Vota i Calla (o açò de «tot per al poble, però sense el poble»)

La democràcia, tal com s'entén en el món occidental, és cridar a la ciutadania a votar cada quatre anys (el període varia segons països). Després a callar. Solament pots rectificar, o ratificar, eixe vot en la pròxima convocatòria electoral, per molt que del promès en la campanya electoral no hi haja res de res. 

No vull dubtar sobre la “bona voluntat” d'els qui així actuen. Encara que el dia a dia em porte a pensar el contrari. Però haurem de reconèixer que eixa “bona voluntat” no respon a les necessitats de la ciutadania, almenys en moltes ocasions, en moltíssimes. Aquesta reincidència en l'allunyament de les decisions dels governants de les necessitats de la ciutadania ens fa reivindicar, cada vegada amb major afany, en què l'aportació ciutadana és essencial perquè la democràcia adquirisca el seu vertader sentit, també l'etimològic “el govern del poble”.

Fomentar la participació ciutadana, i que aquesta siga el més directa i propera possible, suposa ampliar la qualitat de la democràcia i permetre que la ciutadania assumisca la seua responsabilitat en el govern de la cosa pública. Però, no solament per açò, si no també per raons d'eficàcia. Quantes vegades grans, o xicotets, projectes no han tingut cap profit social, però, açò sí, un gran cost econòmic?. 

Ja, ja, no tots tenim coneixements per a participar en la presa de decisions, que moltes vegades, tenen un marcat caràcter tècnic, però eixa és la funció del polític: saber transformar eixa necessitat, concretada en la participació de la ciutadania, en projecte real i final.

Allò de «tot per al poble, però sense el poble», hem d'enterrar-ho sota el pas (pes) de la història. Cada dia aquest treball és més urgent.