diumenge, 17 de novembre del 2013

la pregunta més demolidora




com és possible que malgrat haver denunciat no s'aconseguisca salvar la vida?

Ja forma part de la retòrica sobre la violència de gènere demanar a les dones maltractades que denuncien perquè aquesta és l'única manera d'entrar en el sistema de protecció. Sense la denúncia, s'escolta habitualment, el sistema no pot detectar el maltractament i tampoc engegar-se.

La denúncia de la violència de gènere és important, sens dubte, per a acabar amb la impunitat dels agressors, per a saber a quines magnituds ens enfrontem, per a visibilitzar aquesta forma de tortura que les dones pateixen en les seues pròpies llars, en les relacions de parella. Uns delictes tan silenciats com tolerats socialment. Però tots els estudis, així com el percentatge de dones que són assassinades tots els anys sense que hagueren interposat cap denúncia contra els assassins, coincideixen que la violència amagada, la que no es denuncia, suposa al voltant del 73% de la violència real que pateixen les dones. Un percentatge que reflecteix, a més d'altres realitats, la poca confiança de les dones en la justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada