La solitud de Gerardo Díaz Ferrán

L'Audiència Provincial de Madrid ha inhabilitat durant 15 anys al expropietari de “Viajes Marsans” i expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, actualment en presó preventiva. Considera que Ferrán i el seu soci són els responsables de la fallida de l'empresa i hauran de fer front al deute del grup turístic que supera els 400 milions d'euros.

Imagine a Gerardo passejant la seua solitud pel pati del “trullo”. Recorde la seua disposició a fer el bé, el seu respecte a la moralitat pública, la seua integritat, el seu recte procedir. Com es va esforçar a situar la justícia sobre totes les coses, per repartir la seua riquesa, per generar ocupació, per compartir el seu patrimoni.

Per açò Gerardo està avui en la presó. Què lluny queda aquell dia en què “Con ocasión del día de la Constitución Española y en atención a los méritos y circunstancias que concurren en don Gerardo.

Este Ministerio a tenido a bien concederle la Medalla al Mérito en el Trabajo en su categoría de plata.” (BOE del 19/12/1999) corria l'any 1999, governava el mateix partit que avui governa.

Com no recordar ara la seua resposta a la pregunta “Que com s'ix de la crisi? Gerardo ho tenia clar, "treballant més i guanyant menys". "És dur dir-ho però és la veritat". Gerardo va ser exemple de les seues paraules.

Afortunadament, el poder segueix sent el poder i els diners segueix sent els diners. Així que, tranquils: seguim socialitzant pèrdues i privatitzant beneficis. Seguim robant als pobres per a donar-li-ho als rics. Per açò tinc confiança que persones exemplars com Bárcenas, Mato, Blesa, Correa, “bigotes”, Blasco, Urdangarín, Lanzas, Guerrero, Millet, els Pujol, Matas, Munar, Crespo, Ortí, Ripoll, Castedo, Alperi, Fabra, etc... poden estar tranquils.

No anem a permetre que se situe la justícia sobre totes les coses. No anem a permetre que desaparega el bandidatge. No anem a permetre que l'amor penetre en els cors de la humanitat, que s'acabe amb la pobresa i la guerra, en fi, no anem a permetre que la raó es faça amb el poder desplaçant a la cobdícia.