dimarts, 25 de març del 2014

D'allò que no es parla, no succeeix. Parlem de la violència masclista!

No ens cansem de dir-ho: és un problema que sembla ser cosa de dones. Però, i els homes?, que fem els homes?,... o prenem partit per les agredides de forma activa, o no deixarem de ser còmplices d'eixa violència. Doncs, prenguem ja una decisió.




01. Apostar per la sensibilització
Conscienciar a la població enfront d'una tendència instaurada durant segles és molt complicat. Per este motiu la sensibilització siga bàsica en tota estratègia encaminada a atallar la violència masclista. Les campanyes manen missatges molt importants a la societat. En 2012 el Govern va reduir un 70% la partida dedicada a esta fi sota l'argument que les campanyes eren cares i poc eficaces. La retallada s'ha mantingut en els anys següents.
Les retallades en este camp no són el camí. En este punt posa l'exemple de les campanyes contra els accidents de trànsit, molt presents en els mitjans de comunicació i que han donat bons resultats.

02. Protegir a les víctimes
La duresa de la crisi i les retallades en els serveis assistencials que gestionen ajuntaments i comunitats obsessionats amb la contenció de la despesa apareixen com a condicions determinants del descens del nombre de denúncies segons les associacions de dones. La retallada en els serveis d'atenció afeblix a les víctimes i reforça als victimaris.
Les transferències corrents a les comunitats, que s'utilitzen per a desenvolupar programes d'assistència social per a dones que han patit maltractament també han suportat des de 2011 una retallada de més del 20%. "Totes les retallades socials afecten les persones més vulnerables i la violència de gènere és una situació de vulnerabilitat extrema.

03. Potenciar les denúncies
Cal fer un treball profund de conscienciació amb la víctima però també amb el seu entorn. Només el 2% de les denúncies procedixen de familiars o amics de les maltractades. No quedem passius davant el maltractament evident.

04. Especialitzar la via judicial
Encara que en tot el país existixen més de 500 òrgans judicials especialitzats en violència de gènere, és important seguir treballant en la formació i especialització dels professionals, així com en què es garantisca que, visca on viva, la dona afectada va a poder ser atesa pels serveis pertinents perquè en l'actualitat existix una gran dispersió i heterogeneïtat en els recursos.
D'altra banda, l'augment de les taxes judicials, que afecten totes les persones que, per renda, no tenen dret a l'assistència lletrada gratuïta, també dificulta la lluita contra la violència masclista i per açò demanen revertir esta pujada. Des de novembre de 2012 trencar llaços amb l'agressor és més car. Són nous obstacles per a les dones víctimes de maltractament.

05. Educar en igualtat
Alguna cosa no s'està fent bé des de l'educació quan informes recents alerten sobre uns patrons de conducta que també es reproduïxen en les generacions més joves. El novembre passat un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Complutense arreplegava que el 10,5% de les xiques de 14 a 19 anys reconeixen haver sigut maltractades pels seus nuvis, enfront del 9,6% registrat pel mateix estudi en 2010.

06. Visibilitzar el problema
D'allò que no es parla, no existix. Cal informar dels assassinats masclistes, fugint de les informacions que justifiquen les agressions al mateix temps que es deixa constància que els maltractadors reben càstigs pels seus actes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada