La rebaixa dels salaris dels altres, no dels seus, és des de 2008 una exigència permanent del Govern, la banca i els empresaris, la condició sine qua non per a ser competitius i superar la crisi (l'estafa, l'estafa, no es cansarem de repetir-ho). Només en 2012 els salaris van baixar un 8,5% de mitjana, un descens que no s'havia produït en els 40 anys precedents, mentre que els beneficis empresarials van créixer un 1,4%, segons dades de l'INE. Malgrat tot, eixe any es van destruir 850.000 llocs de treball, gràcies a la inestimable ajuda de diverses Verges i, sobretot, a la ministra Fátima Bañez.
Seguim amb l'INE. Segons les últimes dades facilitades el salari mitjà en 2011, va ser de 22.899,35€, però el salari més freqüent va estar al voltant dels 15.500,00€ bruts anuals. La diferència? L'existència d'un grup de persones amb salaris exageradament alts que influeixen en el càlcul del salari mitjà.
Un altre indicador del salari de la gent que viu de la seua nòmina són les dades tributàries. Els de 2012 diuen que dels 19 milions de persones que van fer la declaració de la renda eixe any, 13 milions, el 68%, tenia salaris entre 10.000 i 20.000 euros bruts anuals. Amb salaris fins als 30.000 euros bruts anuals, les persones declarants ascendeix a 16 milions, el 84%. Per sobre de 100.000 euros hi ha només 194.000 declarants, i d'ells només 7.000 reconeixen salaris per sobre dels 600.000 euros. Una xifra ridícula. I SEGUEIXEN SENSE SABER ON ESTÀ EL FRAU FISCAL?.
D'altra banda el mateix INE, en nota de premsa del 17/09/2013, deia que el cost laboral de les empreses havia baixat un 0,3% en el segon trimestre de 2013, que les hores de treball havien crescut un 2,1%, i que com a conseqüència d'açò el cost laboral havia disminuït un 2,4% per hora.
Mentrestant hem de suportar que el sr. Montoro diga que els salaris estan experimentant un “moderado crecimiento”, que el sr. Rajoy ens parle de la “todo el mundo se pregunta cuan grande será el crecimiento de la economia española”, el ministre sr. de Guindos (el que va ser president executiu de Lehman Brothers per a Espanya i Portugal, detonant de la crisi financera i que no es va assabentar de res, o, almenys, no va avisar, si per ventura ho sabia) que es "comienza a ver la luz al final del túnel", etc, etc.
Es mereixen, o no es mereixen, un puntada al cul?
Es mereixen una puntada al cul i una pedrada al cap
ResponElimina