El dilema

Falten pocs dies perquè ens enfrontem al dilema de votar o no votar i, si decidim votar, a qui votar.
 

Amb el mercat laboral arrasat per les successives reformes laborals que hem patit amb governs d'un signe i un altre, però sempre dels dos grans partits polítics que sempre han manat en democràcia.

Amb una última reforma que ha destruït un milió de llocs de treball, amb una població activa desplomant-se, amb més de mig milió de persones més sense ocupació.

Quan el 90% dels contractes són temporals, quan a les persones joves les deixen sense futur i llancen a l'infern a les persones majors de 45 anys que estan sense ocupació o van a perdre-ho.

Quan el salari ha caigut un 9% en estos dos últims anys.
 

Quan l'anterior president de la patronal CEOE, esta en presó per frau fiscal, i pendent d'altres judicis, i ha deixat en el carrer a uns quants milers de persones, les indemnitzacions de les quals anem a haver de pagar tots.

Quan altres representants de “eixa classe empresarial” ens diuen que els nostres joves no valen “pa” res o que no ens posem “exquisits” quan demandem contractes de treball per a poder viure.

Quan algun jutge intenta posar límit a la galopant corrupció, tal vegada amb més vehemència que traça, és expulsat immediatament de la judicatura. Eixa judicatura, que novament, sempre s'han repartit a plaure eixos dos grans partits que sempre han governat la democràcia.

Quan Jaume Matas i Luis Bárcenas, la Gürtel i els ERES, o per no anar tan lluny Campos, Rambla, Cartagena, Betoret, Tavares ja han sigut condemnats i tenim una llarguíssima llista de personatges públics imputats per corrupció.

Quan molts dels que han sigut triats per a gestionar la cosa pública exhalen masclisme i xenofòbia quan obrin la boca.

Si les retallades, la desigualtat galopant, l'atur endèmic, la pobresa creixent...

Quan tot evidencia la devaluació del valor del treball i l'augment de la precarietat, la intromissió del poder executiu en el judicial, la falta de moralitat pública dels nostres governants, Rajoy li diu a Pepa Bueno en la Cadena Ser: “Pero no me hable de eso ahora”.

Qui decidisca anar a votar sap que la pudor que haurà de suportar pel camí fins a arribar a l'urna és nauseabunda.