Jo, també sóc un maleducat.

Si, sempre m'han dit que era maleducat. No sé si perquè mai porte roba de marca, o perquè mai em vaig posar corbata, o perquè poques vegades vaig poder callar davant la injustícia i l'atropellament.

Bé, ja si ho se. Ho he esbrinat quan he sentit i llegit les coses que li han dit, determinats mitjans de comunicació, al grup d'estudiants que li van negar la salutació al ministre Sr. Wert. Els han anomenat maleducats. Xé, com jo!...; Maleducats. Doncs bé, gràcies per no donar-li la mà al ministre Sr. Wert. Gràcies per donar-nos esperança. Gràcies per obri-nos els ulls.  

No, no estem fotuts, hi ha futur.

Als que manen cal dir-los ací, a València, a Madrid i a Brussel·les, que ho fan, i ho feren, malament. Allà on vagen, a tot arreu, a tota hora, diguem-los que no poden enfonsar a la gent, que açò ja no s'aguanta. Siguem maleducats amb ells, no violents, si maleducats.

Ser educat és assumir el nostre compromís amb la gent, ser solidaris amb els que pateixen, amb els que lluiten per treure endavant als seus i als altres, els que surten al carrer perquè tots puguen tornar a casa i demà guanyar-se el sustent dignament. Siguem educats i el 15 de juny isquem al carrer per canviar les polítiques d'austeritat.

PD: Demà parlarem de l'informe del FMI. Ara s'adonen que amb l'austeritat s'han passat. En bona hora. Cabr....!!!!!