“En aquest país tothom fa trampes”

Però mentre uns se'l porten cru, uns altres perdem fins a la camisa. Mentre els diners dels andalusos, dels “aceituneros altivos”, se'l reparteixen els amics en els bars del parlament andalús, el personal de Roca se'n van al “puto carrer”. Mentre els “butroneros” que dirigeixen la banca reben 40.000.000.000,00€, que serien 6.640.000.000.000,00 Ptes (és a dir sis bilions sis-cents quaranta mil milions de pessetes), tenim a venerables persones de provecta edat manifestant-se, dia sí i dia també, perquè li retornen els estalvis de tota una vida de treball. Mentre lladres de vestit i corbata passen invisibles a la justícia, milers de famílies perden les seues cases. Mentre miserables rates posen els seus diners en paradisos fiscals, els seus portaveus ens reclamen que treballem més, que cobrem menys, que ens morim abans i ens acostumem a menys de pensió.

En aquest país cada vegada hi ha més rates per habitant, però unes viatgen a Suïssa i els altres no arribem a fi de mes.

Quan condemnes amb cansada indiferència les grans barrabassades i els lladres, fent gala de la seua gesta em diuen: “Si eres pobre, alguna cosa hauràs fet”. Quan dic que en aquest país es comença a passar gana, em contesten que estem mal acostumats, que vivim per sobre de les nostres possibilitats. Com comprendre que l'estalvi propi vaja a parar a la butxaca aliena?Com entendre que l'honradesa siga sinònim de fracàs?Com comprendre que a la raó l'anomenen demagògia?

Sé que la violència no és solució per res, i quan torne a casa, els meus fills, en veu baixa, davant la taula buida, em diuen “gilipollas”