L'última sobre la violència?

Els mitjans de comunicació s'han omplert de veus que clamen perquè condemnem sense reserva la violència.

En el carrer, no. En el carrer, tan desconfiats, només creiem en la condemna del nostre propi desemparament. En el carrer, ens sentim desemparats enfront del poder. Per açò quan els mitjans de comunicació, que són un poder tan corromput com els altres poders, s'omplen de poderoses veus que clamen perquè condemnem la violència, en el carrer, entenem que el que realment volen els poderosos no és que condemnem la violència, sinó la impunitat de la seua violència, la seua impunitat per a poder massacrar “a l'enemic”, que no és un altre que nosaltres i prevaricar a mansalva en favor dels amics. De casta a casta i el carrer en el puto carrer.

Per tot açò, en el carrer, alcem el nostre dit cor i amb tot l'afecte els diem : QUE US DONEN!