Passejar per l'horta de Xirivella

Passejar per l'horta de Xirivella i observar la gran quantitat de terres abandonades em fa recordar allò de la terra per a qui la treballa i per a qui és capaç de posar-la en ús al servei de la comunitat. No es tracta de reviure velles consignes, es tracta d'aprofitar els nostres recursos d'una forma eficaç i amb projecció al futur.

El problema alimentari és un dels genets de l'apocalipsi que amenaça a la humanitat i semblaria mentida que disposant de terres d'excel·lent qualitat, un millor que bon clima, mà d'obra i consumidors deixàrem en l'abandó, açò que ara anomenen, “nínxols” de riquesa, d'ocupació i de futur.

Estem en un bon moment per a plantejar-nos, millor per a “replantejar-nos”, el futur de la terra, de la nostra alimentació i de la sostenibilitat mediambiental, propiciant la utilització d'aquesta terra abandonada i l'ocupació de molta gent avui en l'atur i sense futur.

Ara que des de la política europea es propicia l'abandó de l'agricultura, perquè les grans multinacionals de l'alimentació concentren milers i milers d'hectàrees de terra per als seus monocultius transgènics, ara que els grans partits estan més preocupats per rebre subsidis per terres ermes (amb enorme alegria de terratinents), és l'hora de la ciutadania. És hora de pensar i proposar noves formes d'empreses i propietats col·lectives, és hora de pensar i proposar que l'agricultura responga a les necessitats de la població que l'envolta, que es corresponga amb estratègies integrals i de consolidació d'un autèntic mercat intern, i amb la promoció del consum de proximitat i l'agricultura ecològica.

És l'hora, però qui li posarà el cascavell al gat?