La corrupció enfonsa les seues arrels en les pròpies essències de la societat en la qual vivim. Un sistema assentat sobre l'ànim de lucre, l'individualisme i la competència més descarnada i no en la cooperació, la solidaritat i el ben comú, no és d'estranyar que les colzades i travetes, les mentides i falsedats i la prestància per a ficar la mà en qualsevol caixa formen part del paisatge diari.
Existeix un alt grau de corrupció en els poders constituïts per l'existència d'un alt nivell de complicitat activa d'alts càrrecs i la col·laboració d'una xarxa de «professionals de la fe pública».
Més enllà dels sobres i sobresous Rajoy hauria d'haver explicat, perquè avui resulta pràcticament impossible parlar de cap institució estatal, ni marc autonòmic, sense topar-se amb algun important cas de corrupció. La corrupció és cosa inseparable a la «marca Espanya» (la «xacra Espanya» l'anomenem uns altres) que ens pretenen vendre.
Açò requereix l'existència d'un alt nivell de complicitat activa o passiva per part d'un important nombre d'alts càrrecs polítics i ministerials, així com de la necessària col·laboració de tota una xarxa de banquers, notaris, registradors i altres honradíssims professionals de fe pública.
El paper en tot açò dels principals partits polítics, PP, PSOE i CiU, és també determinant.
Açò hauria d'haver explicat Rajoy en la seua compareixença en el Senat i sobre açò hauria d'haver preguntat l'oposició. El principal no són els sobres, sobresous i dobles comptabilitats.
El problema és el propi model de l'Estat en el qual la corrupció s'ha convertit en font del Dret, legislació bàsica i programa de govern.
Som el poble, no l'enemic
dilluns, 5 d’agost del 2013
La corrupció
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada