L'espantall està servit, senyor (ara, sobre la Sra. Báñez i les pensions)

Valle Inclán fa temps que va morir però no l'espantall, l'esperpent; l'horror, l'absurditat, el disbarat, la bestiesa... El nostre dia a dia és esperpèntic, horrorós, absurd, disbaratat, es una bestiesa... com ho son les nostres arrels. L'humor és el que ens salva i açò que ens estem enfonsant en la nostra pròpia misèria.

Només cal escoltar el que esdevé al Congrés de Madrid, a les Corts Valencianes, al Ple de Xirivella i salons de l'aparatós poder on es despatxen vides alienes en un exercici de cinisme indecent.

Senyors, açò és el que avui semblen dir-nos: “on està el poble que va lluitar per la seua llibertat?” Alguns a l'espera, altres cansats, uns altres amb els ulls tapats, uns altres somiant... I mentre, aquest país desintegrant-se, pastant un futur incert. Per ventura no comprenen que el demà serà de tots o de ningú!

Cada xiquet desnutrit, cada marginat apartat de la societat, cada dona indefensa que pateix la violència simbòlica o directa de l'abús de poder, cada oblidat per les estadístiques seran el reflex dels altres, dels acomodats en el seu propi fracàs, que es creuen segurs en les seues mansions. amb el seu fons de pensions i les seues influències socials.

L'espantall, l'esperpent; l'horror, l'absurditat, el disbarat, la bestiesa... està servit. Però el demà arribarà i ens enxamparà en cuirs malgrat les previsions, llavors no podrem refugiar-nos en la nostra closca doncs l'espill ens retornarà la nostra pròpia imatge.