La CEOE pide el despido gratuito en el primer año de los contratos fijos El País 17/10/2013
Rosell aboga por quitar el paro a los despedidos con alta indemnización El País 25/06/2013
Lluvia de críticas a Rosell por su ataque a los funcionarios y al INE El País 08/02/2013
La CEOE plantea mandar a casa a funcionarios “para no gastar papel" El País 08/02/2013
Rossell, evidentment, parla des de l'actual correlació de forces, sabedor de la submissió als seus dictats que fan gala els partits amb opció de governar, dictats que omplen els comptes B dels partits per a acabar de colp amb els nostres drets.
La patronal espanyola CEOE, el PSOE i el PP han anat carregant-se els suposats “privilegis” d'els qui tenien contractes de treball indefinits, com a forma d'acabar amb el que anomenaven “dualitat” del mercat laboral, és a dir, l'existència de contractes fixos, d'una banda, i temporals, per un altra. Generalitzant així la precarietat.
Arribats ací, convé recordar el perquè de l'existència d'açò que criden “privilegis”, és a dir, el caràcter indefinit del contracte. Convé recordar-ho.
En primer lloc, des de l'establiment del sistema econòmic avui dominant, el capitalisme, no sempre ha existit l'anomenat contracte “indefinit”, tothom ha sentit parlar de les gents en la plaça del poble esperant a que vingueren els “amos” a dir-los qui treballava eixe dia. El contracte indefinit es va imposar com a conseqüència de dècades de lluita que acaben per fructificar al final de la segona guerra mundial, en un context polític i econòmic singular marcat per una enorme fortalesa del moviment obrer i una gran oportunitat d'enriquiment per al capital amb la reconstrucció d'Europa.
En eixe escenari, el capital entén que si no “humanitza” mínimament el seu natural totalitari, la revolta de la classe treballadora europea acabarà amb el seu “negoci”.
Però interessa, en segon lloc, subratllar la dimensió més ideològica o política que està en la base d'eixos anomenats “privilegis”. Mereix la pena recordar que els qui prediquen la democràcia i la primacia de la llibertat de l'individu, eixos que es diuen “liberals”, pensen que el món del treball, ha d'acceptar una relació de submissió i subordinació, a partir de la seua situació de necessitat de sustent i supervivència. L'empresa és en definitiva, un espai opac a la democràcia.
La relació laboral, per tant, no és una relació entre iguals com la què (presumpta i idealment) es dóna en la societat política: en ella no es compleix, per definició, el principi de sufragi universal «una persona, un vot». L'empresa és una excepció a la democràcia, un espai on els principis d'igualtat no tenen lloc.
Aquesta és la raó, i no una altra, per la qual el dret del treball que ara estan demolint, era un dret protector: el legislador donava per descomptat que la relació laboral no era entre iguals, sinó que una part (l'empresa) podia convertir eixa relació laboral de dependència en una relació d'efectiva esclavitud. Per açò, la vocació d'aquest dret laboral, a diferència del mercantil, era protegir a la part feble del contracte salarial, el treball.
Per tot açò, si parlem de privilegis, l'únic que veiem, és el seu Sr. Rossell, aquell del que disposen les empreses, a saber, el de poder disposar, a colp de llei, d'autoritat laboral i policial, d'un exèrcit de persones aturades i precàries en situació de necessitat, i açò sense l'obligació de respectar els més elementals principis democràtics d'igualtat. Eixe és l'únic i fonamental privilegi: el de determinar la producció, la reproducció, les condicions de vida i de mort de la immensa majoria de les persones del planeta i açò sota l'aurèola ser “emprenedors”, agosarats aventurers d'empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada