L'exigència del FMI que el govern islandès assumira el col·lapse dels tres principals bancs en 2008 i la voluntat del, aleshores, govern d'absorbir el deute, va produir la indignació de la població de la illa que va eixir al carrer. La demanda del FMI era, com és el cas espanyol, que la població pagara els deutes que els banquers i personalitats de la política havien contret. La revolució de les casseroles feu fòra aquell goern corrupte i fins i tot aconseguiren empresonar algun responsable. Una coalició d'esquerres entre el Partit Socialdemòcrata i el Partit verd assumí el govern. Cinc anys després, aquell govern desplaçat del parlament per la voluntat ciutadana, ha tornat al mateix per la voluntat dels qui els desnonaren.En aquest article, Vicenç Navarro, ens fa cinc cèntims dels ets i els uts del per què de tot plegat.
Som el poble, no l'enemic
dijous, 30 de maig del 2013
¿Qué pasó en Islandia?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada