Els
poders dominants solament reconeixen com a drets els seus propis.
Però la ciutadania, està exposada sens dubte al sofriment. Però,
malgrat açò, el poder es manté ferm i sencer.
La
ciutadania, a diferència dels súbdits, són eixes persones que en
circumstàncies adverses, fins i tot terribles, decidixen resistir i
ser fidels a una idea, un pensament, una causa, a tot allò que ha
orientat la seua vida en defensa d'uns valors. La ciutadania, a
diferència dels súbdits, és aquella gent que no permet que se li
humilie o s'aixafen amb el recurs de la força la seua dignitat i les
seues conviccions. La ciutadania, a diferència dels súbdits, son aquelles persones que no toleren que decidisquen per ells ni per la coacció
directa del «pal» ni per la persuasió dolça de la «carlota». La
ciutadania, a diferència dels súbdits, són la que mai es
considera «cansada», políticament parlant, ni desmoralitzada pel
que succeïx al seu al voltant, és la que no sucumbix a l'apatia,
la desídia o la impotència que l'ambient transmet.
L'autèntica
ciutadania, la vertadera humanitat, a diferència dels súbdits, són
aquelles persones
que combaten fidelment i permanentment a favor de la igualtat, la
justícia i la llibertat. L'autèntica ciutadania, són aquelles
persones que rebutgen veure's reduïdes a la condició de víctimes
de l'economia, dels poders polítics o dels sistemes dominants.
Eixes
persones són la vertadera ciutadania. Apunta't!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada