Pepita Patiño, la veu dormida

Pepita Patiño, la cordovesa la història de la qual, teixida d'amor i por, va inspirar el personatge central de la novel·la de Dulce Chacón "La voz dormida", un al·legat contra la repressió de la postguerra que ve a retornar la paraula i la dignitat arrabassades a les dones del bàndol perdedor.

Pepita Patiño ens deixà l'últim dia del mes d'agost. A tu, Pepita, per ser tan valenta en un temps de covards, a tu, Pepita, per ser tan generosa, que era la teua forma de ser guerrera.

A tu, Pepita, per haver perdonat però no oblidat. Gràcies, per tot.

Nosaltres no s'oblidarem de tu.

Feminicidi: Unes institucions que no estan a l'altura del problema.

Tant assassinat feminicida evidencia la reacció d'un ordre heteropatriarcal que es resistix a ser enderrocat

La mort de Leire Rodríguez una nova maçada en la lluita contra el terrorisme masclista. Una vida perduda als 34 anys i dos menors convertits en víctimes d'este contrasentit...

Un gran drama, no ja per a una família, ni tan sols per a dues, sinó per a una societat sencera.

Fa uns mesos vaig dur un cartellet que resava: “Je sui Charlie Hebdo”. Recorde, que molts presidents de govern, inclòs Rajoy, viatjaren a Paris per a fer-se un “sonada” foto contra l'atemptat que va costar diverses morts innocents. L'alarma va sonar: “El perillós jihadisme arriba a Europa”. No gaire els líders dels dos principals partits es van ajuntar-hi per a, en solemne acte, signar un pacte antijihadista.

Portem més de 60 persones assassinades pel TERRORISME MASCLISTA (dones i menors). Si els atemptats a França van provocar l'alarma de Rajoy i Sánchez, em pregunte: a què esperen estos senyors per a fer alguna cosa, de debò, contra el terrorisme masclista?

Les vides d'estes 60 persones, valen menys que la dels nostres amics francesos. Es trobaríem en esta situació si estes 60 persones hagueren sigut víctimes d'ETA, o d'Al-Qaeda, o de qualsevol altre grup que per a estos senyors sí que té la consideració de terrorista?

Fa pocs dies ens van llegir una declaració en la plaça de l'Ajuntament, perquè una de les dones assassinades pel presunte TERRORISTA MASCLISTA Sergio Morate, va estar empadronada a Xirivella. Pocs dies després el Congrés dels Diputats va mostrar la seua “repulsa més ferma” contra la violència de gènere. I tot açò, per a què? Postureo, que li diuen ara?

Les nostres autoritats, les d'ací i les de Madrid, han de prendre les mesures que siguen necessàries per a posar fi al TERRORISME MASCLISTA. L'assassinat d'una dona no és un problema menor que l'assassinat d'un polític o d'un periodista. No, per no estar empadronada a Xirivella, ens causa menys dolor i nàusea.

Contra este feminicidi que sembla sempitern hem d'estar unides i les institucions les primeres. Ja sabeu, que qui calla atorga.

Este silenci que ens aixafa en estos dies d'assassinats sense fi, fa còmplices a unes institucions que no estan a l'altura del problema.

Dolors el teu poble, la teua gent, no t'oblida
 (en record de Dolors Lis Pardo)

Sembla que fou ahir l'ultima vegada que et veiérem. Perdona’ns que tornem a parlar de tu (que ja sabem que no t'agrada), però hi ha persones que no podem oblidar. Deixa'ns que et diguem que avui, esta més que calorosa Xirivella, que tant estimaves, es troba més sola i guarda el teu record.

Deixa’ns que et diguem que som depositàries dels teus somnis, de les teues il·lusions, del teu compromís. Deixa’ns dir-te que no et fallarem, que continuarem la lluita amb l’alegria que tu impregnares als nostres cors. Deixa’ns dir-te que et trobem a faltar i que hui estem més prop dels nostres somnis, que hem fet un pas endavant, xicotet, però un pas.

Fins a sempre, Dolors. 

TRENQUEM EL SILENCI. ¡JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!

La violència contra les dones és terrorisme. Aquestes víctimes són dones assassinades que a penes no mereixen ni eixir en la premsa. Víctimes anònimes o que han caigut en l’oblit de la societat, que no reben cap homenatge oficial; només el nostre, el de la gent treballadora.

Nosaltres exigim que aquest terrorisme siga una qüestió d'Estat i demanem a les autoritats de l'Ajuntament de Xirivella que exigisquen al govern de Madrid que ha de considerar-ho com el primer i més important dels problemes. Si consideren la vida com el ben més “preuat” a conservar, que no retallen en recursos ni en prevenció; al contrari, que doten els pressupostos tant com calga per a combatre'l de forma eficaç.

Perquè la societat no pot romandre en silenci mentrestant milers de dones tots els dies pateixen violències només per ser dones.

Este terrorisme ha de ser considerat qüestió d'Estat i el govern ha d'adquirir el compromís real de la seua eradicació, mostrant públicament el seu rebuig.  Per a nosaltres tots els dies de l'any són 25 de Novembre. Perquè tots els dies hem de lluitar contra aquesta xacra. Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones.

Per totes elles, hui i tots els dies de l'any cridarem :

 ¡JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!

JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!

Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades, somnis truncats, històries perdudes. Hui estan amb nosaltres totes elles. Les que pateixen violència, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d’eixe infern i les que no. Totes. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones.

Per totes elles, hui i tots els dies de l'any cridarem:

JA N’HI HA PROU DE

TERRORISME MASCLISTA!

Perquè no podem romandre en silenci mentrestant milers de dones tots els dies pateixen violències només per ser dones.

A les 12h, en la porta de l'Ajuntament, concentració de 5’

#Escrachefeminista

Milers de feministes es van concentrar ahir, davant les seus del PP contra la reforma de l'avortament a l'Estat Espanyol, impulsada pel ministre de justícia, Alberto Ruiz Gallardón, en una acció denominada #Escrachefeminista.

A Madrid, després de romandre prop d'una hora en el carrer Gènova, on van aconseguir tallar el tràfic, les manifestants van avançar fins a la casa de Gallardón. La concentració va acabar almenys amb dues detencions, forcejaments, identificacions i  diversos moments de tensió.