Guió cinematogràfic

Localització: País amb monarquia d'opereta; règim polític de simulació parlamentària; govern en mans d'una màfia institucional amb la consciència d'impunitat d'una majoria absoluta que aspira a perpetuar; control mediàtic compacte.

Nus narratiu: Trauma en la família; al tresorer li enxampen els comptes a Suïssa. El Padrí li assegura que sempre estarà al seu costat. El tresorer aguanta mentre inventen “contes” sobre quadres, guanys en borsa, històries de negocis “emprenedors”. Les coses no milloren: “Luis, se fuerte”. El tal Luis, el cabró, arreplega papers. Tot està en ells. Incloses evidències que podrien donar amb el Padrí entre reixes. Les coses es posen negres: “yo no cargo con la responsabilidad de otros”, “yo sólo soy un “madao””, “sólo hice lo que me mandaron”. Paràlisi d'horror. El Padrí, com de costum, amaga el cap sota l'ala: “aquí no pasa nada nuevo” “yo no voy a estar desmintiendo ocurrencias de la prensa”. L'Omertà ha estat violada.

Desenllaç: L'opinió pública entra en una espiral de confusió sàviament potenciada. La ciutadania comença a naufragar en la certesa que tot està corrupte. S'esfonsa. L'única cosa important: que es jutge al traïdor que ha trencat el pacte d'honor. Açò és l'única cosa important. El poder judicial està en mans de la família. La pàtria està salvada.

I els comptes a Suïssa? D'on va eixir els diners? Per què no ho retornen? Els qui es van aprofitar d'eixa situació Per què no van a la presó? A més de retornar tot el que es van portar, clar … queden moltes preguntes per fer i resoldre, però açò serà en la pròxima pel·lícula.

Eso es to... eso es to... eso es todo amigos!