S'acosten les eleccions

Ja vénen les eleccions, ja arriben els trilers, els pescadors de vots, amb les seues camises arremangades, amb els seus cartells, els seus mítings i els seus debats televisius. A la rica demagògia, que em pose la càmera!

I com sempre mentixen en tot, mentixen sense cap pietat. En l'ànima dels quals trenquen les vides com si estigueren en el tir al blanc de la seua fira de les vanitats solament importa conservar la seua poltrona i engreixar la seua butxaca.

S'acosten les eleccions i seguim sense conèixer els seus programes, però ja sabem la mala opinió que cada candidat té dels altres. Açò és el que tenen els polítics: el dolent dels altres.

Ens prometen un futur millor. Per ventura no ens van prometre una llar, una ocupació, una justícia, un poder sobirà? Va ser allà pel 78. On està tot açò ací i ara? Diuen, que bé, que tampoc ens posem tan “exquisits”.

Segons sembla ara necessitem més Europa per a aconseguir-ho. Cada vegada més lluny, cada vegada parlen d'un paradís més llunyà.

Mentixen amb desdeny. Mentixen amb absolut  desvergonyiment. Mentixen fins a la impietat. I una altra vegada, com un martelleig en el meu cap, sent la veu de Miguel Hernández:

Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.(...)
¿Quién salvará este chiquillo
menor que un grano de avena?
¿De dónde saldrá el martillo
verdugo de esta cadena?
Que salga del corazón
de los hombre jornaleros,
que antes de ser hombres son
y han sido niños yunteros.

 

El poble que oblida la seua història...