En l'Europa rica, així:
|
Treballadors es concentren en les obres de Zara |
- La
principal organització sindical suïssa assegura que la tèxtil
espanyola, paga als espanyols que construeixen la seua nova tenda de
luxe en la ciutat entre 900 i 2.000 euros.
- Els
treballadors, que reclamen l'aplicació del conveni sectorial que
estableix un sou mínim de 3.690 euros, han paralitzat les obres a
l'espera que aquest dilluns comencen les negociacions
i
en Bangladesh, així:
|
Bangladesh: un miler de treballadors morts. |
- Aquest
dissabte es compleixen sis mesos de l'ensulsiada de l'edifici Granota
Plaza, en el qual van morir més de 1.100 treballadors
- Cap
de les tres empreses espanyoles que fabricaven a Dacca, ha compensat a
les víctimes i als seus familiars
- Molts
dels empleats de la indústria tèxtil bengalí perceben el salari
mínim fixat en 38 dòlars, el més baix del món
Per a què valen els sindicats?
Rebutgem
enèrgicament eixa pregunta, sobre tot, si ve de personatges que tenen més diners que pesen com puguen ser, per exemple, els amos d'estes empreses. No ens fiem d'ells perquè mentre s'anomenen humanistes, van explotant tot el que poden i a qui es pose pel davant.
I al
company o a la companya que també pregunte el mateix,
expliquem-li que sense unió la gent treballadora, així, una a una,
no som ningú, però quan ens unim... Ai! Quan ens unim... A eixa
unió s'anomena “SINDICAT”.
Com
en tota organització humana en els sindicats hi ha gent millor i
pitjor; als millors cal recolzar-los i als pitjors, fer-los fora sense
contemplacions. El sindicat no és el seu lloc.
Ànim! Cal unir-se i afiliar-se, lluitar per la JUSTÍCIA. No sols pel meu o pel nostre reduït, per a açò no estan els SINDICATS. Els
SINDICATS estan per a lluitar pel que és de tots, per qui té treball, però
sobretot per qui no en té; per qui està fix, però sobretot per qui està en precari... Ànim! Unim-nos per defensar-nos del què se'ns ve damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada