Un desnonament col·lectiu

Seguim patint el lent desballestament de un disminuït estat de benestar que gaudíem. Sembla un desnonament col·lectiu.

Els drets i beneficis comuns arrancats després de segles de lluita deixen de ser de tothom per a canviar de mans, per a ser d'uns pocs, part d'un negoci privat. Hi ha nombroses denúncies en els jutjats que vinculen als privatitzadors amb els beneficiaris de la privatització. Encara que li diguen “llei del mercat” sembla més aviat la llei de la selva, del més fort.

Com explicar la mansuetud, el silenci de la majoria, caldria bussejar en el pou de la Història d'aquest país, en els segles d'educació sectària i amputada i, tal vegada, en la psicologia, en la por, el que se sent a perdre-ho tot, fins i tot el que no es té. Al costat de tantes derrotes i revessos resplendix la victòria recent en la batalla per salvar la sanitat de Madrid. És el resultat d'una lluita minoritària, del SÍ ES POT!. Un èxit de la “marea blanca” i dels jutges honests que apliquen la llei, però és només açò, una victòria parcial. Important, però parcial. La guerra contra els serveis públic no ha acabat.

Primer es deteriora el servei, després només cal dir que els serveis públics no funcionen.

En aquest país no va prosperar la cultura dels serveis públics, dels nostres, dels de tothom. Ací no hi ha tradició ni obstinació per situar al contribuent, a la ciutadania, en el centre del sistema. Ací cap gestor públic se sent obligat a rendir comptes. Ací, DIMITIR, segueix entenent-se com un nom rus.

La classe política triada en llistes tancades manca de la cultura del ben comú, en ells preval la fidelitat al lider, no a les idees i als valors. Tampoc la tenen la classe empresarial que voloteja en les rodalies del poder, dels concursos trucats, dels amics ben situats, de no emprendre gens d'utilitat pública o social. Després de quaranta anys de democràcia no s'ha desenvolupat una economia productiva i eficaç, només rajola, especulació, impunitat i frau. Excepcions, molt poques. 

Ara tenim la reforma de la Administració Local... Què farem?

Serem capaços d'alçar una altra marea blanca? o serem eixos éssers submissos, poregosos de perdre, fins i tot, allò que no tenim.