Alberto, el retor que s'enfada amb Déu

Si en este món hi haguera justícia, no farien falta notes com esta. Ni homes com Alberto Picó. Eixe capellà que quasi ningú coneix, però que els qui ho coneixen, ho coneixen de debò. 

Alberto, eixe home. Alberto eixe capellà “roig, però molt perdut”. Alberto l'amic d'“els de baix”, Alberto que va parir les antigues Comissions Obreres de Cantàbria, les que eren més Comissions, més Obreres i menys Sindicat.

Alberto, poca gent et coneixia, però els qui et coneixien, et volien. Este país (no la ciutadania, sinó els qui ho manen, abans i ara) mai ha sigut just en vida amb els qui exigixen justícia. 

En nom de tantes coses perdudes i, sobretot, en nom de les que mai podran perdre's, et recordarem.

PD: Alberto, tu que tantes vegades t'has enfadat amb Déu per permetre que passe el que passa, no perdes l'ocasió. Sé que no ho faràs. Fins sempre.