L'estadística

No deixa de ser grotesc l'actuació del govern obstinat a intoxicar a l'opinió pública, fent-nos creure que s'està solucionant el problema de l'atur. Fins al punt que estan disposats a confiar en les xifres de l'atur registrat, oblidant-se de l'Enquesta de Població Activa.

La plaça, plena. Fabra, on està Fabra?

Un altre dia 3, aquest d'un calorós agost valencià, una altra vegada centenars de persones han acudit a la crida de la dignitat. Novament la pl. de la Mare de Déu ha sigut l'escenari d'un nou crit silenciós: ´Les millores en la seguretat no han d'aplicar-se a costa de tragèdies´ ... “l'ocorregut abans, durant i després de l'accident del 3 de juliol de 2006 és l'exemple del que mai un govern ha de realitzar”

Tant fil té el catxirulo de la justícia que moltes vegades s'embolica en els esbarzers de la política. Barrejar ambdues coses només valdrà perquè es trenque la corda i el catxiluro escape. No serà la primera vegada que açò ocorre.

Que siga l'última, en les nostres mans està.

Que l'esperança no ens abandone

Avui a la pl. de la Mare de Déu, 19:00

43 morts
47 ferits             
  0 responsables

Avui també és dia 3. A les 19:00 la plaça de la Mare de Déu està esperant-nos perquè l'esperança no ens abandone. Avui també és dia 3. Una altra calamitat brutal ens aixafa el cor. Novament moltes famílies viuen els efectes devastadors de l'inexplicable... Perquè a nosaltres? es pregunten.

Creiem que poc podem fer, però no és cert, la nostra presència avui en la plaça de la Mare de Déu, la nostra solidaritat amb totes les famílies que han patit l'assot d'aquestes desgràcies es fa imprescindible perquè fets com aquests deixen de succeir.

La nostra societat té els mitjans suficients, econòmics i materials, per a evitar-los. És responsabilitat dels poders públics l'engegar-los. El nostre deure és exigir-li-ho.

Sabem que no pot haver-hi un únic responsable. Tampoc ho va haver-hi el 3 de juliol de 2006. Celeritat en la recerca del succeït, amb serietat i profunditat, és el que fa falta i demandem tota la ciutadania.

La nostra presència es l'esperança

Dolors, la de Flores Valen

Benvolgudes companyes i companys:

No és el meu costum escriure en el bloc, però aquest matí, després de conèixer la trista notícia de la defunció de Dolores Lis, més coneguda com “Dolors, la de Flores Valen”, crec que el menys que puc fer és escriure unes línies com a homenatge a aquesta “xicoteta”, però “gran dona” que ens ha deixat.

No deixe de pensar l'injust que aquest món. Hi ha tanta falta de persones com ella i no obstant la destinació fa que desaparega de les nostres vides, quan encara és tan necessària.

Per les que vam tenir la gran sort de conèixer-la, sabem de la seua lluita contra la malaltia, sempre amb eixe positivisme que la caracteritzava. La seua valentia, optimisme, humilitat i sobretot la seua gran generositat, valors en desús en la nostra societat.

La seua passió pel seu treball i la defensa dels drets humans i sobretot en els últims temps, la seua implicació en favor de la igualtat de gènere i defensa de les dones, ha fet d'ella un exemple a imitar.

La vaig conèixer de xiqueta, la vaig retrobar en la maduresa i em sent orgullosa d'haver compartit amb ella idees i compromisos.

Avui estic molt trista per aquesta gran pèrdua, i no solament per l'amistat que ens unia sinó perquè Xirivella ha perdut a una de les seues millors veïnes i el món a una gran persona.

No ha deixat descendència, però sí un llegat d'ensenyament i de vida que ens farà recordar-la per sempre.

Teresa Villaescusa

Dolors Lis Pardo, ens ensenyares a ser fortes

Perdona’ns que parlem de tu (que ja sabem que no t'agrada). Deixa'ns que et diguem que avui aquesta calorosa Xirivella, que tant estimaves, es troba més sola.

Deixa’ns que et diguem que som depositàries dels teus somnis, de les teves il·lusions, del teu compromís. Deixa’ns dir-te que no et fallarem, que continuarem la lluita amb l’alegria que tu impregnares als nostres cors, que el dia que tornem a veure’ns podrem mirar-te als ulls i dir-te: “ho hem fet”

Fins sempre, Dolors