Sent certa compassió per les bestioles, tan soles, tan injuriades. Ho sent per totes les espècies, animals i vegetals, sobretot si es troben en trànsit de desaparició. També, com no, per l'ésser humà, encara que pel que sembla no siga una espècie en perill d'extinció, com a individus, romanem contínuament a punt de morir-nos i les nostres males condicions de vida, provocades pels nostres congèneres, ens van mortificant.Continents sencers arrasats per epidèmies, la fam i la mortalitat infantil fent estralls en la població. Amb el fàcil i barat que seria enviar medicaments... Però aquest sistema econòmic assassí, entotsolat en la seua ànsia de benefici, mira cada vegada menys a la persona. Com a colofó, aquests dies ens han visitat els "homes de negre" de la "troika", per a complicar més les coses en aquestes terres del sud d'Europa (sempre el sud): acomiadaments lliures, pensions retallades, congelació de salaris... Que es foten els pobres!!. Potser siga així millor. Potser ens adonem d'una vegada per sempre i ens alcem i ens els mengem pels peus.Que una altra cosa es mereixen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada