La mar, la fam. l'Horror.

Moren més d'un centenar d'immigrants després de naufragar el seu vaixell en les costes italianes

Un indigent de 23 anys, primera persona que mor de fam a Espanya

Quantes vegades se'ns han humitejat els nostres ulls en conèixer aquesta notícies. Quantes vegades les hem oblidat l'endemà.

Som la gent treballadora els que produïm, amb les nostres mans, suficient perquè tota la humanitat puga cobrir de sobra les seues necessitats. Però una petita part d'eixa humanitat, donant proves de la seua cobdícia assassina, s'apropia de la major part d'allò produït, portant a una immensa majoria a no tenir el necessari per a sobreviure. Desenes de morts en el mar. Gent fugint de la MISÈRIA. Una mort per FAM. En Lampedusa i a Sevilla. En el segle XXI. Estem pagant (alguns amb la vida), un deute que no és nostre. Ací la gent treballadora tenim molt què dir. Que se'ns senta.

Vergonya. Quanta vergonya que sent... quanta ràbia.