Bárcenas o la dignitat

La declaració de Bárcenas d'aquest dilluns, és un examen que anem a passar tota la ciutadania, encara que molts preferisquen anar al Centre Comercial per a atordir-se amb els aparadors i no assabentar-se de res.

Aquesta societat amb l'atur en límits insuportables i l'economia en un fanguissar està demostrant que té més paciència que Job.

D'un costat, els que no s'atreveixen a pronunciar el nom de Bárcenas, o de Camps, o de Blasco, no es qüestionem el “trinque”, com mai es van qüestionar a Franco. Ací està el silenci de Rajoy. Diríem que porta un Bárcenas en la seua ànima, un Bárcenas metafísic. Com li deixen nomenarà al nou tresorer i nomenarà a un altre Bárcenas, perquè és el que ve en la seua educació sentimental i sap que és el que agrada al seu electorat: l'espoli dels diners públics per a l'enriquiment de les butxaques privades, i si són les seues butxaques, millor. De l'altre costat, Rubalcaba, inactiu i prudent, calla sobre els ERE's. Representa la justícia feudal del senyor i els serfs, del senyor que neteja la caixa pública per a repartir-la entre les seus sequaços. Constitueixen l'espectacle més lamentable, d'un costat i d'un altre, des de la plorera d'Arias Navarro en la tele.

Una part de la ciutadania, perquè enganyar-nos, veu amb bons ulls açò dels sobres, o jugar a ser intrús en algun ERE d'alguna empresa en dificultats. Però cada vegada són menys i van a haver de repartir-li-la, és el romanent del casino que en aquest país han muntat PP/PSOE.

Però hi ha una altra societat (allò de Machado), que seguirà la declaració de Bárcenas, que amb l'ànima ferida vol arribar fins al final. Una altra societat, àvida de cobrar-los les seues usures, les seues “no me consta”, els seus “intrusos”, els seus sobres replets de bitllets, les seues malvolençes polítiques.

Som eixa altra part de la ciutadania, els fiords lírics de l'abstenció, els landers muts de la decepció, els qui ens la hem de jugar. Tindrem novament que teixir utopies, engendrar símbols, filar crits en la tela, passejar els carrers, demanar la paraula, ser quelcom més que espectadors i una papereta cada quatre anys.

Encara que no ho semble la declaració de Bárcenas d'aquest dilluns davant el jutge Ruz, representa tot açò.

Vinga, que per molts representa la DIGNITAT.