Escrache

Acudim al diccionari de la RAE per a consultar aquesta estranya paraula, hui tan de moda, “ESCRACHE”

escrachar.

1. tr. coloq. Arg. i Ur. Trencar, destruir, aixafar.

2. tr. coloq. Arg. i Ur. Fotografiar a una persona.

Real Acadèmia Espanyola © Tots els drets reservats

Qui trenca les portes dels habitatges de les persones?

Qui destrueix la convivència de les famílies?

Qui aixafa la dignitat dels desnonats?

Front de la violència que suposa la conjugació d'aquests verbs, utilitzada per els qui s'han portat els diners a cabassos i ara ens ho fan pagar a nosaltres, s'alça, ara, la “extrema” violència de qui “fotografia” metafòricament als polítics remisos a canviar la insofrible, per injusta, Llei Hipotecària (sabem el que pensen a Europa d'ella).

Quan les persones senzilles, les vexades, les humiliades, les violentades, fartes ja, protesten, criden, assenyalen, exhaustes d'injustícia … Ai Déu! NO, per favor, … que hi ha xiquets, que hi ha dones, que el domicili particular d'un diputat és inviolable...

Que entre els desnonats no hi ha xiquets i dones? … i, no van ser els seus domicilis particulars.

Al llarg de la història sempre ha sigut igual. La violència dels poderosos no és violència, és llei i és silenci. La protesta de la gent davant l'arbitrarietat i l'atropellament és escàndol i filoterrorisme.

La nostra salutació i solidaritat a totes les persones que lluiten, i ara, a les que lluiten pel dret a un habitatge digne i contra la desraó que protegeix al lladre de coll blanc i als seus secuaços del govern (d'aquest i de l'anterior) que no volen, ni van voler, canviar una llei clarament injusta.