Centenars de tombes sense nom

El succeït a Sevilla i a Lampedussa ens obliga a una reflexió urgent sobre el cost humà que genera aquest sistema econòmic salvatge que no dóna treball, que no ajuda i al que no li importa la gent, que a centenars de milers, moren de fam en el món, ni les famílies que no tenen menjar, ni la gent que ha de fugir de l'esclavitud i de la fam per a cercar la llibertat i que moltes vegades solament troben la mort.

Hem d'exigir al nostre govern i als altres governs de la UE una reflexió urgent sobre el cost humà que està generant l'actual política migratòria que converteix al Mediterrani en un «cementeri». Hem d'abandonar la hipocresia amb la qual s'intenta justificar la falta d'auxili amb l'excusa que a Itàlia l'ajuda a la immigració irregular està castigada penalment. Els més elementals principis del dret marítim obliguen a prestar ajuda a qualsevol embarcació.

Les tombes d'aquests immigrants solament indicaran en les seues làpides que allí descansa un home, una dona, un xiquet o una xiqueta.

Nosaltres no puguen permetre aquesta vergonya. Que se'ns escolte.