Ningú amb un mímin de sensibilitat por suportar el temps que ens ha tocat viure. Açò no té res a veure amb els mercats, sinó amb la cobdícia d'uns pocs, rescolzats pels governs en les seues aspiracions.
Ací, com es veu en aquest informe, i en molts altres emesos per diferents organitzacions, els qui van viure per sobre de les nostres posibilitats ho segueixen fent, mentre enfonsen a la ciutadania en la miseria.
Sr. President, no val dir que no li agrada el que està fent, però que és "el seu deure"; que ho fa pel nostre bé. Que ja hem tocat fons.
Quan li escoltem, Sr. President quedem esbalaït, quedem amb els sentits fonamentals suspesos. Atònits.
La principal missió del polític en temps de crisi és no augmentar el sofriment de la ciutadania.
Sí, NO AUGMENTAR EL SOFRIMENT DE LA CIUTADANIA, no ho podem dir més alt.
Ací no hi ha una responsabilitat col·lectiva, no ens enganyen, ací cal assenyalar amb noms i cognoms als responsables d'aquesta ESTAFA.. i, ja van eixint. A poc a poc, però ja van eixint.
No hem de tenir por; ni hem de lamentar-nos més, parlem clar, denunciem aquesta ESTAFA i als que la protegeixen.
Memòria Institucional 2012 de Cáritas
Noticia d'Europapress.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada