Ja ho diu la història

Si puja caurà

Ha caigut l’Imperi de Roma i alguns voldran fer-vos creure que ha sigut el cristianisme però, res més lluny de la realitat.

El cristianisme, acaba de ser convertida en la religió oficial per l'emperador Teodosi I,  ha consolidat encara més aquesta unitat. Ara mateix, aquest immens imperi, que ne té com a eix la mar Mediterrània, pateix una greu crisi. Aquesta serà, a la llarga, qui acabe amb la seva existència.

Alguns símptomes d'aquesta decadència:

• la corrupció dels alts càrrecs de l'administració.
• la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
• el retrocés del comerç per l'excés d'impostos que han de pagar els comerciants i artesans.
• la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, ara estan a les seves vil·les de descans.
• crisi de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals.
• un greu descens demogràfic.

A part d'aquesta situació, una forta amenaça assetja Roma: la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres estan fent els pobles germànics. 

Teodosi I el gran, l’actual emperador, té a les seves mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, de la seva època parlareu com a "el renaixement teodosià".

Per realitzar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi I, ha dividit l’imperi entre els seus dos fills, donant a Flavi l'occident i a Arcadi orient. La qual cosa significarà el trencament de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'Imperi Bizantí, mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476, a mans de les nacions germàniques.

Aquesta és la història de la caiguda de l’imperi Romà. Veritat que hi ha algunes coses que te sonen més que altres?

Mapa de l'imperi Romà a l'any 133 aC (roig), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd