He de reconèixer que tinc un lamentable vici. Reconèixer-ho públicament
és l'única manera d'exorcitzar-ho. M'agrada llegir, no gaire, però
m'agrada. Alhora, sóc un “drapaire”, m'agrada guardar coses, sobretot si
són papers i si, a més, estan escrits.
Doncs bé, aquest cap de
setmana he trobat, cercant el raspall de dents, la ponència política
d'un gran partit (per la grandària de la seua representació). He quedat
perplex.
La
ponència comença assegurant que «la irritació és la nota que millor
defineix la situació ... La seua intensitat i extensió a tots els
sectors de la societat impossibilita la normalitat democràtica».
Continua: «Prepotència, abús, mentides, falsedats,
corrupció com a sistema, alteració de l'esperit constitucional, ocupació
de totes les institucions, assetjament als jutges, inestabilitat, ...». Aquest és el demolidor balanç que realitza de l'acció de govern. Un
balanç que divideix en dues parts: una primera etapa «caracteritzada per
la prepotència, l'abús i la corrupció» i una segona protagonitzada «per
mentides i falsedats» destinades a tapar els escàndols de corrupció.
Estava llegint la ponència política elaborada pel PP en el XII Congrés!!!
Corria l'any 1994.
Hipòcrites!!
ResponEliminaHi ha gent a la qual tot li val per a no perdre el poder. Són capaços de qualsevol cosa, fins i tot de enfonsar un país amb tal de no perdre ni un sols dels seus privilegis. El problema és que no ens adonem.
ResponElimina