QUANTA ESPERANÇA. Clar que la flama de l'esperança torna a donar una mica d'alé a les meues gelades entranyes. Un poble (part d'un poble, una majoria necessària) malgrat el xantatge amenaçador dels “rics demòcrates de vestit i corbata”, hi han fet de Tsipras (d'Alexis Tsipras) cor.
QUANTA VERGONYA per als que imposen programes d'ajust que empobrixen a la població i desmantellen les estructures de serveis socials, per als que en compte de combatre l'atur ho perpetuen i precaritzen l'ocupació, per als que ens fan pagar la crisi a les classes populars mentre afavorixen a les grans rendes.
UN GEST QUE SEGUIX FALTANT EN ESTE PAÍSLa jura del càrrec d'Alexis Tsipras va ser duta a terme sense l'alta jerarquia de l'església ortodoxa, sense crucifix, bíblia, ni corbata. Inaudit a Grècia. També en estes terres.
Tsipras es va dirigir tot seguit cap al districte de Kessariani. La seua primera visita oficial va ser per a realitzar una ofrena floral als membres de la resistència executats pels nazis durant l'ocupació. 200 comunistes, víctimes d'una de les pitjors matances dutes a terme per les tropes alemanyes en la capital grega, van ser homenatjats pel nou primer ministre i un grup de descendents dels partisans, donant lloc a un fet sense precedents.
Per a quan este homenatge als lluitadors per llibertat en este país? Mai, cap President de govern, ni Cap d'Estat, ha realitzat tal cosa: la seua primera visita, el seu primer homenatge als que van lluitar per la llibertat i la democràcia en este país. Desgraciat país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada