Grans fortunes tacades de sang

Som el que mengem i som el que vestim, però no oblidem que també som el que consumim. Amb les nostres decisions de compra diària estem decidint en quin món volem viure.

El pròxim 24 d’abril farà un any del pitjor accident laboral en el sector tèxtil i de la confecció de la historia. L’ensorrament de l’edifici Rana Plaza a Bangla Desh va deixar més de 1.200 víctimes mortals, més de 2.000 ferits i més de 800 orfes. Un any després encara reclamen responsabilitats a les autoritats, als amos de les fàbriques i sobretot a les grans multinacionals per a les que treballaven. Entre elles El Corte Inglés, Inditex i Mango, seguixen mirant cap a un altre costat i els afectats encara no han rebut cap compensació pel què és un dels majors accidents ocorreguts en la indústria tèxtil.

 

Entre el novembre i el desembre de 2013, va esclatar una onada de violència al sud-est asiàtic. Els sindicats de la confecció reclamaven salaris més justos i dignes. Exigien un salari de 8.000 Takas (76€/mes), però el govern només va concedir un augment salarial fins a 5.300 Takas (50€/mes) davant de les 3000 Takas (28€/mes) que cobraven.

Salaris que contrasten amb les xifres oferides per Inditex durant el 2013. A banda de constatar que l’empresa de l’Amancio Ortega segueix incrementant els seus beneficis, alguns diaris feien esment a les sucoses quantitats que el propi Ortega i els seus executius havien obtingut de l’activitat del grup empresarial en el darrer any. 

El president, Pablo Isla, va rebre 6,35 milions d’euros, entre sou fix i variable, i una aportació de 1,625 milions al seu pla de pensions per a que no hagi de patir pel futur. Isla s’haurà d’apretar el cinturó, perquè aquest 2013 ha cobrat un 15% menys que el 2012, al no rebre noves accions del Grup.

El consell d’administració també tanca el 2013 apretant-se el cinturó. Va rebre un total de 7,93 milions d’euros (una xifra inferior als 8,02 de l’any anterior). José Arnau va cobrar 280.000 euros, Carlos Espinosa de los Monteros 270.000 euros y Juan Manuel Urgoiti 243.000. Els 21 alts directius de l’empresa sí que van incrementar la seva remuneració en un 22,7% ingressant 17.3 milions.

Amb el que han cobrat els 21 alts directius d’Inditex, una treballadora de qualsevol de les fàbriques que confeccionen roba per Zara a Bangla Desh tindria cobertes gairebé 600.000 mensualitats del seu salari. Amb els dividends que s’ha embutxacat Amancio Ortega, es poden pagar 30 milions de mensualitats en aquest país asiàtic.

Este és el model econòmic -el del sud-est asiàtic- al qual es dirigix este govern. Un sistema econòmic basat en les exportacions –que és el model neoliberal- que ja s'ha experimentat a Amèrica Llatina, a Àfrica i a Àsia, i ha sigut un fracàs. Apareix sobre el paper com un gran èxit, ja que el PIB creix d'una manera molt marcada (tant com creix el sector exportador) i, com a conseqüència, el PIB per càpita mitjana creix també molt significativament. Però les mitjanes no inclouen informació sobre la distribució. En tots estos països hi ha hagut una gran absorció de la riquesa per part d'unes minories que controlen el poder polític a costa de l'empobriment de la majoria de la població.

I l'evidència científica que avala el que s'ha dit és aclaparant. Els únics països que han eixit de la pobresa han sigut els països que han dut a terme mesures redistributives que van augmentar la capacitat adquisitiva de la població, convertint-se, amb açò, la demanda domèstica en el major motor de l'economia.

Tenim les eines per saber, més que mai, d’on ve la roba que vestim, com ha estat feta i en quines condicions. Hem de ser persones valentes i exigir a les marques internacionals que canviïn la seva manera fer, el seu model d’explotació i producció. La realitat està canviant, de nosaltres depèn dirigir el canvi i accelerar-lo.