És cert que, després de llegir les denúncies per les presions que està sofrint el jutge del "cas Blesa", arran de la instrucció de les causes sobre el crèdit fallit de 26,6 milions de Caja Madrid a Marsans i la compra de City Nactional Bank of Florida, qualsevol persona pense que el poder del gran capital és indestructible, que la màfia sempre acabarà obtenint via lliure per eixir-se'n impune i que tota lluita està perduda, i per tant, per què lluitar si no es pot fer res?
La veritat és que dona vertigen
intentar interioritzar els sentiments que el jutge, com a persona que és, puga estar sentint ara mateix, després de rebre estes pressions (nosaltres diríem amenaces).
No obstant, si reflexionem un poc i tractem de mirar l'horitzó amb els mateixos ulls que el professor de ciència política, Juan Carlos Monedero, com ho fa al seu llibre El gobierno de las palabras seguimos anclados en el pesimismo esperanzado, cabria la possibilitat que comprenguérem què, tot i que augmenten les raons per al pessimisme amb este tipus de notícies, són necessàries majors dosis d'esperança.
Perquè, no és cert que cada vegada que ens repetim que no podem canviar les coses, que sempre passa el mateix i que els corruptes sempre se n'ixen amb la seua, entrem en un estat d'immobilisme i passotisme total? No serà que és més fàcil per a nosaltres estar en eixe estat que no pas actuar?
Si pensem una mica en la reacció que la oligarquia corrupta està tenint envers la instrucció del jutge, no cap la possibilitat d'estimar que la por està canviant de bàndol?
Certament, algú podrà indicar que esta, és una de tantes, que sempre han utilitzat estes tàctiques per eixir-se'n amb la seua. Però, insistim: segur?
L'estructura d'organització popular actual, és bastant diferent a la de fa molt pocs anys. És fruit de la lluita de la PAH i també, en part, del 15M. Amb la seua lluita, plena de grans dosis d'esperança, han sabut assenyalar els culpables de la crisi, és a dir, els grans dirigents d'este país: els banquers i els grans empresaris, la majoria hereus franquistes enriquits gràcies als diners públics de l'Estat, que, durant molts anys, s'han sentit segurs mentre les crítiques es centraven en les seues marionetes polítiques. No obstant açò, ara comencen a posar-se nerviosos perquè una gran massa social els assenyala com a culpables i antidemòcrates.
És per això, que ens atrevim a plantejar que les pressions rebudes pel jutge, Elpidio José Silva, són manifestacions de què la por està canviant de bàndol.
I tu? Què en penses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada