'augment del deute, d'ací l'obsessió per l'austeritat, per les
retallades i per reduir el dèficit, fent cas omís dels seus efectes
contraproduents.
No
obstant açò, el dèficit no és, ni molt menys, l'única causa de
l'augment del deute. Si ens fixem en l'exercici de 2012 –any en què
més va pujar el deute–, els compromisos de l'Estat amb els seus
creditors van ascendir a 146.000 milions d'euros. 40.000 milions
d'aqueixos, és a dir, quasi un terç, prové íntegrament del rescat
bancari que l'Estat va demanar als seus socis per a injectar a
*Bankia i altres tres entitats en fallida. Una forma òbvia de
convertir deute privat en deute públic, per molt que el Govern del
PP va intentar negar-ho.
D'ací
el lema, cruament real, que es privatitzen els beneficis i se
socialitzen les pèrdues.
