“Tota l'operació de el ‘banco malo’ és un escàndol”

Sents a Rajoy, Cospedal, Montoro, De Guindos, Fabra i uns altres i lliges l'entrevista m'interesse en INTERNET per Carme Trilla, Directora General o Secretària d'Habitatge de la Generalitat, i com és natural en tots els grans personatges de la Política Socialista Catalana solament trobe lloances, medalles, títols acadèmics, llibres, càrrecs, conferències i cursets. Increïble! I quan em canse de llegir tanta brillantor em pregunte de nou com van poder equivocar-se tant?... i és quan comences a distingir entre la política real i la realitat de la política.

Entrevista a Carme Trilla, responsable d'Acció Social de Càrites Diocesana de Barcelona
L'economista alerta de la insuficient responsabilitat pública en matèria social

L'economista catalana Carme Trilla és una de les principals expertes en polítiques d'habitatge, i la seua bandera són els pisos socials de lloguer. exsecretària d'Habitatge de la Generalitat, Trilla impulsa en Càrites un programa per a posar 500 habitatges a la disposició de persones en exclusió social en 2015, de la mà de la Fundació Foment de l’Habitatge Social. Avui ja disposa de 294 unifamiliars i 69 compartits i residencials. Ha activat també el servei de mediació entre el banc i persones amb problemes per a pagar la hipoteca o el lloguer, que ha actuat sobre 1.804 expedients en els seus dos primers anys d'activitat.

llig tota l'entrevista en Alternativas económicas (només persones subscrites. Val la pena). En la secció sindical pots trobar-la. Demana-la!.

POBRESA
“La desigualtat serà una herència de la crisi”

Segons Crédit Suisse, a Espanya hi ha 47.000 milionaris (amb més d'un milió d'euros) més que l'any passat...

Bé, la desigualtat serà una de les herències de la crisi. El nostre model de creixement fa que en les fases de vaques flaques augmente la bretxa entre rics i pobres i que quan torne la recuperació, no s'aprofite per a escurçar les distàncies entre els uns i els altres.

Espanya és un dels països de la UE on més s'ha engrandit la bretxa entre la gent amb majors i amb menors ingressos.

En aquesta crisi s'està veient com mai. La pobresa està augmentant a Espanya, però és que a més està augmentant en termes relatius, després augmenta molt més.

Es refereix a efectes estadístics?

Si una persona sobrepassa o no el llindar de risc de pobresa, la majoria d'informacions ho mesuren en termes relatius. No s'estableix un llindar com una xifra d'ingressos fixa per sota de la qual resulte molt difícil viure; per exemple, 7.000 euros a l'any, sinó com la resultant de calcular el 60% de la mitjana d'ingressos de la població. Però si amb la crisi i les retallades salarials la mitjana un any és de 15.000 euros i, al següent, baixa a 14.000, el 60% resultant baixarà, i, paradoxalment, també es reduirà la xifra de persones per sota del llindar. Per açò reivindiquem que es parle en termes de pobresa absoluta, no relativa. A més, veiem com s'incrementen els casos de pobresa severa, que correspon a els qui viuen amb menys de 300 euros al mes.

S'ha triplicat la demanda d'ajuda. Com han pogut fer-li front?

Hem creat alguna unitat que abans no existia. No obstant açò, la base amb prou faenes ha crescut. Els qui fan donatius tenen interioritzat que els seus diners no ha d'anar a parar a l'estructura, sinó a els qui ho necessiten