Senyora Báñez, m'ha obert els ulls.

De bestreta, senyora Báñez, el meu agraïment per haver-me obert els ulls davant el desastrós avenir que se'ns presenta als futurs jubilats, entre els quals ens trobem tant vostè com jo.

Amb la seua gruixuda veu proclama vostè als quatre vents, des de la tribuna del Congrés, que les pensions mai baixaran (abrase vist major cinisme), que el sistema està assegurat, que podrem mantenir el benestar social aconseguit per molts dels jubilats actuals, i que quan ens arribe als què superem els 50, el tan desitjat moment de rebre la recompensa a tants anys de treball, hi haurà diners en el «arca» per a mantenir a tots.

Em sembla que vostè senyora ministra no sap el que estan cobrant actualment les persones entre els 40 i 60 anys. Ni sap quantes es troben en situació d'atur i quantes ja no trobaran treball i que si ho troben serà precari i malament pagat (que para açò ha fet vostè, sí senyora, vostè, la reforma laboral).

Segurament senyora ministra vaig patir un error quan la vaig situar a vostè al costat de mi entre els "jubilables". Vostè, senyora ministra, no necessitarà de la prestació de la Seguretat Social quan arribe a eixa edat, ja haurà atresorat prou per a no haver de pensar en eixes “coses”.