Miratges electorals

Fa temps que ho venim avisant, estem en precampanya electoral i prompte han començat els bocamolls de la millorança econòmica. De debò alguna persona amb un mínim de consciència social pot dir que anem millor?. Amb centenars de milers de persones joves en l'atur i d'altres en l'estranger, amb milions d'aturats, moltíssims d'ells sense cap tipus de prestació, amb centenars de milers de persones desnonades, amb milions de persones en l'exclusió social i amb els menors patint fam.

D'un costat a l'altre de l'espectre ideològic ens ho estan dient: estem dilapidant la nostra intel·ligència amb la joventut expulsada per a cercar-se la vida en altres terres; estem engrandint la bretxa de la desigualtat social; estem fent més rics als, ja per si, molt rics i empobrint a la resta de la població, en fi, estem retornant, a marxes forçades, a una estructura social del s. XIX, a l'època preindustrial i així no, no, no anem bé.

No hi ha dubte que veurem miratges oportuns en dates preelectorals. Però són açò, miratges. Així, com a rucs rere la carlota ens van a anar guiant cap a eixa complaença en la qual ens capbussaren, en el que ara ens venen com a anys de vaques grosses (eixos en els quals treballarem com a muls per a pagar la hipoteca d'un dolent però car habitatge i en els quals els vàrem fer immensament rics). Per açò em preocupa la barruda que tenen quan ens diuen que l'any que ve estarem millor i més em preocupa que algú li'l crega, malgrat l'experiència que tenim en estes terres: quants anys governant, quants anys saquejant el país davant dels nostres nassos, quants anys guanyant eleccions... Al final, va a ser que han aconseguit convèncer-nos que la Copa Amèrica, la visita del Papa, la formula UN, l'aeroport per als vianants de Castelló, Terra Mítica, la Ciutat de la Llum, les torres de Calatrava i un llarg etc, són la solució a esta malifeta i no, precisament, la cosa que ens ha portat fins ací.

Val que hem aprés un munt de coses durant la crisi: ja sabem què és la prima de risc i coneixem als “amiguitos” de l'ànima que es volen “un huevo”. Coneixem el que és el deute sobirà i els ignorants que som tocant a aeroports per a persones. Distingim entre inflació i deflació i que l'associació de víctimes de l'accident del Metro, seguixen reunint-se el 3 de cada mes en la plaça de la Mare de Déu, i un munt més de barbaritats per l'estil. Però, d'ací a obviar els indicadors importants -com el que diu que un de cada tres xiquets és pobre i que d'eixe terç la majoria passa fam- va un tros.

Pa, treball i habitatge per a tots, que hi ha riquesa suficient en aquest país i menys xerrameca buida.