Els experts de l'ONU, establixen vuit indicadors de la felicitat: renda mitjana, ràtio de repartiment dels ingressos, desocupació de llarga durada, esperança de vida, abandó escolar primerenc, capacitat per a afrontar despeses inesperades, taxa d'homicidis, bretxa de gènere en salaris, qualitat ambiental i nivell de satisfacció amb la pròpia vida. Realitzades les enquestes i els estudis corresponents resulta que els espanyols, es troben entre els europeus més contents amb la seua vida.
A qui han entrevistat estes llumeneres?
En el país de l'entorn europeu amb majors desigualtats socials i en augment, de salaris més baixos, amb major fracàs escolar, amb sis milions de persones aturades, amb major bretxa salarial entre home i dones, amb menors cobertures socials, amb major índex de corrupció en totes les seues institucions i d'impunitat dels corruptes, amb major nombre de persones empresonades i les lleis més repressives, amb major precarietat laboral, amb menys transparència, és el país on els seus habitants es declaren més contents amb la seua vida i més felices amb el lloc de treball que desenvolupen, «una mica més feliços que l'any passat».
Fet i fet, a l'endeví de Freud no li faltava raó: «Existixen dues maneres de ser feliç en esta vida, una és fer-se l'idiota i l'altra ser-ho».Així ens volen, persones imbècils, explotades, despreocupades i contentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada