En defensa de l'ocupació i els serveis públics municipals

Fes un clic a l'imatge i recolza amb la teua signatura la retirada de l'Avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat l'Administració Local.

La Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO ha presentat davant la Direcció general de la Funció Pública un informe d'al·legacions sobre l'Avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat l'Administració Local.

CCOO, sindicat majoritari en la Funció Pública, presenta aquest document des de la seua doble condició com a representant dels professionals del sector i com a part de la ciutadania.

Després d'analitzar l'avantprojecte de llei, FSC-CCOO conclou el següent:

El conjunt de les disposicions contingudes en l'avantprojecte de llei contenen mesures de control, bàsicament estatal, amb conseqüències de caràcter coactiu i punitiu, que abasten des de la restricció a l'accés als ingressos procedents de l'Estat o la pèrdua d'autonomia fiscal, fins a la intervenció de la gestió o la supressió forçosa d'entitats i organismes, en funció de la seua forma jurídica, de la seua funció econòmica o de la seua grandària, especialment en les entitats locals de menor població, considerant exclusivament aquest paràmetre.

Aquest enfocament, segons el parer de CCOO, limita injustificadament l'autonomia local i no considera les variables de proximitat, participació, fiscalitat i ordenació del territori, com a enfocament de modernització i eficiència, de conformitat amb els principis establits en la Carta Europea d'Autonomia Local, ratificada per l'Estat espanyol el 20 de gener de 1988.

L'avantprojecte ignora conscientment la competència autonòmica en ordenació del territori i coordinació de les administracions locals, renunciant a criteris de racionalitat en la configuració del parc d'entitats locals, prenent com a única referència la variable poblacional.

En conseqüència, en abordar la reforma des de la perspectiva exclusiva del control de gestió i reducció de la despesa pública, l'avantprojecte tampoc aborda la necessària reforma de les hisendes locals per a assegurar una suficiència financera no supeditada al cicle econòmic expansiu de les activitats vinculades a la gestió i ordenació del sòl.

Quant a l'objectiu declarat en l'avantprojecte de "afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades", el sindicat opina que constitueix una declaració de caràcter ideològic i partidari. "El seu trasllat a l'ordenament jurídic, en aquests termes i sense matisos, pretén legalitzar una pràctica política i de gestió del públic subsidiària de la iniciativa privada", afigen des de CCOO.

D'altra banda, la sistemàtica jurídica utilitzada col·lisiona amb legislacions sectorials, de manera que exclou de l'àmbit de les matèries pròpies la intervenció ordenada per disposicions amb rang de llei orgànica. Aquesta mateixa situació de conflicte jurídic es planteja respecte de competències i atribucions establides en diverses normatives sectorials i en legislacions autonòmiques desenvolupades en virtut de competència pròpia.

Així mateix, CCOO preveu que l'establiment d'un "cost estàndard dels serveis" en els supòsits d'inadequació als mateixos, especialment centrats en els ajuntaments de menys de 20.000 habitants, les mancomunitats i les entitats locals menors, tindrà importants conseqüències.

Aquest element es converteix en un pilar essencial de la reforma, que condicionarà la gestió municipal i la seua autonomia per a determinar els seus costos interns, inclosos els de personal, un llindar de penalització per a les entitats locals no ajustades, un preu de mercat per a l'externalització dels serveis i el cost de transferència o traspàs entre administracions, forçós o voluntari, dels serveis o recursos afectats.

En preveure la transferència dels serveis a cost estàndard, amb independència del cost efectiu, necessàriament l'administració receptora o la que transmeta aqueixos serveis incorreran en superàvit o dèficit, per imperatiu legal, o en importants ajustos d'ocupació i condicions de treball del personal afectat.

A l'entrada en vigor de la llei, quedarien catalogats com a "impropis" els serveis sanitaris, educatius i socials, entre uns altres. En conseqüència, en adquirir la condició de "impropis", les administracions autonòmiques poden disposar les mesures de "racionalització" que estimen oportunes, incloent la seua supressió. El personal vinculat a aquests serveis no és objecte d'una regulació expressa, la qual cosa en opinió de CCOO significa que l'administració receptora manca de l'obligació d'assumir el seu traspàs. A les entitats locals afectades solament els queden dues opcions: l'externalització i la gestió a cost estàndard. En qualsevol cas, aquestes mesures podrien constituir causa legal suficient per a l'impuls de mesures d'ajust i acomiadament col·lectiu, amb subjecció al dret administratiu.

En definitiva, para CCOO s'està davant un vertader pla d'ajust amb destrucció de milers de llocs de treball i la supressió dels corresponents serveis públics, sense informació ni avaluació de l'impacte real tant en l'efectiva prestació, extensió i qualitat dels serveis públics, com en l'ocupació assalariada afectat.